El Suprem contra el món

pena màxima

A dins del Suprem: pena màxima. Aquesta és la petició que ha formulat la fiscalia per al govern de la Generalitat destituït, els líders d’Òmnium i l’ANC i la presidenta del Parlament. Manté l’acusació de rebel·lió, malgrat els rumors de les últimes setmanes que assenyalaven –o desitjaven– una possible rebaixa en les peticions de pena. Només un canvi, l’aplicació de l’article 36.2 del Codi Penal per assegurar-se que cap d’ells no pugui accedir al tercer grau fins que no hagin complert la meitat de la pena i blindar així qualsevol intent d’Institucions Penitenciàries de la Generalitat de concedir-lo abans.

Tampoc s’ha mogut un mil·límetre en els seus plantejaments l’advocacia de l’Estat, que manté l’acusació de sedició, a més de la malversació i la desobediència. Vox, que hi suma dues rebel·lions i organització criminal, no ha variat l’objectiu inicial, el mateix que el va portar a principis del 2017 a presentar la querella al jutjat número 13 que va acabar sent la base de la causa general contra l’independentisme. Només un canvi, que s’ha convertit en un regal enverinat per a l’exconseller Santi Vila, a qui Vox exculpa de tots els càrrecs, amb l’excepció de la desobediència. Aquest és el terreny de joc que han marcat les acusacions. Ho van anunciar dimecres un cop es va acabar la projecció dels últims vídeos amb les càrregues policials de l’1-O.

Només feia unes hores que s’havia conegut que el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU havia emès un dictamen demolidor contra l’Estat espanyol i exigia l’alliberament de Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Oriol Junqueras –els tres primers dels processats que van plantejar la demanda–. La seva detenció, diu l’ONU, és arbitrària i considera que ni tan sols hi ha base per al judici, que s’han vulnerat els seus drets de defensa i de presumpció d’innocència i posa en qüestió la competència i la imparcialitat del tribunal que els jutja. Una bomba que va caure a la sala del Suprem i que l’advocat de Cuixart, Benet Salellas, es va encarregar de comunicar al tribunal. “I quina és la seva pretensió, senyor Salellas?”, va ser la resposta del president del tribunal abans que Salellas demanés la llibertat de Cuixart. “Aquests tràmits, per escrit”, va despatxar Marchena.

El dictamen de l’ONU va ser qüestionat unes hores després des de La Moncloa amb l’argument, entre d’altres, que les concentracions del 20 i el 21 de setembre anaven destinades “a obstaculitzar l’actuació de comissions judicials”. Un nou atac a la presumpció d’innocència –donen per feta la sedició?– que justament denuncia l’ONU. Els nervis s’han fet evidents i de la crítica han passat a exigir a l’organització internacional la inhabilitació dels autors del dictamen. L’informe no és vinculant ni substitueix la decisió del Tribunal Suprem, però l’interpel·la directament i qüestiona el procés contra els presos independentistes. Per aquest motiu, el govern de Quim Torra, en sessió extraordinària, acordava aquest divendres demanar a la fiscalia general que retiri les acusacions.

LA FASE MÉS DECISIVA

Es fa difícil pensar, de moment, en un canvi en les pretensions de la fiscalia, que ha deixat clar que tira per la línia més dura. Una línia que concretarà el dimarts 4 de juny, quan començarà la fase més decisiva del judici, la dels informes. És en aquest moment quan les acusacions hauran d’explicar en quins fets concreten l’alçament violent (rebel·lió) o tumultuari (sedició) i la malversació, i de quina manera en fan responsables els processats per mantenir les greus peticions de pena que van dels 7 al 25 anys de presó. Els dies 11 i 12 serà el torn de les defenses, i un cop acabat el judici haurà desaparegut també l’únic argument que encara els manté a la presó: assegurar la seva compareixença al judici. Només la previsió d’una sentència molt greu farà que no es mogui res.