Un any de República

firmes de renom

Els periodistes que confeccionen La República han apostat des del primer moment per una oferta que combini l’opinió de prestigi amb continguts de gèneres diversos per a ciutadans que prefereixen la lectura de fons. Així, la nòmina d’analistes compta amb noms de la vàlua de Salvador Cardús, Gemma Calvet, Antoni Segura, Ramón Cotarelo, Bea Talegón i Martí Gironell, amb la contribució setmanal durant el judici de l’advocat Gonzalo Boye, i alhora ha incorporat noves veus com les de Marta Roqueta, Magda Gregori, Patrycia Centeno i Biel Figueras.

La combinació d’expertesa i joventut en el gènere d’opinió, amb un respecte escrupolós per la paritat de gènere, s’ha convertit en un dels signes d’identitat de la revista. En aquest sentit, cal dir que durant el primer any de vida del projecte, alguns dels seus col·laboradors i periodistes han rebut premis i distincions destacades. És el cas de l’advocat i escriptor Jordi Cabré, guanyador de l’últim premi Sant Jordi de novel·la, del periodista David Marín, que recentment ha obtingut el prestigiós premi de novel·la negra Crims de Tinta, o del filòsof i editor Oriol-Ponsatí Murlà, nomenat director de la Institució de les Lletres Catalanes.

continguts diversos

Tot i que l’actualitat obliga a posar el focus de manera especial en la política, especialment des de l’inici del judici als presos polítics, La República té una clara vocació generalista, i durant els primers cinquanta números ha dedicat extensos dossiers i portades a temes tan diversos com la reforma horària, el canvi energètic, l’habitatge i també a reportatges de temàtica històrica. Uns continguts que ha compaginat amb seccions dedicades a la salut, a la innovació, als joves i, molt especialment, a les arts i a la cultura. Les entrevistes en profunditat també han estat un signe d’identitat periodística, sense oblidar la reivindicació d’una de les grans tradicions de la premsa catalana, l’humor i la sàtira, amb els espais La monarquia, de Lluís Simon, i el còmic Tavèrnia, amb text de Joan Poyano i dibuixos de Teo Perea, que tanca la revista a la contraportada.

portades editorials

En aquest primer any de trajectòria s’han anat configurant alguns detalls que aporten personalitat pròpia a la revista, entre els quals destaca l’aposta per unes portades impactants, amb missatges clars i visibilitat a les xarxes socials. La República no té article editorial, però sovint la primera pàgina resumeix en una imatge l’opinió de la revista. L’evolució d’aquesta línia de portades ha estat fruit de la col·laboració amb les agències de disseny Iglésies Associats, de Girona, i la barcelonina Evil Love. Aquest últim estudi també ha estat el responsable de les coloristes campanyes de publicitat que han ajudat a donar a conèixer el projecte editorial

Amb prou recorregut al quiosc per poder analitzar els resultats obtinguts, La República culmina amb el número d’avui una revisió a fons del disseny que, gràcies a Jordi Molins i Florent Morante, es concreta bàsicament en un esponjament de la maquetació per tal de fer la lectura més còmoda a uns lectors i lectores que, com sostenia un dels eslògans publicitaris del llançament d’aquesta publicació, fan possible que proclamem La República cada cap de setmana. Que sigui per molts anys!