Eleccions al Suprem
El judici al Suprem inicia una nova etapa amb el torn de les defenses en un procés polític que ha marcat la campanya electoral i que en condicionarà el resultat
TORN DE DEFENSA
TORN DE DEFENSADijous passat al migdia, el president Marchena suspenia, abans del que és habitual, la sessió fins a la tarda al·legant que alguns magistrats havien d’atendre altres ocupacions. No va donar detalls, però tothom va entendre que tocava reunió de la Junta Electoral Central. En formen part dos dels magistrats del tribunal, i abans no es va tallar l’emissió televisiva es va veure el jutge Luciano Varela –un dels membres de la JEC juntament amb Ana María Ferrer– sortir amb presses de la sala. És la imatge d’una de les anomalies d’aquest judici en una setmana de gran intensitat política, en la recta final d’unes eleccions condicionades pel procés català i el judici al Suprem.
Cinc dels dotze acusats concorren a les eleccions a les corts espanyoles d’aquest diumenge –Junqueras, Romeva, Sànchez, Rull i Turull–, i la Junta Electoral, a diferència de les eleccions del 21-D del 2017, els ha permès participar des de la presó en actes polítics la mateixa setmana que una delegació de l’OSCE, l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, s’ha interessat per la seva situació i el respecte als seus drets polítics en aquestes eleccions. La pressió internacional sobre el judici del Suprem s’ha fet més evident i s’hi ha sumat la denúncia d’una seixantena de diputats i intel·lectuals portuguesos que, en un manifest al diari Público portuguès, han reclamat l’alliberament dels presos.
Després de setmanes de declaracions de policies i guàrdies civils i del seu relat hilarant sobre la suposada violència ambiental de l’1-O i el 20-S, comença el torn de les defenses en un procés en què encara es fa difícil saber de què s’han de defensar els presos polítics.
La setmana arrencava amb un Sant Jordi al Suprem, que el cronograma de Marchena va fer coincidir amb els testimonis proposats per Vox, la majoria polítics catalans. Entre ells, tres exconsellers del govern de Puigdemont –Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget–, que amb les seves declaracions poc van aportar a les tesis de l’acusació, sinó és que la intenció de Vox consistia a fer avinent que les seves dimissions (cessament en el cas de Baiget) els havien salvat d’estar asseguts al Suprem i empresonats, com ho estan els que els van substituir al govern.
Dels prop de cinc-cents testimonis proposats, pel Suprem ja n’han passat gairebé la meitat. A mitja setmana, es tancava el torn dels testimonis de les acusacions, amb els proposats per Vox, que van causar neguit i nervis a les cadires del ministeri fiscal. Qui va ser fiscal general de l’Estat amb el govern del PP, Consuelo Madrigal, no va dissimular el seu enuig, que en alguns moments va vorejar la mala educació, quan va interrogar els testimonis de l’empresa Unipost. No li anaven bé per a l’acusació de malversació: “Aquesta factura va ser un error.” Així, sense matisos, es pronunciava l’exresponsable de finances d’Unipost en relació amb la famosa factura proforma.
I els nervis van continuar amb els primers testimonis de les defenses que van omplir la sala d’al·legats a favor de la no-violència i la resistència passiva. Van sortir l’Estatut de Núria del 32, Azaña i el TOP (Tribunal d’Ordre Públic), però va ser quan per segon cop va aparèixer l’autodeterminació, que Marchena va esgotar la paciència i les formes. Declarava el catedràtic de dret constitucional Enoch Albertí i feia cinc cèntims sobre els informes que es van elaborar per al Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya: escenaris i vies per a la celebració d’un referèndum, i el context jurídic del dret d’autodeterminació. “Això és un insult al tribunal!”, va saltar Marchena mentre advertia l’advocat Salellas que el tribunal no necessitava lliçons de dret. I encara faltava més autodeterminació, que va arribar unes hores més tard amb el periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez, amb samarreta d’homenatge al jutge Falcone: “Si l’autodeterminació és delicte amb declaro culpable i reincident.” És probable que les properes setmanes es faci més repetitiva una de les frases preferides de Marchena per restringir els interrogatoris: “Estem desbordant l’objecte del procés.”
SUSANNA OLIVEIRA
soliveira@lrp.cat
l
El càstig de la presó preventiva
L’absolució, aquesta setmana, de l’expresident del Barça Sandro Rosell ha entrat de ple al Suprem. Alguns dels presos polítics el van felicitar per la notícia a través de Twitter, i van denunciar els llargs mesos, fins a vint-i-un, que Rosell va passar en presó preventiva. I el seu lletrat, Pau Molins, també un dels lletrats presents al Suprem els primers dies com a advocat de l’exconseller Santi Vila, va denunciar l’ús abusiu d’aquesta mesura. I no només això, sinó també l’ús acrític que jutges i fiscals fan sovint dels informes policials per bastir causes judicials i mantenir abusives presons preventives. Parlava de Rosell, però no només. I és que els paral·lelismes amb el judici del procés són evidents. Començant per la magistrada, Carmen Lamela, que va decretar la presó de l’expresident del Barça i de tots els presos polítics, avalada després pel magistrat Llarena i la sala segona del Suprem. Ara la magistrada Lamela, condecorada per l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, forma part d’aquesta sala del tribunal Suprem, un nomenament qüestionat per diversos col·lectius jurídics, que posen en dubte els seus mèrits per ocupar aquest lloc al més alt tribunal de l’Estat.
Nou dels dotze presos independentistes que són jutjats al Suprem continuen, un any i mig després, en presó preventiva, i el fet que el tribunal no hagi modificat la seva situació ara que ja s’ha conclòs la prova testifical de les acusacions no és un bon auguri. Falta, és cert, la prova documental i pericial, i un dels moments clau serà quan s’entri en la fase de conclusions provisionals i les acusacions s’hagin de pronunciar sobre si mantenen o modifiquen les seves peticions de pena. Aquell serà el moment en què si el tribunal manté la pena anticipada de presó ja ens dirà moltes coses de la seva decisió final. Abans, però, s’obriran nous escenaris i decisions compromeses per al Tribunal Suprem davant la possible elecció de Junqueras i Puigdemont com a eurodiputats.