Les claus d’una acusació política

ZARAGOZA I EL CINISME

Si una cosa va cridar l’atenció en les intervencions de la fiscalia dimarts al Suprem van ser les desqualificacions personals dels acusats que van fer especialment el fiscal Javier Zaragoza i l’exfiscal general de l’Estat Consuelo Madrigal. Zaragoza va voler acotar el terreny de joc i tancar d’entrada la discussió que plantejaran les defenses sobre la criminalització de l’exercici de drets fonamentals. “L’única vulneració de drets civils a Catalunya és la que pateixen els que estoicament defensen la Constitució”, va sentenciar el fiscal abans de qualificar Junqueras com un “expert en sofismes” per la seva declaració en favor d’un diàleg que l’Estat no ha volgut. “La seva conducta és d’un cinisme sense precedents”, va continuar el fiscal, deixant de banda la discussió jurídica sobre uns fets, que és el que li pertoca, per entrar en el terreny del míting polític, mentre que la fiscal Madrigal acusava tot el govern d’haver fet servir la Generalitat com el seu “cortijo”.

madrigal i L’organització criminal

També va ser la fiscal Madrigal qui va sorprendre amb la seva qualificació del govern com a organització criminal. Una afirmació que no va utilitzar, se suposa, en sentit jurídic, perquè el ministeri fiscal no acusa cap dels processats d’aquest delicte, que sí que inclou Vox a la seva llista. Una relliscada? Una manera de remarcar menyspreu per les conductes dels acusats? O potser un suggeriment al tribunal perquè reculli la proposta de Vox? En tot cas, no deixa de ser curiós i inquietant, tenint en compte que la fiscalia ha demanat que s’imputi els processats del jutjat número 13 de Barcelona per organització criminal. Ho serien ells i no els seus caps, asseguts al banc del Suprem?

kelsen i el cop d’estat

Des de la fiscalia hi havia interès a fer ressonar a la sala del Suprem el concepte “cop d’estat” per definir el procés català. El fiscal Zaragoza va introduir el cop d’estat de la mà del jurista i filòsof austríac Hans Kelsen (1881-1973), un dels referents del constitucionalisme europeu. “El que va passar a Catalunya entre el març del 2015 i l’octubre del 2017 [...] és el que l’il·lustre jurista austríac, que va haver de fugir en els anys trenta als Estats Units davant l’auge del nazisme, anomena cop d’estat”, va exposar. I què és un cop d’estat segons Kelsen, o en versió de Zaragoza? “Ni més ni menys que la substitució d’un ordre jurídic per mitjans il·legals.” Segons Zaragoza, no cal res més, i el procés hi encaixa com un guant. Si el Codi Penal exigeix un alçament o violència sembla que té poca importància. Potser el fiscal va ser agosarat en reduir les aportacions de Kelsen a aquesta frase, com s’han encarregat de fer notar alguns acadèmics.

el rei, vox i els herois morts

El rei Felip VI i el seu discurs del 3-O van ser presents també al Suprem. Els fiscals van manllevar les seves paraules i van reivindicar el seu paper en aquells dies d’insurrecció –en terminologia de les acusacions– a Catalunya. I si uns reivindicaven el rei, Vox feia honors als herois morts no sense abans atorgar-se la medalla de la seva contribució decisiva en aquesta causa. “Aquest procés no ha arribat aquí per casualitat, tot això comença per la querella que va presentar Vox i per la professionalitat, la feina i la valentia de persones que avui ja no són entre nosaltres”, va recordar Ortega Smith abans de mencionar el jutge Ramírez Suñer del jutjat número 13 de Barcelona, l’exfiscal en cap del TSJC Romero de Tejada i l’exfiscal general Manuel Maza. “Tots ells, i també les forces de seguretat de l’Estat, hauran de tenir el reconeixement més alt”, va concloure Vox abans de posar punt final a la seva intervenció en aquest judici, del qual ha estat pràcticament absent, potser perquè com van dir ells mateixos, la feina ja l’havien fet amb aquella querella inicial.