El dossier

L'anàlisi setmanal de Gonzalo Boye

Avís per a navegants

El fiscal Zaragoza és qui ha construït la doctrina de “tot és el procés” i criminalitzarà també les defenses

Estem al davant d’un judici que es juga entre realitats paral·leles: d’una banda, la que expliquen els cronistes oficials i, de l’altra, la que veiem els que seguim el judici en directe i sense intermediaris. No obstant això, si hi ha alguna cosa en la qual tots podem estar d’acord, és en l’atac que aquesta setmana ha rebut el company Andreu Van den Eynde per part d’alguns testimonis, especialment, dels agents 19.196 i 88.279.

El més lamentable, però també preocupant, és la passivitat amb què aquests testimonis són admesos pel tribunal sense que ni tan sols es qüestioni si això excedeix o no l’àmbit processal, si vulnera o no el dret de defensa ni si els mateixos testimonis estan prèviament pactats o no amb la fiscalia.

Els advocats en exercici tenim molt clar que una part dels nostres deures estatutaris impedeix la implicació de l’advocat contrari en el plet... Aquesta regla sembla que no és vinculant per al ministeri fiscal, i en el cas de l’Andreu estem veient que forma part de l’estratègia d’acusació.

La no implicació de l’advocat contrari en el plet té una raó de ser: s’anomena dret de defensa que no es pot veure alterat per maniobres injustes que puguin generar incomoditat o tensió a la part contrària i, encara menys, preocupació i distracció sobre allò que és essencial: la defensa dels interessos encomanats.

Sembla molt sospitós que quan l’inspector 88.279 descrivia els fets ocorreguts al col·legi Dolors Monserdà, el fiscal Zaragoza, com si el fet l’enganxés per sorpresa, preguntés a l’esmentat agent per la identitat de la persona que hauria parlat amb ells amb la finalitat, suposadament, d’impedir l’actuació de la policia l’1-O. La resposta, que segurament no va enxampar per sorpresa el fiscal Zaragoza, va ser que aquesta persona era Andreu Van den Eynde, amb les conseqüències que això pot tenir i que signifiquen un repugnant intent de criminalitzar el company.

Aquesta menció al company, però, no va ser l’única que s’ha escoltat durant la setmana i, ves per on, sempre a preguntes del fiscal Zaragoza i sobre fets que com que no consten en les actuacions hem de deduir que els coneix per altres motius i vies... ves a saber quins, i no estem parlant d’un tema menor, sinó d’un detall que reflecteix un fet molt més greu.

Abans de començar el judici, ja vam advertir que es produirien atacs a les defenses i que aquestes accions no serien cap altra cosa que maniobres encaminades a desestabilitzar-les, inquietar-les i, en definitiva, minvar el dret de defensa. Ara bé, una cosa és preveure-les i una altra molt diferent veure com les mateixes maniobres no només semblen concertades sinó, a més, permeses i/o emparades pel tribunal, la qual cosa, sens dubte, afecta no només el dret de defensa sinó, també, els drets al jutge imparcial i a la tutela judicial efectiva.

Si fem una anàlisi del que ha anat succeint en les últimes setmanes, veurem com els cronistes oficials s’han anat dedicant a criticar la feina d’alguns companys, especialment de Pina i Van den Eynde, per ara poder unir-ho a aquests testimonis espontanis d’agents de la policia que recorden coses que mai abans havien dit i que el fiscal, per art de màgia, ha intuït i preguntat.

Aquests fets no passarien d’una vulneració més de drets fonamentals al si del procés, si no fos perquè el fiscal Zaragoza, que al seu dia va construir juntament amb l’exjutge Garzón la doctrina de “tot és ETA”, és qui ha construït la doctrina de “tot és el procés”, que consisteix, bàsicament, a actuar en cercles concèntrics i a anar ampliant la criminalització des dels líders polítics fins a arribar, fins i tot, a l’àmbit dels advocats.

Només cal fer una anàlisi de la situació dels diversos procediments oberts en contra del procés per comprendre com es va passant dels nivells més alts de responsabilitat als més baixos i, no en tingueu cap dubte, en un d’aquests anells de repressió està pensada la criminalització de les defenses que, hem d’assumir, ha començat des de ja fa temps.

El que ha succeït aquesta setmana a la sala no és una anècdota, sinó un avís per a navegants: qui defensi amb convicció i fermesa acabarà sent objecte d’aquesta indesitjable i menyspreable criminalització perquè en la instal·lació de la doctrina de “tot és el procés” no s’aturarà en els responsables polítics, sinó que se seguirà cap al conjunt de la societat catalana i s’acabarà en l’última línia de defensa, que és la que representem els advocats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)