La rebel·lió en una Moleskine
La fiscalia veu com s’esfuma una de les seves proves de càrrec per la rebel·lió en la recta final del judici del procés, que el president Marchena vol enllestir el dia 11 de juny amb els al·legats de les defenses
Si la setmana passada les sessions del judici van ser breus i d’alt voltatge per la crispació del president Marchena, aquesta han estat igualment breus i d’una gran intensitat i transcendència jurídica. S’ha vist un Marchena més conciliador i, sobretot, més caut davant les protestes de les defenses, en un intent de salvaguardar qualsevol element de nul·litat de la causa. Acabada la fase testifical, s’ha entrat en la fase de les pericials, en què allò que es diu i s’analitza té una transcendència diferent a la que hagin pogut exposar els 422 testimonis que han passat per la sala del Suprem al llarg de tres mesos.
A les quatre de la tarda de dijous, quan s’iniciava una de les pericials de càrrec de la fiscalia, va saltar la sorpresa que portava la fiscalia a perdre una de les principals proves en què sustentava la rebel·lió contra els presos polítics. La fiscalia va citar a declarar dos guàrdies civils de la policia judicial –els TIP R92560Q i C57393S– per analitzar els documents EnfoCats i la famosa Moleskine intervinguda a Josep M. Jové quan era secretari general de la Conselleria d’Economia. En aquell moment, les defenses van protestar: “Un dels agents ja ha declarat prèviament com a testimoni, senyoria.” Després de deu minuts de recés per analitzar la situació, el tribunal va reaparèixer fent constar “la preocupació de la sala” per si aquest fet podia afectar la igualtat d’armes entre les parts. És a dir, que no volia córrer el risc d’una possible vulneració del dret de defensa, de manera que Marchena va anunciar que l’agent que ja havia declarat, hauria d’abandonar la sala i que la prova pericial mutaria a una simple prova testifical. La contrarietat del fiscal Zaragoza es va fer evident en les seves ganyotes, però conscient de la delicada situació va advertir el seu testimoni que s’abstingués de fer valoracions i es limités a descriure el contingut dels documents. “En aquests documents hi havia referències a la via del referèndum, a la via unilateral, a la mobilització ciutadana...?” El sergent R92560Q va explicar que s’hi parlava del referèndum i de la mobilització ciutadana “coordinada pel govern” –va afegir emfàticament–. Marchena es va mostrar dubitatiu i no tenia clar si havia de deixar seguir l’interrogatori, de manera que va aconsellar Zaragoza que potser era millor que incorporés aquells documents a la prova documental de la setmana vinent.
EL LLEGAT ENVERINAT DEL 13
Zaragoza i Marchena havien caigut al parany, i les defenses van deixar anar hàbilment el cartutx que tenien guardat des de l’inici del judici: la pericial aprovada pel tribunal havia d’anar sobre els documents comissats als despatxos de Jové i Salvadó, però no s’havien adonat que el famós EnfoCats i la Moleskine van ser intervinguts a casa de Jové. La prova quedava literalment desactivada.
El fiscal va intentar salvar l’entrebanc interrogant sobre els documents comissats, aquest cop sí, als despatxos. “Quins documents? Aquests documents no són a la causa?”, va advertir Marina Roig. I va ser aquí, sense que ningú ho digués, quan es va fer evident allò que Marchena ha anat repetint una vegada i una altra a les defenses: que tota la documentació provinent del jutjat 13 no existeix per al tribunal, que només tindrà en compte allò que s’expliqui a la sala del Suprem. El fiscal Zaragoza va acabar renunciant “davant les dificultat per interrogar” a la seva prova. I Marchena, va sentenciar: “No són dificultats, són obstacles conceptuals.”
La Moleskine i l’EnfoCats han deixat d’existir com a documents, i la suposada rebel·lió de la fiscalia ha de quedar tancada en un calaix. És cert que a les acusacions encara els queda tot allò que el controvertit testimoni del tinent coronel Baena –el que investigava l’independentisme per ordres de Zaragoza des del 2015– va explicar sobre aquests documents. Ara serà el tribunal qui haurà de veure com ho valora.
On és la malversació?
Ha estat també amb la prova pericial quan la fiscalia ha intentat apuntalar la malversació. Una pericial de les tècniques del Ministeri d’Hisenda que assessoraven el ministre Montoro, i que van analitzar per encàrrec del jutjat número 13 totes aquelles despeses que feien tuf de referèndum. Conclusió: 900.000 euros gastats o compromesos. El problema és que totes són despeses anteriors a la suspensió del referèndum pel TC i es fa difícil veure com es poden imputar als acusats com a despeses il·lícites. I Unipost –l’arma que insistentment ha fet valer la fiscal Madrigal– desapareix: “No hem trobat res sobre això.”
A la suposada malversació en despeses d’anuncis, el registre de catalans a l’exterior o suposats observadors, la fiscalia hi suma fins a gairebé 1 milió més per l’ús de locals públics, fet que va intentar demostrar en una controvertida prova pericial.
