L’intèrpret

Certament aquesta és la pregunta que ens fem molts a la vista del contingut de les preguntes que fa a testimonis cridats per ells mateixos o per les altres acusacions i les defenses. El paper de la fiscalia el tenim clar: defensar la legalitat, és dir, perseguir els delictes que es cometin a l’Estat i defensar els drets dels ciutadans i l’interès general, segons la llei. El de l’advocacia de l’Estat, també: representar els interessos del govern d’Espanya de torn. Però Vox, a qui representa en realitat? No trobeu a faltar algú en aquest judici? O preguntem-ho diferent: si a l’Estat el defensa el fiscal i al govern, la seva advocacia, en cas que les dues parts retiressin tots els càrrecs judicials i els empresonats i acusats quedessin lliures, qui seria un perjudicat directe de tot plegat?

Em fa l’efecte, després de tot el que he vist i sentit des que s’ha iniciat el judici, que comencen aflorar –com li agrada dir a Marchena– tot de dades que ens dibuixen l’acció popular Vox com a defensora de la monarquia, que és la que més s’hi juga en tot aquest procés. Cal recordar que la Constitució fixa que “el rei és el cap de l’estat, símbol de la seva unitat i permanència, qui arbitra i modera el funcionament regular de les institucions” i es fa càrrec de les relacions internacionals i d’altres funcions que després comentarem. Per tant, podríem imaginar que si la unitat i permanència de l’Estat espanyol quedessin modificades per un procés d’independència d’una part del territori, fet pacíficament i democràticament –sense violència, ni tumults–, la monarquia hauria de prendre mesures per evitar-ho. Us dono dades perquè en tragueu les conclusions adients.

Vox és l’acusació que demana les peticions més elevades –alguns entenem que desorbitades–; sostenen la rebel·lió –per això les insistents preguntes sobre si s’amenaçava la policia, se li llançaven objectes, se’ls pegava–, la malversació –busquen desesperadament un tipus de “fons reservats” per castigar més la rebel·lió (un agreujant)– i acusen d’organització criminal –volen saber com es pot fer un referèndum sense organització i pregunten a tothom qui li va manar anar al centre de votació, sense gaire èxit, per cert.

Vox va aparèixer en escena a Catalunya el febrer del 2017, un mes després que l’advocat Miguel Duran, que havia dirigit l’ONCE i Telecinco, excandidat per Ciutadans a les eleccions europees del 2009 i lletrat d’alguns acusats de la Gürtel, presentés una denúncia el gener del 2017 contra Santi Vidal que va donar inici a les investigacions del jutjat número 13. És gràcies a una querella de Vox, que aquella causa es va ampliar contra més persones i més delictes. El jutge les va declarar secretes, i després d’una peculiar instrucció, de sobte el 20-S va acordar amb la Guàrdia Civil fer 41 entrades i escorcolls i 14 detencions, que van donar com a resultat els fets d’Economia del 20-S. Malgrat la transcendència del que s’anava a fer –s’estava entrant dins de departaments de la Generalitat sense avís legal previ– ningú en sabia res, més enllà del jutge i els agents policials –en aquest sentit, criden l’atenció les trucades per interessar-se per l’operació que el major Trapero va explicar que havia rebut del fiscal superior, i del president del TSJC, i les converses amb els comandaments de la mateixa Guàrdia Civil.

Hem sabut també que el febrer del 2017, ni la fiscalia ni l’advocacia de l’Estat havien iniciat cap actuació judicial contra l’independentisme, tot i que hem sabut pel judici que des de novembre del 2015 la fiscalia de l’Audiencia Nacional ho estava investigant.

Per tant, és fàcil concloure que si no arriba a ser per les accions coordinades per Vox, difícilment s’hauria produït el 20-S tal com es va planificar, que va ser –no ho oblidem– el detonant de les querelles, empresonaments i acusacions contra els líders independentistes i el govern destituït pel 155. És a dir, la feina primordial encomanada a Vox va ser aquesta: que aquells que s’havien atrevit a subvertir l’ordre constitucional i a violentar la unitat i permanència de l’Estat havien de ser immediatament castigats.

Una vegada aconseguit això, la feina de Vox en el judici no té més recorregut que mantenir els interessos de la monarquia protegits amb una petició final de penes elevadíssimes i un discurs duríssim sobre els fets esdevinguts la tardor del 2017. Per això el perfil baix en els interrogatoris, ja que tot indica que la feina ja està feta.

La confirmació de tot plegat la tenim en el discurs que va pronunciar el 3-O Felip VI, donant ordres expresses a tothom de quin era el camí que calia seguir per protegir la unitat i permanència de l’Estat i, de retruc, de la monarquia. Tot sembla indicar que Vox és al judici perquè això es compleixi, ja que la democràcia pot fer canviar fiscals i advocats de l’Estat i les decisions que aquests puguin adoptar..., però l’essència de la monarquia, no.

Quanta raó tenia l’advocat Jordi Pina quan va demanar que declarés com a testimoni el rei d’Espanya! Però és clar, “la persona del rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat”. I, per tant, res del que acabo d’explicar es podrà provar. No hay más preguntas, señoria!