El dossier

Anomalia ‘in crescendo’

La decisió del PSOE, el PP i Cs de suspendre els quatre diputats presos que dimarts van prometre el càrrec enterboleix encara més un clima tens que clarament incidirà en la mobilització del 26-M

ELECCIONS MUNICIPALS
ELECCIONS MUNICIPALS
Tant a Catalunya com a l’exterior, tothom es mirarà amb lupa el resultat de les municipals
EUROPA ENTRA EN JOC
EUROPA ENTRA EN JOC
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea es veurà obligat a prendre decisions, un fet que pot introduir un gir argumental a la història
SUSPENSIÓ
SUSPENSIÓ
La mesa del Congrés suspèn els quatre diputats presos i dinamita la separació de poders a l’Estat espanyol

Cadena de despropòsits que dificulten trobar sentit jurídic, i fins i tot moral, als darrers moviments fets tant per l’Estat espanyol com pel Tribunal Suprem o per la Junta Electoral Central en relació amb una part dels presos polítics. Amb el darrer episodi viscut a l’entorn dels empresonats que han estat escollits diputats (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull) i senador (Raül Romeva) n’hi ha per llogar-hi cadires. La mesa del Congrés dels Diputats, amb els vots del PSOE, el PP i Cs, ha decidit menystenir tant la separació de poders com el milió i mig de vots que el 28-A van aconseguir les forces independentistes, i ha suspès els quatre diputats. Hores abans, un informe dels serveis jurídics ja avalava la suspensió. La mesa, que va topar amb el vot contrari d’Unides Podem, també ha encomanat a la Secretaria General del Congrés una estratègia per a l’adopció de les mesures. En paral·lel i per reblar el clau, els impulsors de la mesura volen alterar la majoria del Congrés i rebaixar-la dels 176 als 174 escons mentre els diputats continuïn suspesos i no renunciïn a l’escó.

Tant els quatre diputats suspesos com Raül Romeva van poder prendre possessió del càrrec in situ (Romeva de senador). No es pot oblidar que estan sent jutjats, però que, de moment, cap condemna els inhabilita per exercir un càrrec públic. La pilota de la decisió a l’entorn d’aquesta qüestió ha anat de mà en mà. La nova presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, pretenia desvincular la cambra baixa d’aquesta decisió i que fos la sala segona del Tribunal Suprem qui aclarís si Junqueras, Sànchez, Rull, Turull i Romeva havien de ser suspesos. La fiscalia també va interferir en l’assumpte per instar el Suprem a comunicar a la mesa del Congrés i al Senat la seva obligació d’aplicar l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal i suspendre de càrrec públic els presos polítics. Aquest article és el mateix que el jutge Pablo Llarena es va treure de la màniga per suspendre els diputats catalans presos sorgits de les eleccions al Parlament, malgrat que aquest article està pensat per a un delicte de terrorisme, ja que es va introduir l’any 1988, un any després que Juan Carlos Yoldi, membre d’ETA, fos proposat per ser investit lehendakari. Els parlamentaris catalans van perdre el dret a vot i el sou, però no pas l’escó.

En el cas dels quatre nous diputats i del nou senador, el jutge Manuel Marchena es va treure el problema de sobre i va decidir tornar la pilota al Congrés. A més, en el seu escrit, Marchena va dir que era “inviable” elaborar l’informe que va sol·licitar Batet i a través del qual la socialista volia que el tribunal aclarís si es podien suspendre els diputats empresonats per la via del 384 bis. Semblava que el PSOE volia guanyar temps i que la decisió no tingués incidència en les eleccions del 26-M, però finalment podria haver sucumbit a les pressions de la dreta espanyola.

Per embolicar més la troca, el Suprem també va recordar a Batet que per suspendre els presos preventius s’havia de concedir abans el suplicatori. L’alt tribunal no el va sol·licitar perquè el va considerar innecessari, tenint en compte que el judici oral ja es troba en la recta final. Meritxell Batet es va trobar una patata calenta damunt la taula i ara l’actuació que ella ha liderat enterboleix encara més les relacions entre les parts. En el cas del Senat, la suspensió s’ha d’aprovar en un ple i per majoria absoluta. La falta de precedents similars fa impossible endevinar quin camí enfilarà la situació dels diputats i del senador empresonats.

VOTAR EN UN CLIMA TENS

Així doncs, les eleccions municipals i les europees arriben en un clima enrarit i tens. A les locals, on està en joc el govern dels 947 ajuntaments catalans, es viurà un nou plebiscit entre independentistes i unionistes, malgrat que alguns partits s’han entestat a desmarcar-se durant la campanya de l’enfrontament entre Catalunya i Espanya per fer veure que el seu projecte només està pensat en clau local. Tant a Catalunya com a l’exterior, tothom es mirarà amb lupa el resultat de les municipals. Fa quatre anys, el bloc independentista va representar el 45,02% dels vots, comptant els suports a CiU, ERC i Solidaritat. Eren altes temps. Tot i que només han passat quatre anys, i tot i el caràcter inèdit d’aquests comicis –en què el vot fet des de les emocions té una forta presència–, es fa molt difícil presagiar els escenaris que s’obriran a partir de dilluns. Serà gairebé impossible que la darrera decisió del PSOE no tingui incidència sobre els pactes locals. Les eleccions municipals també permetran explorar on recau l’hegemonia de l’independentisme. Se sabrà si ERC ha arribat per quedar-se després de la victòria aconseguida el 28 d’abril o si JuntsxCat té més a dir del que sembla. I fins a quin punt Ciutadans té la capacitat d’instaurar-se als governs locals del país. Barcelona és el caramel més desitjat. Tot indica que la victòria se la disputaran els Comuns, amb Ada Colau, i ERC, amb Ernest Maragall. Ser la llista més votada pot ser decisiu per conquistar l’alcaldia, tant a Barcelona com a la resta de municipis.

A més, el 26-M serà amb tota probabilitat la jornada en què el paper d’Europa en el conflicte català haurà de fer un gir de cent vuitanta graus. Si fins ara el Parlament Europeu es podia permetre mirar-se de reüll el cas dels presos polítics i dels exiliats, l’arribada a la institució europea d’alguns dels principals afectats, en qualitat d’eurodiputats, obligarà l’Eurocambra a saltar al terreny de joc, sobretot si es confirma l’arribada de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras a aquesta institució. També formen part d’una candidatura Clara Ponsatí i Toni Comín. De nou ha aflorat el debat sobre si la investidura de tots aquests polítics és viable. Un informe dels serveis jurídics del Parlament Europeu alertava a l’abril que els exiliats només poden recollir l’acta a Madrid. Seria aleshores quan se’ls aplicaria la immunitat parlamentària, però no abans, segons aquest informe. D’aquesta manera, tal com s’ha interpretat des d’alguns sectors, els exiliats polítics podrien ser detinguts en el moment de trepitjar territori espanyol. L’equip d’advocats del president Puigdemont, en canvi, manté que la immunitat s’adquireix un cop la Junta Electoral Central proclama els resultats de les eleccions, i qüestionen que s’hagi de recollir l’acta presencialment a Madrid. És per això que insisteixen que si Puigdemont fos escollit, l’última paraula la tindria el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Passi el que passi, el tribunal europeu es veurà obligat a prendre decisions, un fet que pot introduir un gir argumental en la història.

En qualsevol cas, tot és tan rocambolesc que ni els mateixos juristes gosen fer pronòstics. I tot plegat a les portes d’una sentència que marcarà el futur de les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol, alhora que serà determinant per al prestigi de la justícia espanyola.

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

45,02%

va ser el percentatge de vot independentista
en les municipals del 2015.

174

regidors
i cap alcaldia va obtenir Cs el 2015. El mapa municipal variarà el 26-M.

La clau de la llista més votada Impediment de la JEC frustrat

En les eleccions municipals ser la llista més votada pot ser providencial. Tot i que l’alcaldia recau d’entrada en qui aconsegueix una majoria absoluta en el ple d’investidura, si això no es produeix, va a parar automàticament al cap de cartell de la llista més votada. La fórmula de la majoria simple no és vàlida als ajuntaments.

El 30 d’abril, una Junta Electoral Central dividida va excloure Puigdemont, Ponsatí i Comín de la llista de JuntsxCat a les europees. Els recursos dels seus lletrats, però, van prosperar i un jutjat de Madrid va revocar la decisió. El Suprem ja havia manifestat que no veia motiu per impedir la candidatura.

Forn, candidat a alcalde

Les eleccions municipals també estan marcades per l’aspiració d’un dels nou presos polítics a erigir-se en nou alcalde de Barcelona. Quim Forn, cap de llista de JuntsxCat, serà elegit regidor. El recorregut que tindrà el seu cas està farcit d’interrogants.

L’hegemonia d’ERC a catalunya

Una de les grans novetats de les eleccions generals del 28-A va ser la victòria d’ERC a Catalunya, un fet inèdit. En les eleccions municipals del 2015, CiU va resultar guanyadora. El 26-M se sabrà si ERC trasllada als ajuntaments del país l’hegemonia aconseguida en les darreres eleccions generals.

Debats amb absència de candidats

Als presos polítics que formen o han format part d’alguna candidatura se’ls ha negat la possibilitat de fer campanya fora de les parets de Soto del Real, inclosos els debats emesos per televisió, com el de TV3 amb els candidats catalans al Congrés. La JEC també va prohibir els debats dins de la presó.

El senat i el nou front amb el PSOE

Els partits independentistes van tombar l’elecció de Miquel Iceta com a senador i van impossibilitar el seu nomenament com a president de la institució. El TC ha admès ara a tràmit el recurs d’empara presentat pel primer secretari del PSC. Aquest fet ha enterbolit encara més les relacions.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor