L’intèrpret

Quan un testimoni no entén ni parla espanyol, la llei diu que se li posarà un intèrpret que jurarà actuar bé i fidelment. La regulació actual del judici encara diu: “L’intèrpret serà escollit entre els que en tingui títol, si n’hi hagués al poble. Si no n’hi hagués serà nomenat un mestre del corresponent idioma i si no qualsevol persona que el sàpiga.” Sortosament, en un altre lloc es diu que els intèrprets seran triats d’una llista elaborada per l’administració competent. En el cas del Suprem és el Ministeri de Justícia qui tria (intèrprets quan tradueixen de viva veu i traductors quan són documents, ja que cal filar molt més prim). És lògic que un intèrpret traductor que ha d’actuar davant el TS, a banda de saber l’idioma, ha de conèixer els conceptes jurídics d’aquell idioma, però a diferència d’aquelles comunitats autònomes que tenen transferides les competències sobre justícia, als intèrprets del TS i l’AN no se’ls exigeix. Això explicaria la traducció que va fer l’intèrpret d’alemany quan el testimoni Fèlix von Grünberg, que va estar present en diversos col·legis l’1-O, utilitzava el mot angst per descriure el que veia en el votants. L’intèrpret va dir que “se sentien intimidats” quan el testimoni volia dir que sentien “por”, com va fer avinent Van den Eynde, atesos els seus coneixement de neerlandès. O quan es va preguntar al testimoni Andrej Hunko si va venir com a visitant internacional –en alemany, besucher–, i l’intèrpret va usar beobachterk, que vol dir observador, fet que canviava tot el sentit de la pregunta en favor de les tesis acusatòries. Encara més dramàtic va ser el col·lapse que va patir la intèrpret d’eslovè davant tot un exministre d’Afers Exteriors d’Eslovènia i exdiputat europeu, ja que va trencar la seva declaració.

Una de les sorpreses de la curta setmana de judici ha estat la pausa o silenci de don Andreu –que és com anomena Marchena Andreu Van den Eynde per la incapacitat de pronunciar-ne el cognom– just després que el mateix Marchena corregís el testimoni Marc Puigtió, alcalde de Sant Julià de Ramís i Medinyà, quan estava l’explicant l’escena d’un helicòpter policial que va arribar l’1-O a la plaça del pavelló: “Va pujar i baixar moltes vegades, com indicant: «Hem arribat; aquí, estem, a Sant Julià.»” La llei és clara a l’hora d’establir que el jutge ha de deixar el testimoni narrar sense interrupcions els fets sobre els quals declara i, si ho creu convenient, fer preguntes per depurar o aclarir les seves paraules (el tribunal és implacable amb les acusacions i les defenses quan trepitgen les paraules d’un testimoni).

Quin sentit tenia, doncs, que l’alcalde fos de sobte tallat i que Marchena li recriminés que ell no podia fer valoracions personals ni un judici hipotètic sobre quina era la intenció de qui pilotava l’helicòpter? “Respongui a les preguntes i digui si va veure si l’helicòpter, en algun moment, pujava i baixava prop dels veïns; el seu testimoni té més valor així.” Va ser incomprensible, i aquesta és la raó per la qual l’advocat de Junqueras i Romeva va reaccionar com ho va fer. El Tribunal no pot perdre la serenitat ni imparcialitat, de la mateixa manera que la va mantenir amb els testimonis policials de les acusacions que explicaven fets, valoraven la “muralla”, criticaven els votants, treien conclusions i fins i tot parlaven de kale borroka i ETA. Què va provocar aquest despropòsit judicial que podria comportar una falta d’imparcialitat d’un membre del tribunal amb vista al TEDH? Tot indica que a mesura que anaven declarant víctimes de l’1-O, algun magistrat es va anar sentint incòmode i amb la declaració tan vehement de l’alcalde Puigtió, va exhortar Marchena a aturar-ho, oblidant que no hi ha base legal per corregir el relat d’un testimoni. El que pot fer és preguntar i fer els aclariments que calgui. El silenci del lletrat, per tant, va ser un silenci de protesta davant la vulneració legal que s’acabava de cometre, fent bona la dita que de vegades val més el que calles que el que dius. Tanmateix, en dret no, i per això, davant la sorpresa de la sala, va reblar: “Vull recuperar una mica la serenitat per poder exercir bé la funció de defensa.” I el llarg silenci va quedar enregistrat.

Podeu pensar que voler relacionar resultats electorals i judici “desborda l’objecte del procés” com li agrada dir a Marchena, però no és cert. En primer lloc, la suspensió cautelar que va acordar Llarena el 2018 dels diputats del Parlament presos, ara triats al Congrés, quedarà sense efecte el 21 de maig, quan optin al segon càrrec. Veurem si ara el Tribunal pren la mateixa mesura de suspensió cautelar dels diputats presos –perquè entén que el delicte de rebel·lió es manté i són a la presó, com exigeix l’article 384 bis de la llei penal–, ho notifica al president del Congrés i la mesura es fa efectiva abans de la sentència. Si ho fes, no s’estaria prejutjant el cas? I si no ho fes, Romeva estaria suspès com a diputat català i no com a senador –càrrecs compatibles–? Estarem atents. En segon lloc, els resultats electorals també ens indiquen que el 30 de setembre quan s’hagi de renovar la presidència de la sala penal del Suprem, Marchena haurà de deixar el càrrec atesa les noves majories del proper CGJP. De ser proposat per presidir el TS a tornar ser magistrat de sala. Amb 60 anys acabats de fer, aquest pot ser el judici més mediàtic de la seva carrera. Abans de les eleccions, això no ho sabíem.