Si vols ull sa, lliga’t la mà

De cop sentim coïssor i picor als ulls. També notem molèsties, com si hi tinguéssim sorra. El blanc de l’ull ja no és blanc, sinó rosat. Poden aparèixer lleganyes que, en llevar-nos del llit, ens dificultin obrir els ulls. Són símptomes de la conjuntivitis, una afecció menor, però molt molesta i, en general, molt contagiosa. Requereix tractament mèdic si no volem que s’acabi complicant.

La conjuntivitis consisteix en una inflamació de la conjuntiva, una membrana que recobreix l’interior de les parpelles. La conjuntiva té uns petits vasos sanguinis que produeixen una substància perquè la superfície exterior de l’ull estigui humida i protegida, però si la conjuntiva s’irrita, llavors els vasos sanguinis es fan més grossos i els ulls s’envermelleixen. Aquest incident acostuma a durar entre una i tres setmanes.

Les conjuntivitis que apareixen en els trenta primers dies de vida s’anomenen neonatals. És molt important parar atenció a aquesta classe d’infeccions dels nadons, ja que poden tenir conseqüències greus si no es tracten. Hi ha tres causes principals de la conjuntivitis. Per ordre de freqüència són aquestes: els virus, els bacteris i les al·lèrgies. Les conjuntivitis causades per cops o per fongs són més rares. El fum del tabac o d’un altre origen, la pols i la caspa animal també són agents irritants de la conjuntiva.

Hi ha llocs on hem de vigilar molt: a la platja, perquè la sorra no només pot irritar l’ull sinó que a més pot contenir bacteris; a les piscines poc clorades, perquè virus i bacteris poden entrar fàcilment als ulls, i també a la neu: la llum reflectida perjudica l’ull i el torna més sensible. Si porteu lentilles oculars, cal que les netegeu bé per evitar que siguin l’origen d’alguna infecció.

Els símptomes més comuns en les conjuntivitis són l’enrogiment dels ulls, la sensació de tenir-hi un cos estrany o sorra i el llagrimeig. També pot aparèixer fotofòbia, és a dir, que la llum ens molesti. Segons quin sigui l’agent causant, també poden aparèixer lleganyes matinals grogues o verdes que poden arribar a enganxar els ulls (bacteris), augment dels ganglis de les orelles o del coll (virus) i picor (al·lèrgies).

Ara bé, no totes les conjuntivitis són iguals. La més freqüent és la vírica, que causa menys picor i lleganyes, però més llagrimeig; i també pot fer que sentim dolor a la còrnia. La vírica acostuma a ser lleu. Gairebé sempre les parpelles es veuen inflades. És molt contagiosa –de vegades per la tos o per un esternut– i se sol curar sola. Tanmateix, es pot estendre a la còrnia i causar inflamació. Tinguem en compte que, en ser vírica, no es pot tractar amb antibiòtics.

Després hi ha la conjuntivitis al·lèrgica, que sol aparèixer en l’estació primaveral i que sovint va acompanyada de rinitis o d’inflamació del nas. Causa picor forta i lleganyes mucoses. Òbviament, aquesta conjuntivitis, a diferència de les altres, no és contagiosa i afecta sobretot els infants.

La tercera varietat és la bacteriana. El símptoma més clar i conegut és que fa que tinguem la sensació de sorra als ulls. També hi ha irritació amb secreció viscosa. Les pestanyes poden aparèixer enganxades quan ens llevem del llit. Aquesta és la varietat que requereix més atenció, ja que és susceptible de complicar-se.

A aquestes tres varietats se’n pot afegir una quarta, que és la conjuntivitis causada per productes químics, com en el cas de les persones que són sensibles al clor de les piscines o a l’aire condicionat. Aquesta conjuntivitis, però, acostuma a desaparèixer poc després de deixar d’estar exposat a l’agent irritant.

La causa més freqüent de la conjuntivitis és la falta d’higiene. La conjuntivitis es pot contraure habitualment si un té contacte amb tovalloles o objectes infectats. Sovint, quan estem cansats, ens refreguem els ulls. Si les mans han estat abans en contacte amb un objecte que contingui virus o bacteris, és molt fàcil que ens n’infectem.

En la paremiologia catalana hi ha diverses dites que prevenen contra el costum de fregar-se els ulls amb les mans, com la que dona títol a aquest article.

El tractament no acostuma a ser complicat. En tots els casos es poden aplicar compreses d’aigua freda prèviament bullida per calmar el mal. Les compreses van bé per a totes les classes de conjuntivitis, perquè ajuden a netejar els ulls. El metge pot receptar antiinflamatoris. En el cas de les víriques, cal extremar la higiene dels ulls i deixar que el sistema immunitari faci la feina. Aquesta classe de conjuntivitis empitjora al cap de cinc o sis dies del primer símptoma i millora cap als deu o quinze.

Per tant, cal tenir paciència. Si la conjuntivitis és de causa bacteriana, el metge pot receptar un antibiòtic en gotes o en pomada, tot i que la pomada pot provocar visió borrosa. Aquesta conjuntivitis es cura sola en sis de cada deu casos. Si és al·lèrgica, el metge receptarà antihistamínics. Les llàgrimes artificials són útils perquè ajuden a netejar i expulsar els al·lergens.

Mentre patim una conjuntivitis no s’han d’utilitzar lents de contacte i, encara menys, posar-se maquillatge. Si l’infectat és un infant i la conjuntivitis és bacteriana, s’haurà de quedar a casa almenys un dia sencer per prevenir el contagi a la resta de la classe. En principi, quan s’inicia el tractament, ja pot tornar-hi, tret que el metge determini el contrari. Ara bé, si la conjuntivitis és d’origen víric, llavors cal evitar el contacte amb els altres durant un període més llarg.

La conjuntivitis es pot prevenir amb una bona higiene. Cal rentar-se les mans sovint i procurar no fregar-se mai els ulls amb les mans. Igualment, si ja es té la conjuntivitis, és molt important rentar-se les mans tant abans com després d’administrar-se el tractament. Naturalment, les tovalloles i els estris de neteja s’han de posar a banda. Cal canviar cada dia la funda del coixí.

És molt difícil que aquesta afecció es compliqui si la tractem, però si no la tractem, pot provocar cicatrització de la còrnia, pèrdua de visió i fins i tot la repetició de la infecció. S’ha d’anar al metge si la conjuntivitis va acompanyada de dolor ocular entre moderat i fort, si causa problemes a la vista, si l’envermelliment dels ulls és molt intens o si es veu que l’afecció va empitjorant. Igualment, s’ha de repetir la consulta si s’està fent un tractament contra la conjuntivitis bacteriana i no hi ha millora apreciable després de 24 hores.