El dossier

L’intèrpret

Agustí Carles, membre dels col·lectius Drets i Constituïm, ens fa d’intèrpret al llarg de les sessions del judici per fer-nos comprensibles els conceptes jurídics que cada setmana centren les sessions.

ÉS DELICTIVA LA RESISTÈNCIA PASSIVA?

Tot i que no és objecte del judici al TS valorar i jutjar cadascuna de les accions que van passar els dies anteriors i el mateix 1-O entre la policia i els manifestants i votants –ja ho faran els jutjats competents–, hem vist que aquestes actuacions policials són minuciosament detallades pels testimonis de les acusacions per tal de dibuixar un escenari d’aixecament tumultuari i violent perllongat en el temps d’una part de la població davant l’ordre dictada per la magistrada Armas del TSJC.

Una decisió judicial que, segons anem sabent, ponderava els drets fonamentals dels ciutadans que eren lliures de reunir-se, manifestar-se i fins i tot votar (és una manera de manifestar-se) per mostrar el seu desacord amb la decisió del TC de suspendre el referèndum de l’1-O –si no hagués estat així, la jutgessa hauria pogut ordenar la detenció dels votants que desobeïssin o es resistissin– i l’efectivitat d’impedir el referèndum mitjançant la policia. Una situació jurídicament tensa i complexa, raó per la qual la magistrada va dir de viva veu als responsables policials “cal actuar amb paciència, contenció i garantint la pau social”, segons va testificar el Major Trapero. Tothom era conscient que l’estat de dret es posava a prova.

A les democràcies avançades, la resistència pacífica o passiva dels ciutadans –non violence, en terminologia de Ghandi, Luther King, Mandela...– és un tipus de protesta no violenta contra una pràctica o decisió del poder que es considera injusta, i pot anar des de la desobediència civil a la no-cooperació amb el poder polític.

El Codi Penal espanyol preveu el delicte d’atemptat si s’agredeix, assalta –en castellà acometer– o s’oposa resistència greu als agents policials que estan actuant; i el delicte de resistència si aquesta resistència és activa però no greu o passiva però greu (si és lleu s’aplica la llei de seguretat ciutadana, la llei mordassa, amb multes de fins a 30.000 euros). Si es llancen objectes és un agreujant, com intenta fer avinent Vox.

És per això que els interrogatoris van en la direcció de voler incriminar tots els ciutadans que van mostrar una desobediència o resistència passiva a les accions dels agents que van irrompre als centres de votació. Resistència passiva que –segons els testimonis– es tornava activa quan la policia actuava. Un debat que haurà d’aclarir el tribunal: els ciutadans primer ataquen els policies o es defensen davant un comportament policial excessiu. Per exemple, els insults, amenaces o cops de paraigua o amb el casc de la moto, són previs a l’actuació dels agents, o ho són en resposta a unes accions de força desmesurades quan en lloc d’apartar els ciutadans, aquests eren llançats o expulsats violentament d’on eren?

Això és cabdal perquè podríem estar davant de supòsits de legítima defensa, és a dir, es pateix una agressió il·legítima –si els agents s’han excedit a l’hora de donar compliment a la decisió del TSJC– i la resposta del ciutadà és racional (acte reflex), proporcional (agressió porra, resposta paraigua; empenta, cop de peu), immediata (reps un cop i et protegeixes), i la situació no ha estat provocada per la víctima.

Per això caldrà esperar a la declaració dels testimonis de la defensa que van ser als centres de votació l’1-O per anar decidint cas per cas, ja que la resistència passiva no pot generar cap responsabilitat penal o administrativa si està justificada. És el que anomenem “causes de justificació”. Serà llavors quan el Tribunal haurà de concloure si l’aixecament tumultuari i violent va existir, com sostenen les acusacions, o van ser actes de resistència no violenta dels ciutadans davant una decisió que van considerar injusta i d’uns atacs inapropiats de la policia que pretenia donar compliment a una ordre judicial.

ES POT ENREGISTRAR LA POLICIA?

També és un tema recurrent del judici les referències a les filmacions que els votants van fer de la policia i la policia dels votants. La regulació d’aquesta matèria es troba també en la llei de seguretat ciutadana ja esmentada, aprovada el 2015.

Pel que fa a l’ús de videocàmeres mòbils per part dels agents policials per tal d’enregistrar persones, llocs o objectes, només es poden utilitzar si estan legalment autoritzades. Per això s’insisteix tant per part de les defenses sobre l’origen de les filmacions, ja que les que estan fetes amb mòbils personals dels agents podrien no tenir validesa, ja que no tenien l’autorització pertinent.

Per la seva banda, els ciutadans podem filmar-los, però no podem usar les seves imatges o dades personals si es posa en perill la seva seguretat personal o familiar o en risc l’èxit de l’operació. Una cosa diferent són les filmacions de la premsa.

Per tant, properament, veurem com les acusacions voldran posar en dubte la validesa d’aquestes imatges captades per particulars i penjades a la xarxa –que consten en la causa com a proves de descàrrec–, fent avinent que han posat en risc la seguretat dels agents i les seves famílies. Per això, de manera coherent amb aquest relat, durant el judici no veiem les seves cares, per preservar aquesta seguretat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor