El dossier

Alta tensió

El jutge Marchena protagonitza una de les sessions més tenses en el torn de les defenses de Cuixart, en una setmana marcada per l’agenda política i en la recta final del judici

Els testimonis expliquen les agressions i les brutals càrregues de la policia
Un Marchena malhumorat i nerviós s’erigeix en el protagonista de les sessions

Ha estat una setmana breu, però d’alt voltatge. Només dues sessions (dilluns i dimarts) marcades per l’agenda política, el pont de la festivitat madrilenya de Sant Isidre i per més repressió contra l’independentisme (la fiscalia ha demanat imputar per organització criminal els processats al jutjat 13). Una setmana en què el president del tribunal, Manuel Marchena, s’ha erigit en el protagonista a la sala del Suprem. Un protagonista malhumorat, intervencionista en els interrogatoris i amb enfrontaments directes amb els tres advocats de la defensa de Jordi Cuixart i alguns dels seus testimonis. De l’“això sobrepassa l’objecte del procés”, que ja s’ha fet famós i reiteratiu, ha passat al “no em repliqui”, “quan jo parlo vostè calla”, “vostè contesta en castellà per imperatiu legal i si no pot marxar”, i fins i tot a qüestionar la línia de defensa de Cuixart i a tallar una bona part dels seus interrogatoris.

Una actitud i una crispació que han anat a més a mesura que passaven testimonis per la sala. Un dels moments més tensos es va produir dimarts al matí, durant la testifical de la filòsofa i membre d’En Peu de Pau Marina Garcés. Marchena ja s’havia posat en alerta només començar amb la resposta de Garcés a les preguntes protocol·làries sobre la seva relació amb els acusats: “Tinc un cafè pendent des de fa més d’un any amb el senyor Cuixart.” Un comentari que Marchena va voler fer notar que no li havia agradat: “Els seus cafès pendents no són de l’interès d’aquesta sala.” I si la cosa no havia començat amb bon peu es va anar enfilant a poc a poc quan Marina Garcés intentava relatar que unes dècimes de febre li havien impedit ser la nit abans del referèndum en un col·legi electoral i l’impacte que li van causar les càrregues policials l’endemà. “Vostè no ve a aquí a explicar al tribunal el seu grau d’al·lucinació ni el seu estat febril”, va tallar-la, mentre inquiria a l’advocat Benet Salellas que dirigís l’interrogatori cap a altres camins que no fossin les percepcions de la testimoni. L’advocat Salellas, que ja havia fet constar més d’una protesta en aquella sessió i en les anteriors, va voler fer notar a Marchena que les percepcions sensorials dels policies sí que havien estat admeses pel tribunal. Una tensa discussió que va acabar amb la renúncia de l’advocat a fer més preguntes seguit d’un dels comentaris més controvertits del president del tribunal: “Bé, molt millor així.” Hi ha qui interpreta que aquesta sola frase podria costar la nul·litat del judici com a mostra de parcialitat.

Més enllà de la fortuna de la frase i de les seves possibles conseqüències, és evident que durant llargues sessions gairebé dos centenars de policies van relatar, un darrere l’altre, les seves percepcions, concretades en les mirades d’odi dels votants del referèndum, i també ho va fer a bastament la lletrada del jutjat número 13 que va dirigir el registre el 20-S a la seu d’Economia. Si Marchena té o no té mal humor –l’advocat Melero, en un entrevista a RAC1 el qualificava “d’un Francesc d’Assís” comparat amb el que es troben sovint als tribunals–, té poca transcendència. El que és rellevant és si el seu criteri erràtic i la direcció d’aquest procés serà considerat, en instàncies superiors, una vulneració del dret de les defenses, com es va encarregar de fer notar emfàticament l’advocat Salellas. Hi ha nervis i tensió, i ho posa de manifest el fet inusual que el tribunal fes arribar a la premsa present al Suprem, en un dels recessos, el seu profund malestar amb l’estratègia de defensa i amb el comportament dels testimonis i els advocats.

l’agenda política

L’agenda política ha marcat també la setmana, i dilluns entre sessió i sessió, el tribunal va fer pública la seva resolució en relació amb els presos polítics electes al Congrés i al Senat. Podran assistir a la constitució de les corts, però s’ha denegat la petició de llibertat al·legant el risc de fuga, i tampoc s’ha atès la seva demanda que es demani el suplicatori a les corts per poder-los continuar jutjant. Una resolució que s’alinea en la interpretació més restrictiva de la llei sobre els drets polítics dels presos. Una decisió que els advocats d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull ja han anunciat que impugnaran: “No només defensem el dret d’anar a les Corts, sinó els drets dels electors. No pot ser que només hi vagin a fer-se una fotografia.” Un nou escull per al Suprem, que probablement haurà de resoldre en els propers dies sobre la seva suspensió de funcions, com va fer Llarena amb els diputats al Parlament, una decisió que pot modificar la majoria parlamentària. El Suprem al·legava en la seva resolució, per denegar el pas del suplicatori, que suposaria una interferència no raonable del poder legislatiu sobre la funció jurisdiccional. Un argument controvertit si es tenen en compte les interferències que han suposat algunes de les decisions judicials en aquest procés sobre la funció del legislatiu català. Ara bé, l’agenda política del Suprem no acaba aquí. D’aquí a una setmana, i amb els resultats de les eleccions municipals i europees, se li obriran nous fronts, especialment pel que fa a la immunitat de Junqueras si surt escollit eurodiputat. Si no és que un cop el judici quedi vist per a sentència, probablement abans de la constitució del Parlament Europeu del 2 de juliol, els presos estan en llibertat. I és que aquest escenari és un dels que ha generat més elucubracions els darrers dies. Caldrà esperar probablement fins a mitjans de juny, quan es preveu que el judici podria acabar. Una decisió que podria donar pistes sobre l’abast de la sentència.

el calendari

El judici ja és en la recta final. El dilluns 20 de maig i l’endemà, sessió d’obertura de les corts, s’han deixat lliures i es reprendran les sessions els dies 22 i 23 amb els últims testimonis i els informes pericials. L’última setmana de maig es reservarà a la prova documental (dies 27, 28 i 29), en què s’han de poder visualitzar els vídeos que fins ara s’ha negat mostrar a les defenses. S’haurà de veure com s’articula aquesta prova i com es podran posar en contradicció les imatges amb les declaracions dels policies. Un cop conclosa aquesta fase és probable que es deixin unes jornades lliures per poder preparar les conclusions finals de les acusacions i les defenses, abans no es doni l’última paraula a tots els processats i es tanqui la vista de la causa 20907/2017.

SUSANNA OLIVEIRA

soliveira@lrp.cat

Retrat de l’“a por ellos”

Jordi Meca, tècnic de prevenció de riscos, era a l’escola Mediterrània de Barcelona l’1-O quan van aparèixer una dotzena de furgonetes de la Policía Nacional. “A por ellos!”, va ser la consigna d’un dels policies “i van començar a colpejar i a agredir la gent”. Una càrrega brutal de la qual ell es va endur un cop de porra al cap, cops de puny a la cara i coces a l’estómac després de ser llançat a terra. Si la setmana passada s’havia escollit una bona colla de testimonis que van votar sense incidents –una manera de demostrar que només hi va haver violència allà on van aparèixer les forces de seguretat de l’Estat–, aquesta han pres la paraula els votants que van patir les càrregues policials. Alguns relataven les agressions amb un fil de veu i la marca de la incomprensió per allò que van viure l’1-O; d’altres, fent ben palesa la seva indignació. “Està molt intranquil·la..”, va dir Marchena a María Luisa Carrillo, una dona de 69 anys a qui els agents van trencar la pelvis després de rebotar-la al terra a l’escola Estel de Barcelona. “Intranquil·la, jo? De cap manera, el que estic és indignada”.

Drets polítics per hores

El dimarts 21 de maig, dia de la constitució de les corts, els hemicicles del Congrés i del Senat de Madrid seran l’escenari d’una situació sense precedents. Quatre diputats i un senador, presos polítics, hi assistiran sota custodia policial, per discreta que sigui. Són diputats electes i hi tenen dret, però només per unes hores. Acabada la sessió, tornaran a Soto del Real, i qui sap si el reconeixement dels seus drets polítics s’acabarà aquí. També s’han mesurat per hores els drets a participar en la campanya de les europees. La JEC va avalar, a principi de setmana, la decisió d’Institucions Penitenciàries de no permetre l’aparició de Junqueras en el debat de TV3 per raons horàries. L’horari de la presó ha passat al davant d’un dret fonamental.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor