El dossier

Tribunal electoral

La ressaca electoral s’ha fet sentir amb intensitat a la sala del Tribunal Suprem aquesta setmana. Dilluns passat, mentre intentàvem digerir els canvis produïts per les votacions del dia anterior, el judici reprenia les sessions. I ho feia, en primer lloc, amb alguns canvis substancials en el perfil d’alguns protagonistes. Alguns dels encausats, concretament Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, van entrar a la sala com a diputats electes, i també ho van fer dos dels advocats de l’acusació, concretament Ortega Smith i Pedro Fernández, tots dos de Vox, el primer per Madrid i el segon per Saragossa. Independentistes i feixistes, víctimes i botxins, doncs, conviuen a la sala del Suprem i, d’aquí a pocs dies, també ho poden arribar a fer a l’hemicicle del Congrés. Per acabar-ho d’adobar, dos dels jutges formen part de la Junta Electoral, i tot i que no han participat en la polèmica decisió que exclou els exiliats polítics de les eleccions europees, sí que han participat en decisions polèmiques que s’han airejat els darrers dies. Tot plegat posa de manifest la interferència i les contradiccions constants entre el poder judicial i el polític.

A banda d’això, per la sala del Tribunal Suprem han desfilat les víctimes reals, que, òbviament, no van ser els agents de la Guàrdia Civil ni de la Policía Nacional, sinó els votants que van patir estoicament la seva violència i van resistir-la pacíficament. Després del relat de ficció, hem pogut sentir la realitat. Una versió que, a diferència de les fabulacions policials, coincideix perfectament amb les imatges gravades i que Marchena no ha deixat veure a la sala del Suprem. La senadora Laura Castel, per exemple, va explicar que la violència policial “va ser extrema, gratuïta i indiscriminada”. I va afegir que la càrrega es va produir quan la policia ja tenia tot el material i, per tant, ja havien frustrat la votació: “A un amic li van obrir el cap. Va caure inconscient a terra”, va afegir. Jordina Carbó, que era a l’Institut Pau Claris de Barcelona, va explicar que va demanar a la policia “que paressin”, tot i que ells “seguien donant cops a les taules amb les maces i ho trencaven tot”. La violència gratuïta també la va relatar Jordi Salvador, que va afirmar que “ja tenien les urnes, i van carregar contra la gent igualment”: “Els agents donaven cops de porra a molta gent i els arrossegaven pels cabells.” Tots els testimonis van incidir en la idea que “els únics que van pegar van ser els agents de la policia espanyola”i van afegir que “mai van veure cap civil exercir la violència”.

Un dels testimonis més esperats va ser el de l’alcalde de Sant Julià de Ramis, la població on havia de votar el president de la Generalitat. Marc Puigtió va explicar que la Guàrdia Civil va entrar “com un exèrcit”, va destrossar l’escola i va “pegar els veïns que es trobaven davant la porta” amb cops baixos per evitar que els gravessin. L’alcalde també va remarcar que “hi havia més guàrdies civils que veïns a l’hora de votar” i va quantificar en 300 agents el desplegament policial. L’explicació de l’alcalde de Sant Julià de Ramis no només va permetre afegir una visió més sobre la brutalitat policial, sinó que va posar de manifest que al darrere de l’actuació al seu poble hi havia un objectiu policial i polític clarament estudiat, malgrat els silencis dels responsables polítics i policials espanyols. A la sala del Suprem no només vam sentir la mateixa versió que la que ens ofereixen les gravacions de vídeos, sinó també la veu de la dignitat, representada per Lluís Llach. El cantant de Verges va qüestionar l’acusació popular en la seva condició de “ciutadà homosexual, independentista i aspirant a ciutadà del món”, precisament l’endemà que el número dos de Vox hagués aconseguit l’acta de diputat. En la seva declaració, va incidir en el caire pacífic de les protestes independentistes i va recordar els esforços de Sànchez i Cuixart per evitar cap mena d’incident.

Més d’un miler de ferits

El testimoni dels votants i responsables públics s’ha complementat amb les dades sobre els ferits. I aquí sí que no hi ha espai per a la fabulació. A les portes del Suprem, la consellera Alba Vergés va defensar amb vehemència els professionals de la salut. Tanmateix, va ser David Elvira, el director del Servei Català de la Salut, qui va detallar totes les dades dels ferits: en total, 1.066, 991 dels quals l’1-O. Són els que van atendre el SEM, els hospitals, els centre d’assistència primària i els d’urgències. Entre els diagnòstics trobem contusions, policontusions, ferides, traumatismes, crisis d’ansietat i fractures. Els casos més greus que va detallar van ser cinc, entre els quals la lesió a l’ull de Roger Español i l’infart d’un votant de Lleida. Elvira va remarcar que el Departament de Salut “mai va posar en dubte les dades dels professionals”.

Una junta poc imparcial

Les institucions comunitàries s’hauran de pronunciar sobre la decisió de la Junta Electoral

Mentre es reprenien les sessions a la sala del Suprem, la Junta Electoral Central (JEC) va prendre una decisió polèmica. Va excloure de la llista de les eleccions europees del 26 de maig els candidats exiliats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín. La decisió es va adoptar amb el vot particular del seu president i dos vocals més. Per tant, amb l’organisme profundament dividit. La JEC argumenta que com que els exiliats polítics no resideixen al lloc on estan censats no reuneixen la condició d’electors i tampoc poden ser elegibles. I, a més, afegeix que es poden “beneficiar” de la seva situació de “rebels” de la justícia, obviant que l’exconseller Lluís Puig s’ha pogut presentar sense problemes com a candidat al Senat. La resolució proposa que s’inscriguin al cens electoral de residents absents, un tràmit que s’ha de fer a l’ambaixada corresponent i que, per tant, comportaria la seva detenció immediata. Els arguments contraris els ha donat el mateix president de la JEC, que cita una sentència del Tribunal Constitucional en què es remarca que “cap espanyol major d’edat pot ser privat de la seva condició d’elector”. Més clar, l’aigua. Entre els membres que han pres la decisió hi ha persones tan neutrals com Andrés Betancor, que després de participar en una manifestació unionista a Barcelona va qualificar l’independentisme de “monstre nacional devorador de llibertats”; o Carlos Vidal Prado, que amb motiu d’una conferència de Puigdemont a Brussel·les va fer una piulada en què es preguntava: “No farà res el govern espanyol?” El perfil i les decisions dels membres de la Junta Electoral Central són un exemple més de la degradació profunda dels aparells de l’Estat, sotmesos a directrius partidistes i sense gaires manies a conculcar els drets dels ciutadans per tal d’eliminar els adversaris polítics. El problema, per al govern espanyol, rau en el fet que ens trobem davant unes eleccions europees i que no podran evitar que les institucions comunitàries es pronunciïn.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor