Europa, en joc
Les eleccions europees arriben en un moment en què el Brexit, els partits que es declaren obertament euròfobs i la candidatura de Carles Puigdemont agafen el protagonisme. Un moment clau per al futur d’Europa
FUTUR
Entre els desafiaments a què s’enfronta la Unió Europea hi ha la seguretat, els fluxos migratoris, la lluita contra el terrorisme, el medi ambient i l’ocupacióRESULTATS
L’activitat de la vuitena legislatura del Parlament Europeu ja s’ha acabat. Ara, en un votació directa, que tindrà lloc entre els dies 23 i 26 de maig, els ciutadans dels vint-i-set estats membres –faltarà veure què passa finalment amb el Regne Unit– escolliran els 705 diputats que constituiran el nou Parlament.
Aquestes eleccions arriben en un dels moments més crítics per a la Unió Europea. El Brexit, la sortida del Regne Unit del club dels vint-i-vuit, ha significat una de les pitjors crisis polítiques de la història recent. Tot i aquest episodi, que ha fet trontollar els ciments de la institució, els països han demostrat una unitat inaudita i s’han mostrat ferms davant les anades i vingudes dels representants del parlament de Westminster.
La presència d’eurodiputats britànics, encara que temporal, serà determinant en el moment de la constitució del parlament i fins i tot per definir qui és el candidat a president de la Comissió Europea.
Aquests comicis també arriben en ple auge del populisme. Els partits d’ultradreta han anat guanyant espai en els darrers temps en països com França –amb el Front Nacional–, Alemanya –amb Alternativa per a Alemanya– i Itàlia –amb la Lliga i amb el ministre de l’Interior, Matteo Salvini, un dels líders indiscutibles d’aquest ideari–. Cadascuna d’aquestes formacions té un programa propi per als seus països, però els uneix l’euroescepticisme i la croada contra la immigració. La insatisfacció per un lent creixement econòmic, la inseguretat causada per l’auge del terrorisme gihadista i les problemàtiques a les fronteres d’Europa per l’arribada massiva de migrants i refugiats han creat la combinació letal perquè aquests partits trobin una bossa de votants que s’identifiquen amb aquests projectes ultranacionalistes.
A l’est d’Europa, concretament a Hongria, ja tenen un president, Viktor Orbán, que es va fer tristament famós per construir uns murs amb filferros per evitar el pas de refugiats pel seu territori. També les forces de seguretat van actuar amb violència contra aquestes persones.
partits euroescèptics
El grup de partits euroescèptics i antiimmigració repartits pels estats membres de la Unió Europea ja s’estan planejant unir forces populistes després de les eleccions al Parlament Europeu. En una gran paradoxa, aquests partits es presenten al Parlament Europeu quan advoquen per suprimir aquestes institucions.
Una de les darreres enquestes publicades revela que el partit de Marine Le Pen (Front Nacional) s’imposaria a la República en Marxa (REM) del president francès, Emmanuel Macron, que es troba en un dels seus pitjors moments, sobretot a causa de la crisi encesa per la protesta dels armilles grogues. Aquestes dades –l’augment del suport a les candidatures de perfil antieuropeista– contrasten amb la confiança en aquesta institució que exhibeixen des de la mateixa Comissió Europea i que assegura que el 48% dels ciutadans europeus creu que la seva veu compta. Aquesta seria una de les xifres més altes, i malgrat les diferències que hi ha d’un estat a un altre –per posar un exemple, Itàlia és un dels països més euroescèptics–, la mitjana hauria pujat uns deu punts respecte a les xifres dels darrers deu anys. Amb aquesta intenció d’acostar les institucions europees als ciutadans i de donar a conèixer la tasca que s’hi fa, el Parlament Europeu detallava que Catalunya, durant el període 2014-2020 rebrà 304 milions d’euros que es destinaran, per exemple, a la inserció laboral de persones desocupades o a lluitar contra la pobresa i la discriminació. I un cop escollits els nous parlamentaris, com s’organitzen? Encara que es trien per país, els diputats al Parlament Europeu s’agrupen per afinitats polítiques, no per nacionalitats. En els dies immediatament posteriors als resultats electorals, els nous diputats treballen per formar grups polítics. El nombre mínim de diputats és de 25 i aquests han de representar almenys una quarta part dels estats membres. Actualment hi ha vuit grups polítics al Parlament Europeu. Alguns tenen un clar equivalent en tots els països, com el del Partit Socialista o el del Partit Popular Europeu. Altres grups són mixtos, formats per membres de partits que comparteixen afinitats als diferents estats membres.
reptes de futur
Entre els desafiaments als quals s’enfronta la Unió Europea en els propers anys hi ha el de la seguretat, el dels fluxos migratoris (sobretot què passa amb els refugiats), la lluita contra el terrorisme, el medi ambient i l’ocupació. Tot i això, aquests comicis estaran marcats per l’agenda local de cada estat membre.
Les projeccions realitzades pel Parlament Europeu suggereixen una distribució diferent, incloent l’auge dels partits d’extrema dreta. Es confirmaria que els dos grups més grans, el Partit Popular Europeu i l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, perdrien la majoria, mentre que l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa i el Grup dels Verds serien necessaris per formar una coalició majoritària a favor del procés d’integració política europea.
En el moment en què es va determinar la presència dels britànics, es va predir que els principals beneficiats serien els socialistes, gràcies als resultats que es donen al partit laborista, però els últims sondejos ho desmenteixen. No obstant això, els resultats en les darreres eleccions celebrades recentment (a Finlàndia i a l’Estat espanyol) fan que els socialdemòcrates hagin augmentat el seu optimisme.
segon referèndum?
D’altra banda, al Regne Unit s’han interpretat que aquestes eleccions europees seran un segon referèndum sobre el Brexit. Tot i això, no hi ha cap partit majoritari que aposti clarament per la permanència del Regne Unit a la Unió Europea, de manera que els resultats seran difícilment interpretables en aquest sentit. De moment, el partit britànic anti-Brexit Change UK ja ha llançat la seva campanya per concórrer a les eleccions europees. És un nova formació que compta amb membres de diputats conservadors i laboristes i que es mostren obertament en contra de marxar de la Unió Europea. El partit, anteriorment conegut com a Grup Independent, va ser creat per onze diputats que van abandonar les files dels partits conservador i laborista. Els favorables a una sortida de la Unió Europea recuperen el seu líder natural: Nigel Farage. Una altra de les incògnites serà la participació en aquestes eleccions dels britànics, que ja comencen a estar desconnectats de Brussel·les. Aquesta és una de les assignatures pendents en alguns dels països de la Unió Europea. Després d’uns dies d’estira-i-arronsa judicial, el president Carles Puigdemont finalment pot ser candidat al Parlament Europeu. Tres jutjats de Madrid del contenciós administratiu van decidir a principis de setmana que Puigdemont i dos dels consellers a l’exili, Toni Comín i Clara Ponsatí, poden concórrer lliurement a les properes eleccions europees. Amb aquesta nova sentència s’aclareix un dels punts clau que ha ocupat la política catalana, espanyola i europea els darrers dies: els tres polítics catalans tenen tot el dret a formar part d’una candidatura electoral com ho va fer en les eleccions espanyoles el també conseller a l’exili Lluís Puig. Junts per Catalunya (JuntsxCat) arrencava dimecres els actes previs a les eleccions europees i ho feia des de Luxemburg. Més concretament des de la ciutat de Schengen, que dona nom a un dels acords europeus més coneguts i emblemàtics: l’espai Schengen, que possibilita la lliure circulació dels ciutadans europeus per vint-i-sis països (la majoria de la Unió Europea, però també de Suïssa, Noruega i Islàndia). Signat el 1995, va suposar la desaparició dels controls fronterers i que el passaport quedés en desús.
campanya europea
El cap de llista de Junts per Catalunya a les europees assegurava: “Hem anat a Schengen per expressar el nostre compromís amb la millor Europa: la de la llibertat dels ciutadans. Evocar Schengen és parlar de llibertat de circulació de persones, béns i serveis.” El candidat també feia referència al “combat continental” contra la xenofòbia promoguda per l’extrema dreta. La campanya electoral de Puigdemont agafarà una dimensió realment europea, amb la majoria d’actes concentrats a Brussel·les, tot i que també farà escala en països com Alemanya, el Regne Unit i Eslovènia. La candidatura de Carles Puigdemont s’enfrontarà a la del candidat d’ERC, Oriol Junqueras, que és a la presó i que encapçala la llista del partit republicà per a aquestes eleccions europees.
lIDERATGES EN HORES BAIXES
Els motors polítics d’Europa es troben en hores baixes. No és un moment per a grans lideratges. La crisi del Brexit ha castigat durament la Unió Europea des de dins la institució, però també pel que fa a la seva projecció internacional. El president francès, Emmanuel Macron, que aposta per una Europa enfortida, viu moments complicats i la seva popularitat ha caigut en picat. Per la seva banda, Angela Merkel, es troba ja de retirada i no té l’ascendència política que tenia en el passat, tot i que les enquestes auguren una victòria al seu partit, la CDU. Els fins ara líders europeus perden protagonisme davant de figures com Salvini, Le Pen i Orbán.