El dossier

La rebel·lió dels paraigües

Mentre al Tribunal Suprem es va repetint el relat de la violència ambiental, ara amb els paraigües com a armes, continua la causa general contra l’independentisme amb noves imputacions

ELS VÍDEOS
Cap testimoni s’aguanta si s’escolta mirant els vídeos
OPERATIU
La coordinació ni hi era ni es pretenia

“Duien armes, objectes contundents, la gent que hi havia als col·legis electorals?” “No, només paraigües.” Després de setmanes de mirades d’odi, escopinades, insults, hostilitats i agressivitat de les muralles humanes, aquesta setmana, a la sala del Suprem, s’han afegit al relat de la violència ambiental de l’1 d’octubre els paraigües. “Ens donaven cops amb els paraigües”, relatava un agent de la policia Nacional al fiscal Fidel Cadena en una de les sessions. I el fiscal, en un intent d’afegir dramatisme a un relat que no aportava prou dosis de violència, insistia a saber si el paraigua acabava en punxa o no. És un fet anecdòtic –però segurament no innocent– el de la menció dels paraigües, perquè posa en evidència la voluntat d’anar afegint elements per bastir l’agressivitat dels votants del referèndum. Probablement si el tribunal hagués deixat visionar els vídeos que, de moment, no es poden veure a la sala per contrastar allò que diuen els agents o el que sovint volen que diguin els fiscals amb preguntes que ja porten incloses les respostes, tot seria més senzill.

L’esquema es repeteix en totes les declaracions dels agents de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional que les acusacions han citat com a testimonis. Muralles humanes, braços entrellaçats, agressivitat, hostilitat, barricades, insults, burles i violència in crescendo (és el vocabulari d’aquesta setmana), quan les preguntes les formula l’acusació. Quan és el torn de les defenses, els mateixos agents han d’admetre que la gent cridava “votarem”, “som gent de pau”, entonava càntics i que estava davant dels col·legis amb les mans alçades, drets o asseguts. L’exercici de seguir les declaracions amb els vídeos corresponents, que de moment només es pot fer fora de la sala, posa en qüestió cadascun dels testimonis de l’operatiu policial.

ELS MOSSOS

Al relat de la massa violenta s’hi afegeix el de la passivitat dels Mossos, un altre dels elements en què han insistit especialment les acusacions durant aquesta setmana. “Passius”, “estàtics”, “actitud contemplativa”, són alguns dels qualificatius amb què s’ha definit l’actitud dels Mossos amb la voluntat de bastir la incriminació de la policia catalana amb el referèndum i el suposat delicte de rebel·lió, pel qual està processat el seu màxim comandament, el major Trapero.

Els testimonis d’aquesta setmana han aportat, però, algunes dades rellevants sobre l’operatiu policial que suposadament coordinava el coronel De los Cobos i que han posat en evidència que la Guàrdia Civil i la Policía Nacional van actuar al marge dels Mossos i de l’operatiu dissenyat en compliment del mandat judicial de la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Mercedes Armas. Un dels comissaris va admetre que desconeixia el dispositiu aprovat pels seus superiors amb el binomi dels Mossos a les escoles. Bona part dels agents que van dur a terme l’operatiu a la ciutat de Barcelona han relatat que dos dies abans disposaven d’una llista amb els col·legis electorals dels quals s’havien d’encarregar. Després d’una feina prèvia per conèixer la situació i les característiques de cada col·legi, el dia 1 d’octubre van entrar a primera hora del matí, en alguns llocs a les vuit, a les primeres escoles. Molt abans de l’hora en què, segons declaracions del coronel De los Cobos, es va posar en evidència que l’operatiu conjunt havia fallat. En tot cas una prova que la coordinació ni hi era ni probablement es pretenia és que als col·legis hi havia agents de paisà de diferents cossos que es van acabar vigilant mútuament.

Per quin motiu es van escollir unes escoles i d’altres no es fa difícil d’aclarir i tampoc ho facilita el president Marchena: “No li demani per conjectures i interrogui”, va ser l’advertència a l’advocat Benet Salellas quan va voler saber si una de les escoles triades a Girona per a la intervenció policial tenia a veure amb el fet que hi estudiïn les filles del president Puigdemont.

El ritme de les declaracions, repetitives totes, ha anat creixent i els interrogatoris cada vegada són més breus. El temps suficient perquè les acusacions fixin la idea de votants hostils que impedien l’entrada dels agents, fet que va obligar-los a desallotjar la gent per complir les ordres d’aturar el referèndum. La fiscalia, però, ha fet un pas més per enterbolir el relat i qüestionar l’advocat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, situant-lo entre la massa rebel en una de les escoles de Barcelona el dia 1 d’octubre (vegeu l’article de Gonzalo Boye).

La causa general s’amplia

Aquesta setmana hem conegut que finalment la titular del jutjat número 13 de Barcelona ha tancat la instrucció d’aquella estranya investigació que va començar amb una querella contra el jutge Santiago Vidal per unes declaracions sobre el cens del referèndum. Trenta-tres processats més per malversació, desobediència, revelació de secrets i falsedat documental. Tota aquella investigació, que l’antic titular del jutjat assegurava que no tenia a veure amb el referèndum, ha servit, de moment, per acusar tot el govern, els Jordis i la presidenta del Parlament al Suprem, i ara, en una segona fase, la segona línia del govern, diversos funcionaris i els directors de TV3 i Catalunya Ràdio. L’objecte de la investigació inicial, Santiago Vidal, no ha estat processat ni se li imputa cap delicte, però aquella querella inicial contra ell va servir després per donar cobertura a la investigació prospectiva que la fiscalia de l’Audiencia Nacional havia iniciat el 2015.

Als jutjats catalans s’hi van afegint causes. Ara també una contra tres caps dels bombers de Girona per una protesta l’endemà del referèndum.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor