El dossier

L’hora de Marchena

Els presos polítics han demostrat davant del tribunal que els jutja que aquest és un judici per a la història. De la decisió del Suprem no en depenen només els dotze processats

Conscients de la seva transcendència, La República ha fet un extens seguiment de tot el judici, amb 144 pàgines publicades
L’ÚLTIMA PARAULA
L’ÚLTIMA PARAULA
Els al·legats dels processats van ser d’una gran dignitat i compromís i també la crítica més dura que s’ha sentit a la sala contra la fiscalia
Amb la sentència sabrem si qüestionar la unitat d’Espanya s’ha introduït al Codi Penal per la porta del darrere

Compromís, agraïment, diàleg, dolor, emoció, orgull, dignitat, presons, esperança, solució… van ser algunes de les paraules que van ressonar en l’última sessió a la sala del Suprem. No sense abans posar en evidència d’altres com repressió, instrumentalització de l’odi, mentides, presó… i responsabilitat. La responsabilitat que tenen Manuel Marchena i la resta del tribunal que ha presidit per fer justícia. Jordi Sànchez els va citar Sòcrates: “És millor patir una injustícia que cometre-la”, va dir mirant-los als ulls després de fer públic el dolor que comporten més de sis-cents dies de presó. Pocs minuts després de les set de la tarda de dimecres, amb un lacònic “vist per a sentència, desallotgin la sala”, Manuel Marchena tancava quatre mesos de judici, cinquanta-dues sessions –també cinquanta-dos trasllats des de Soto del Real i Alcalá-Meco– i al voltant de tres-centes hores de retransmissió televisiva. També fins a 144 pàgines de seguiment a les planes de La República, conscients de la seva transcendència. Un punt i seguit en espera de la sentència del tribunal, una resolució que vulguin o no marcarà una pàgina de la història de Catalunya, Espanya i Europa, pel que hi ha en joc. I del que acabi decidint el Suprem en dependrà no només la greu situació dels presos polítics, sinó també on el més alt tribunal de l’Estat decideix posar el límit a l’exercici dels drets fonamentals. Serà el moment de veure també si qüestionar la unitat d’Espanya s’ha introduït al Codi Penal per la porta del darrere.

Moments bons i dolents

L’advocat Gonzalo Boye, que ha disseccionat setmana a setmana el judici a les planes de La República, explicava en el primer article, el mes de febrer, que en tot judici hi ha moments bons, regulars i dolents, i “en un macrojudici com el que ens ocupa, aquests moments seran dies o setmanes”. El moment de l’última sessió es fa difícil d’encaixar en aquesta classificació. Probablement, les llàgrimes que no va poder contenir l’advocat Jordi Pina –lletrat de Sànchez, Rull i Turull–, una barreja d’orgull i dolor, en són la millor mostra. Un moment que vam poder veure gràcies a una realització televisiva menys encotillada que en totes les sessions prèvies. El realitzador ens va deixar veure les ganyotes, els badalls i les becaines dels fiscals durant les intervencions de les defenses, o la cara de “què estàs dient?” d’Ortega Smith quan l’advocada Judit Gené, contundent, reclamava al tribunal que fes ús de les armes que li dona la llei per depurar l’actuació de Vox i obviar la seva acusació “per haver abusat del dret penal” amb finalitats polítiques. Gené es referia al fet que Vox va retirar l’acusació contra l’exconseller Santi Vila sense cap argumentació. “El que no es pot és fer discriminacions ideològiques, i el que ha fet Vox només pot tenir una explicació política”, va concloure.

últimes hores al suprem

Les últimes hores a la Sala del Suprem van ser d’una gran transcendència. L’última paraula dels processats –bona part d’un govern de la Generalitat, la presidenta del Parlament i els líders de l’ANC i Òmnium, és a dir l’extensa representació d’un país asseguda al banc dels acusats– va evidenciar davant del tribunal que els jutja que aquest no és només un judici penal, és un judici per a la història. La dignitat i el compromís, i la crítica més dura que s’ha sentit a la sala contra l’acusació de la fiscalia “però sense rancúnia”, com els va dir Jordi Turull, van deixar constància que no se’ls jutja només a ells, sinó, com va advertir-los Raül Romeva, a 2.300.000 persones. “Ho tornarem a fer, sí”, va asseverar Cuixart amb el seu somriure habitual i el seu optimisme vital: “Em nego a viure sense esperança, no renunciaré a ser feliç.”

sense resposta

Abans d’aquest moment d’al·legats finals, un dels moments més potents dels quatre mesos de judici, hi va haver moltes hores inútils. Com les de les declaracions dels prop de dos-cents funcionaris de policia, que amb la repetició tediosa de les mirades d’odi, els cons, les tanques i les escopinades intentaven fixar l’ambient –“el clima”, en paraules del fiscal Jaime Moreno– de la suposada violència per justificar una rebel·lió “diferent”, segons la definició del fiscal Fidel Cadena, “postmoderna”, en versió irònica de l’advocat Melero. Moltes hores que malgrat tot han estat insuficients per respondre a moltes preguntes que encara ressonen i que les acusacions no han aconseguit explicar a pesar que demanen una condemna pel delicte més greu que preveu el Codi Penal: Per què Carme Forcadell ha rebut un tracte processal diferent a la resta de la mesa del Parlament? Quan es va produir exactament l’alçament? Què van fer diferent els que no estan acusats de rebel·lió i s’asseien a la quarta bancada? Aquesta la va respondre Jordi Turull en el seu al·legat final: “Senzillament nosaltres no hem deixat la política, aquesta és la diferència.” L’aplicació del dret penal d’autor, com també argumentava l’advoc

SUSANNA OLIVEIRA

soliveira@lrp.cat

El suprem no vol Junqueras a europa

Marchena i el seu tribunal han decidit que no volen Junqueras al Parlament Europeu. Divendres al matí, el tribunal denegava a Oriol Junqueras poder recollir la seva acta d’eurodiputat a la Junta Electoral Central de Madrid. Els vots no serviran perquè Junqueras exerceixi els seus drets polítics i els dels seus electors. El motiu: si recull l’acta haurà de poder anar a Brussel·les a prendre possessió del càrrec i això, diu el tribunal, “posaria en un irreversible perill les finalitats del procés i la pèrdua del control jurisdiccional sobre la mesura cautelar que l’afecta”. És a dir, si se l’excarcera i té immunitat, el Suprem ja no té el control i no pot mantenir l’exvicepresident del govern a la presó. I a més a Brussel·les!, que Marchena recorda que és on un dels processats rebels “diu que ha instal·lat la seu del govern de la República Catalana a l’exili”.

Tot i així, el tribunal assegura que aquesta decisió no implica la seva pèrdua del dret de participació política, sinó que només suposa un “temporal ajornament”, fins que es dicti sentència.

El tribunal té pendent decidir sobre la petició de Puigdemont i Comín perquè se’ls retiri l’ ordre de detenció. No cal esperar a saber què diran.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor