El dossier

GERARD ESTEVA

PRESIDENT DE LA UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA (UFEC)

“La quota de pantalla fa vergonya”

FUTBOL
“S’ha incrementat amb la campanya ‘Orgullosa’, perquè les noies tinguin un referent i sigui més fàcil la pràctica esportiva”
PERCENTATGE
“Ens movem entre un 22 i un 24% del total. En bàsquet, pot semblar poc un 33%, però hi ha 80.000 llicències. Són moltes”
CREIXEMENT
“Està més normalitzada la igualtat de gènere, i això es replica. És una conseqüència lògica de la societat”
DIFUSIÓ
“El 91,5% de les notícies esportives fan referència a esports practicats per homes. És molt bèstia i clarament injust”
PATROCINADORS
“Dins el que és la gestió de l’esport de base i amateur, fora de les grans lligues, amb drets audiovisuals, el patrocini és una ficció”

En quins esports han augmentat més les llicències femenines a Catalunya?
Fent referència a les dades de l’Observatori Català de l’Esport, en els darrers anys, en què més s’han començat a fer polítiques en aquest sentit, es manté estable la pràctica femenina. Ens movem entre un 22 i un 24% del total. El top ten el formen el bàsquet amb 24.000 llicències; el patinatge, amb 14.000; la muntanya i l’escalada, amb 14.000; el futbol, amb 11.000; el tennis, amb 8.000; el golf, amb 7.800; la gimnàstica, amb 7.000; el pàdel, amb 6.500; la natació, amb 6.000, i el vòlei, amb 6.000. Són dades interessants. Un 33% en bàsquet pot semblar poc, però hi ha gairebé 80.000 llicències. Són moltes. Pàdel, natació i vòlei han pujat molt.
En el futbol el boom és imparable...
A la federació s’ha vist un gran increment, però continua representant només un 6,1%. En els últims tres anys, les llicències s’han incrementat un 10,3%, fins a les 1.172, amb la campanya Orgullosa. És una campanya d’apoderament de la federació, perquè les noies tinguin un referent i sigui més fàcil mantenir la pràctica esportiva. Ha augmentat no només el nombre de jugadores, sinó també d’àrbitres, entrenadores, auxiliars, fisioterapeutes, personal mèdic… Ara, en total, hi ha 778 equips femenins: 550 de futbol i 228 de futbol sala.
Quines creu que són les raons d’aquest augment? Hi ha un canvi cultural o de model en la societat?
Crec que cada vegada la gent practica més esport. Es democratitza en les edats més joves i està més normalitzada la igualtat de gènere, i això es replica. És una conseqüència lògica de la societat. Sí que és veritat que hi ha hagut més sensibilitat en els últims temps, i que això hi ha ajudat.
Hi segueix havent molta diferència respecte als homes quant a organització, difusió i professionalització?
No només hi ha molt de camí per fer, sinó que fa una mica de vergonya. Em refereixo al que és la quota de pantalla de l’esport femení. Segons el Consell Audiovisual de Catalunya, el 91,5% de les notícies esportives fan referència a esports practicats per homes. És molt bèstia i clarament injust. El tant per cent de dones que practica esport, situat en aquest 24%, no hauria de ser el 8% que surt en els mitjans. I això, al final, és un peix que es mossega la cua. Si no dones referents, visualització i models a seguir, costa. La quota de pantalla de l’esport femení al telenotícies és d’un 3,48%. Les declaracions d’esportistes són un 11% i l’aportació en portades de mitjans de comunicació, tan sols un 1%. Vol dir que a l’any potser surten només tres portades. Hi ha veus que estan a favor, fins i tot, d’imposar quotes de pantalla en els mitjans públics del 50%. L’Associació de Dones en l’Esport Professional ho té entre les seves prioritats i aposta per incloure l’esport femení en apostes esportives. A l’esport femení, tot i estar de moda, encara li queda molt recorregut per fer i moltes accions.
Quines haurien de ser?
Garantir l’accés a l’esport de base, que no hi hagi desigualtats en l’inici. Fer polítiques per evitar l’abandonament de les dones en l’edat adolescent. És un problema durant el batxillerat, en què el sector femení és majoritari. Si no hi ha referents, si econòmicament també veuen el poc que podran guanyar… Comparar el que cobra el futbol femení amb el masculí és una vergonya. El CN Sabadell de waterpolo, que ha guanyat molt, no es pot comparar amb altres equips masculins. Passa en molts altres casos. També hi ha el tema de la maternitat. Hem tingut casos d’esportistes d’alt nivell que s’han quedat embarassades i després no han pogut desenvolupar la seva carrera perquè patrocinadors i equips tècnics s’han tirat enrere i no els han donat suport. Recordo el cas de Blanca Manchón, olímpica, amb medalles, i que va quedar fora del circuit. S’han de promoure polítiques d’igualtat. I crec que també és fonamental la part dels directius. Aquí tenim un handicap. Igual que es va fer en la política s’ha de buscar el sistema cremallera o fixar quotes mínimes perquè hi hagi representació femenina. Estem molt a baix. Només hi ha un 19,5% de dones als consell directius de les federacions. Als clubs, un 23%. Si no tens referents, tampoc t’hi llances.
Seria interessant tenir experts en màrqueting als clubs per fer promoció?
Això segurament és una bona idea, però la realitat dels clubs no permet poder fixar un director de màrqueting. Estem parlant que la majoria de l’esport de base, en què també hi ha l’esport femení, és el que anomenem l’esport misèria. No hi ha diners, no s’arriba a final de mes, els directius han de posar diners de la seva butxaca, funciona tot per voluntarisme, els equips arriben a una competició perquè alguna mare els porta…
S’ha de millorar la via de l’exempció fiscal per a empreses que vulguin invertir en esport femení?
Dins del que és la gestió de l’esport de base i amateur, fora de les grans lligues, amb drets audiovisuals, el patrocini és una ficció. No existeix. No és cert. Només hi ha petites aportacions. L’Estat espanyol, des del punt de vista fiscal, ha comès un error estratègic total. Fa uns anys, en la World Race i altres grans esdeveniments, l’Estat va donar prebendes. Tots els patrocinadors, que podien apostar per l’esport de base, no ho han fet perquè no els sortia a compte. Una empresa sempre posarà abans diners on hi hagi desgravació fiscal que en un club de base. Aquestes propostes podrien ser interessants si la realitat fiscal espanyola fos una altra. El que han fet és prioritzar només alguns campionats del món, gestionats per federacions espanyoles. Han xuclat tots els diners i l’entorn s’ha quedat desert. Això és una injustícia absoluta. Jo seria partidari de democratitzar les aportacions. Que patrocinis, per exemple, de fins a 3.000 euros en poguessin estar exempts. Això sí que facilitaria una política de patrocinis generalitzada. Podries anar al bar de torn a demanar uns diners i dir que en ser una entitat sense ànim de lucre, el bar se’ls podria desgravar. Això seria brillant. El problema és que mentre hi hagi els interessos generals de les grans empreses i de l’Estat… al final tots hi acaben sucant.
Què fa la UFEC per evitar la discriminació de la dona en l’esport?
Vam engegar una campanya fa tres anys que es deia Jo jugo, que volia atacar dos conflictes: la violència i la discriminació de la dona. Tot està lligat. Pel que fa a l’arbitratge, vam fer un informe el 8 de març, ja no només per evitar agressions, sinó per la promoció femenina. Vam parlar de les federacions que estaven en aquesta línia i de què s’havia fet per millorar. La federació de gimnàstica és la que té més dones en l’estament arbitral, un 86%. El vòlei i la natació en tenen un 48 i un 43%, respectivament. En bàsquet, tennis, futbol americà, hoquei i rugbi, entre l’11 i el 26%. En nombres absoluts, en bàsquet és on hi ha més dones: 453, del total dels 1.730 àrbitres.

XAVI OLTRA

@oltrix

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor