El dossier

Maria Bohigas club editor. Eulàlia Pagès directora pagès editors

L’empenta de les editores amb caràcter

Dues editores diferents i alhora amb moltes semblances: Maria Bohigas (Club Editor), des de Barcelona i amb una petita, artesanal i alhora influent editorial, i Eulàlia Pagès (Pagès Editors), des de la perifèria del país, amb una editorial mitjana, de sensibilitat territorial i amb ambició nacional

MARIA BOHIGAS
MARIA BOHIGAS
“La comercialitat és una ficció. Un llibre t’ha de tocar la fibra”
EULÀLIA PAGÈS
EULÀLIA PAGÈS
“Si no fos per nosaltres, hi hauria llibres bons que no veurien la llum”
EULÀLIA PAGÈS
EULÀLIA PAGÈS
“El meu pare volia que Pagès estigués al servei del país, i així ho mantinc”
EULÀLIA PAGÈS
EULÀLIA PAGÈS
“La part més complicada, i més gratificant, és el tracte humà”

El món editorial català ha viscut una transformació radical en els darrers anys. La concentració de segells en grans grups, d’una banda i, de l’altra, la proliferació de noves microeditorials i petites firmes independents que intenten cobrir aquells espais del mercat literari als quals no arriben les grans apostes comercials, han canviat de dalt a baix l’estructura del sector.

Maria Bohigas és, dins d’aquest nou panorama, un fenomen especial. Ha recuperat un segell clàssic que havia quedat en mans del Grup 62, Club Editor, fundat pel seu avi, l’escriptor Joan Sales, ara fa seixanta anys, i l’ha convertit en un fenomen que combina la recuperació i la relectura de clàssics de la literatura catalana del segle XX escrits per dones –amb reedicions de Víctor Català (Caterina Albert) i Mercè Rodoreda–, amb la recerca de noves veus femenines que prenen aquest llegat i marquen una línia de continuïtat entre les nostres clàssiques i les nostres contemporànies. L’èxit rotund assolit per Permagel, d’Eva Baltasar, és una de les fites d’aquesta estratègia, que per Bohigas no té res a veure amb les polítiques comercials, sinó amb la feina d’editora artesanal, que fa justament allò que li agrada i que creu en cadascun dels llibres en què posa el seu segell: “La comercialitat és una construcció fictícia. Un llibre t’ha de tocar la fibra. La reputació costa molt de guanyar i molt poc de perdre.”

Una tercera pota de l’editorial, explica Bohigas, és l’estratègia de portar als lectors catalans actuals grans llibres i autors de la literatura internacional que, en alguns casos, havien passat injustament desapercebuts per part del gran públic, com la italiana Natalia Ginzburg, i d’altres que ja comptaven amb més referències, com la canadenca Alice Munro, o autèntics clàssics del segle XX, com Marguerite Duras. Tres exemples de dones, i totes seguint aquesta petjada marcada per l’editorial de rellegir el nostre segle XX i posar-lo en connexió amb la literatura actual. I, sobretot, traduccions que més enllà de la seva projecció comercial aconsegueixen despertar la veneració personal d’una editora que viu la literatura amb passió.

No ha estat un camí fàcil. Quan va recuperar el segell que havia fundat el seu avi, ho va fer després d’haver viscut trenta-set anys fora de Catalunya, sense conèixer prou bé, reconeix, els lectors a qui es volia dirigir i quin era el pols de la societat catalana. A més, el segell havia quedat en desús i els llibreters no hi comptaven a l’hora de col·locar els seus llibres als millors llocs de les llibreries. L’empenta de Bohigas ha capgirat del tot aquesta realitat. Avui, Club Editor publica alguns dels llibres que acaben sent referència cada any per Sant Jordi, manté alhora una militant independència respecte al mercat i la seva veu és escoltada amb atenció pels autors, els lectors i el món editorial en conjunt.

Aquesta empenta la té en comú amb una altra dona, també al capdavant d’una editorial catalana, però a 150 quilòmetres de distància. Eulàlia Pagès es va fer càrrec fa cinc anys de Pagès Editors, l’editorial fundada pel seu pare l’any 1991, i que ha crescut fins a convertir-se en una editorial que publica més d’un centenar de llibres cada any, amb col·leccions especialitzades en poesia, assaig polític, novel·la negra i una llarga i atractiva oferta infantil.

A diferència de Bohigas, que va ocupar la casa del barri del Carmel on el seu avi havia muntat l’editorial a finals dels anys cinquanta, Eulàlia Pagès dirigeix una editorial que es troba geogràficament apartada dels centres d’atenció i de decisió cultural de Barcelona. Per Pagès, això que pot semblar un problema de visibilitat per a les editorials petites i mitjanes, no és obstacle per mantenir una aposta d’editorial d’àmbit nacional, que publica llibres d’autors de tot el marc dels Països Catalans i amb la intenció d’arribar a tots els lectors de parla catalana, siguin d’on siguin. I, alhora, això també ho aprofiten per convertir-se en l’editorial de referència d’un territori, el de les terres de Ponent, i per donar veu als seus autors: “Publiquem llibres que si no fos per nosaltres no veurien la llum, i no pas perquè siguin dolents, sinó perquè no troben el camí per fer-se visibles davant les editorials de Barcelona. Per nosaltres és un goig estar a Lleida, pensem que la nostra és una aposta per la descentralització. A més, ens estimem el territori i creiem que hi ha molts autors i molts temes de recuperació històrica de tota la província de Lleida que si no hi hagués una editorial descentralitzada no es podrien publicar.” “El meu pare tenia molt clar, en el moment de fer l’editorial, que havia d’estar al servei del país, i també de les terres de Lleida, i jo vull mantenir aquest doble compromís”, explica Pagès.

En total, Pagès publica cada any més d’un centenar de llibres, i la llista d’autors que han passat pel seu segell ja té 1.700 escriptors. Des de l’arribada d’Eulàlia Pagès a la direcció de l’editorial, s’ha reforçat la col·lecció de poesia i una línia de llibres d’assaig vinculats a l’actualitat política. A més, s’ha creat una col·lecció de novel·la negra que dirigeix Sebastià Bennasar i que pren el groc de la col·lecció “La cua de palla” com a identificació de les seves cobertes.

També ha mantingut l’aposta pel segell Milenio: una línia de llibres en castellà pensats per arribar a mercats de fora dels Països Catalans, entre els quals hi ha l’Amèrica Llatina, on han establert una xarxa de contactes comercials i de distribució, especialment a Mèxic, i també per facilitar l’arribada als mercats internacionals dels autors catalans de la casa. “A les fires internacionals, malauradament, hem vist com és més fàcil per a l’autor vendre els drets de traducció de la seva obra si li podem donar a l’agent en castellà”, explica Pagès.

Pagès es mostra orgullosa de mantenir una editorial de mida mitjana de manera totalment independent, sense haver estat absorbida per cap gran grup. Gairebé una heroïcitat, ja que sembla que ja no queda espai per a les dimensions mitjanes, atrapades entre els grans grups i la proliferació de microeditorials, algunes de les quals impulsades com a segona feina per part d’editors que les compaginen amb la seva professió habitual. “Aquí som una empresa, tinc 45 famílies que depenen de nosaltres, gent de plantilla, i tots de Lleida. També hi ha els col·laboradors externs, que són molt importants. La part més complicada, però també molt gratificant, és el tracte humà.

Eulàlia Pagès ve del món de l’arquitectura. Quan l’any 2010 va entrar a treballar a l’editorial, era arquitecta tècnica. Coincidint amb els moments difícils del sector de la construcció, i amb la necessitat del seu pare de començar a passar el relleu de manera gradual, es va incorporar a l’equip de l’editorial, que ara ha acabat dirigint. “En aquell moment, em feia molt respecte, perquè dirigir empreses és complicat, però vam començar a poc a poc un procés d’adaptació, d’integració i de relleu generacional, i així ho hem anat fent durant aquests anys.”

. DAVID MARÍN

dmarin@lrp.cat

Connectar el segle XX amb l’actual

Maria Bohigas encarna la idea que gira al voltant de Club Editor, l’editorial fundada pel seu avi, l’escriptor Joan Sales, i que ella va recuperar després d’haver estat absorbida pel Grup 62. Neta d’un editor clau en la literatura catalana del segle XX i inquieta activista cultural, dona veu a les autores que segueixen aquell llegat.

Una editorial mitjana entre grans

Pagès Editors, amb vint-i-vuit anys d’existència, és gairebé una raresa en el panorama editorial català, després del procés d’absorció dels segells mitjans per part dels grans grups i la proliferació els darrers anys de les petites microeditorials. Eulàlia Pagès es mostra orgullosa de poder mantenir una editorial independent de mida mitjana.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor