El dossier

Miguel pasquau

Magistrat del TSJA

“Aquest judici va sobre els límits dels drets fonamentals”

Miguel Pasquau és un magistrat andalús que ha disseccionat en nombrosos articles de premsa el procés català i sobretot la transcendència de la resolució del Suprem que ha d’arribar

“Catalunya té molt difícil l’objectiu de ser un estat independent, però no tan difícil ser un estat federal”
“La situació de diputat no és incompatible amb la de pres preventiu. Les corts no estaven obligades a una suspensió automàtica”
LA SENTÈNCIA
LA SENTÈNCIA
“De la interpretació que es faci «d’alçament violent» o d’«alçament tumultuari» en resultarà el terreny de joc. És un assumpte de màxima importància”
EL REFERÈNDUM
EL REFERÈNDUM
“La meva opinió és que l’1-O va ser una mobilització pacífica massiva amb l’ús de resistència passiva”

Miguel Pasquau és magistrat de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA), professor de dret i novel·lista –ha publicat tres novel·les– i una de les veus de la judicatura espanyola que no ha dubtat a pronunciar-se sobre el procés català, el judici al Suprem i les seves conseqüències, entre molts altres temes jurídics i polítics. Escriu habitualment a la premsa, i des del seu blog Es peligroso asomarse –www.miguelpasquau.es– parla de literatura, ciutadania i dret. Fa anàlisi i sobretot es fa preguntes i busca respostes.

Ha escrit diversos articles sobre el procés, un fet poc habitual en un jutge en exercici, i també escriu novel·les. Qui és Miguel Pasquau?
Un tipus normal que està tenint molta sort a la vida i a qui de vegades li costa quedar-se callat.
Una de les coses que ha dit és que no ha vist rebel·lió en els fets del 20-S ni de l’1-O del 2017. És un judici polític el que es du a terme al Suprem?
Entenc bé el sentit de la pregunta. Sé que una part de la població catalana té la convicció que el judici no és res més que una peça d’una estratègia política de reducció de l’independentisme. El més important que jo puc dir és que encara que algú ho hagués pretès així, les coses funcionen d’una altra manera. Tan bon punt un conflicte entra en l’àmbit de la justícia, queda exposat a la lògica purament judicial. No pot ser d’una altra manera. És, certament, un judici sobre uns delictes suposadament comesos amb motiu de la persecució d’un objectiu polític que està inclòs en un programa electoral. Tanmateix, la clau és la frontera entre els mitjans i les finalitats: l’objectiu de la independència no és en absolut delictiu, el suposat alçament violent o tumultuari per aconseguir-ho sí que ho seria, i és el que principalment s’està jutjant. I només es podrà resoldre amb raons jurídiques que millorin les contràries. Hi ha fiscals i hi ha advocats, i set jutges que al seu moment s’hauran de convèncer els uns als altres. Jo crec que no hi va haver alçament, sinó una mobilització pacífica massiva amb l’ús de resistència passiva l’1-O, però aquesta és una opinió personal.
Com valora l’ús de la presó preventiva contra els líders independentistes? L’ONU acaba de dir que les detencions són arbitràries.
Es van donar arguments molt abundants per justificar-la per part de l’instructor. A mi se me n’haurien ocorregut alguns per acordar mesures cautelars molt menys feixugues: una fiança, compareixences periòdiques o la prohibició d’abandonar el territori nacional. En particular, em va costar entendre les raons per les quals no s’autoritzava als diputats empresonats a acudir al Parlament per exercir les seves funcions parlamentàries davant del seu processament: sotmetre’s a una investidura, o votar-la. El grup de treball de l’ONU sobre detencions arbitràries ha emès la seva opinió i ha dit que la detenció de Cuixart, Sànchez i Junqueras s’ha de qualificar com a arbitrària, perquè es va produir per fets relacionats amb l’exercici de drets humans (en particular, el dret de protesta pacífica). Aquesta opinió no compta amb un examen dels requisits de la presó preventiva: fa referència al fet en si de la privació de llibertat per aquests fets, i fa la impressió que els seus arguments serien mantinguts per aquest organisme fins i tot en cas d’una sentència condemnatòria.
Després de la sentència del Suprem no hi haurà possibilitat d’una doble instància. Quina transcendència tindrà aquesta sentència? És evident que no afectarà només els dotze processats.
En cas de sentència condemnatòria hi hauria la possibilitat de presentar recurs d’empara al TC i una demanda contra el Regne d’Espanya al TEDH, però la sentència seria ferma i la seva conseqüència directa és que s’hauria de complir. Després hi ha les conseqüències indirectes, polítiques. En cas de condemna a penes de presó, un sector de la societat catalana sentirà que hi ha persones a la presó per complir una promesa electoral a la qua

SUSANNA OLIVEIRA

soliveira@lrp.cat

Jurista d’ofici i escriptor per afició

Miguel Pasquau Liaño (Úbeda, 1959) és jurista de formació i ofici i escriptor per afició. Va fer carrera acadèmica com a professor de dret civil, i l’atzar el va portar quan vorejava la quarantena a un canvi de rumb que no havia buscat: una plaça a la sala civil i penal del Tribunal de Justícia d’Andalusia, amb seu a Granada, per al torn de juristes de prestigi. Ha publicat en poc temps tres novel·les que havia cuinat a foc lent: Recuerda que yo no existo, Cuando siempre era verano i Casa Luna. Va donar sortida a la seva afició per escriure i a les ganes de comunicar-se, primer com a articulista d’opinió a la premsa, després vindrien les novel·les. Continua escrivint, sobre literatura i dret, a la premsa i al seu blog, Es peligroso asomarse. “Un blog que és com un diari amb les finestres obertes.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor