El dossier

La cara més fosca

La defensa de l’ús de les armes i les baralles internes marquen els primers mesos del govern de Bolsonaro. Es denuncia la regressió en drets humans

PROTESTA
PROTESTA
Primera vaga general per les propostes del govern de Bolsonaro
RECESSIÓ
Els mercats van mostrar entusiasme davant l’elecció de Bolsonaro, però l’economia continua als nivells de 2014

El president del Brasil, Jair Bolsonaro, s’erigia amb la victòria amb una clara majoria el mes d’octubre passat. Va guanyar les eleccions amb un 55,1% dels vots; el flamant mandatari recollia el descontentament de molts ciutadans farts de corrupció política i de violència als carrers.

A Bolsonaro se l’ha comparat amb el president dels Estats Units. Comparteix amb Trump la seva incorrecció a l’hora de fer servir les xarxes, i en el seu primer mig any de mandat, ja ha protagonitzat agres polèmiques amb diversos sectors de la societat. Un dels seus eslògans de campanya “Brasil per sobre de tot, Déu per sobre de tot”, també és comparable a l’“Amèrica primer” que tant ha popularitzat el magnat nord-americà. També s’ha alineat amb Trump en el seu discurs sobre el conflicte entre israelians i palestins, i durant la campanya electoral fins i tot va assegurar que traslladaria l’ambaixada brasilera a Jerusalem, seguint l’exemple de l’administració americana, un moviment que va crear greus disturbis a tot el món a finals del 2017.

El perfil de Bolsonaro s’ubica més a la dreta que el de Trump. Les seves frases misògines i racistes han contribuït a polaritzar la societat brasilera. El president del Brasil també advoca per un discurs a favor de les armes. Tot i això, segurament, haurà d’esperar per tirar endavant una de les seves propostes estrella –que sigui molt més fàcil comprar una arma–, perquè el Senat no ho ha permès. Haurà d’arribar al Congrés si vol que la proposta sigui efectiva. De moment, fins a onze exministres de Justícia del Brasil, de diferents partits, han publicat un document conjunt en què critiquen la política de seguretat de Bolsonaro.

A més, aquests primers mesos al capdavant del govern han suposat una important regressió pel que fa a drets humans. Amnistia Internacional ho ha denunciat i fins i tot ha presentat una queixa formal al president. Per aquesta organització que defensa els drets humans, el govern de Bolsonaro ha adoptat mesures que amenacen els drets a la vida, a la salut, a la llibertat, a la terra i al territori de la població brasilera, tant rural com urbana. Algunes de les mesures adoptades per aquest govern durant aquests cinc mesos susciten greu preocupació: “Poden agreujar el risc d’homicidis per arma de foc, legitimen una política de seguretat basada en l’ús de força letal, violen els drets dels pobles indígenes, basen la política de drogues en pràctiques punitives i ineficaces, poden conduir a un increment injustificat del control de les ONG i neguen el dret a la veritat, a la justícia i a les reparacions de les víctimes del règim militar”, assenyalen des d’Amnistia Internacional al Brasil.

El govern de Bolsonaro tampoc s’escapa de la polèmica: Damares Alves, ministra de Dona, Família i Drets Humans, és una de les figures que va situar al seu executiu. La pastora evangèlica –una representant del sector evangelista, que ha donat tot el suport a Bolsonaro– va quedar al centre de la polèmica per la difusió d’un vídeo en què anunciava l’arribada d’una nova era al Brasil, en la qual “els nens vestiran de blau i les nenes vestiran de rosa”.

Un altre dels entrebancs que s’ha trobat el president del Brasil en els primers mesos de mandat és la recessió econòmica. Bolsonaro va presumir durant la campanya electoral de no saber-ne gens, d’economia. I un cop en el càrrec, va delegar totes les decisions en aquesta àrea a l’empresari Paulo Guedes, que es va convertir en un superministre a càrrec de les finances del país. La tasca de rescatar el Brasil d’una altra recessió era urgent. No obstant això, l’economia segueix al mateix nivell que el 2014.

Els mercats es van mostrar entusiasmats amb les perspectives de les reformes liberals, però les esperances es van començar a esvair ben aviat.

La majoria d’analistes econòmics han reduït a la meitat les seves expectatives de creixement per al Brasil i ara creuen que una expansió econòmica significativa no començarà fins al 2020. En la dècada anterior, el Brasil va ser considerat (al costat de Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica) un dels poderosos països que pertanyen al grup del BRICS: països emergents amb taxes de creixement econòmic molt ràpides que han de superar les economies desenvolupades el 2050. El desenvolupament econòmic en aquesta dècada, però, suggereix que el Brasil no pertany a aquesta lliga. Bolsonaro disposa de quatre anys per intentar implantar les seves polítiques, però ara per ara es troba amb l’impediment que, per exemple, la reforma del sistema de pensions –que també ha provocat protestes– està encallada al Congrés.

ADELA GENÍS

agenis@lrp.cat

Una filtració reobre el cas Lula

L’actual ministre de Justícia, Sergio Moro, va maniobrar quan era jutge per perjudicar l’expresident brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva. Aquest és el resultat d’una investigació publicada en un extens reportatge al diari The Intercept Brasil. Darrere d’aquest diari hi ha el periodista Glenn Greenwald, que el 2013 va publicar les filtracions obtingudes per Edward Snowden sobre els programes de vigilància massiva de l’NSA.

En els missatges que s’han pogut desxifrar de Telegram, l’actual ministre de Justícia demana al procurador Deltan Dallagnol que tiri endavant noves operacions anticorrupció, dona consells i fins i tot proposa testimonis. La publicació dels xats ha situat Moro en l’ull de l’huracà i proliferen les peticions perquè dimiteixi com a ministre. El Col·legi d’Advocats del Brasil va recomanar al ministre que renunciï temporalment al càrrec mentre dura la investigació sobre els xats que ha obert el Consell Nacional del Ministeri Públic. Lula és a la presó perquè suposadament va acceptar un apartament a canvi de les gestions que s’haurien dut a terme en el cas que es coneix com a Petrobras, que va arrencar amb l’operació Lava Jato. En aquesta operació es van detenir 24 persones el 2014 i es va estimar que s’havien desviat fons per valor d’uns 8.000 milions de dòlars. També es va denunciar que els diners que es van desviar van provocar l’empobriment d’empreses públiques clau. El principal impulsor de la causa va ser el jutge Sergio Mor. En aquell moment, molts van veure el jutge com un justicier contra la corrupció. L’expresident Lula sempre ha negat que aquesta propietat li pertanyés.

Després de la filtració, el jutge Moro va assegurar que no hi ha cap anormalitat en la seva actuació com a magistrat i va criticar la “invasió criminal” dels telèfons mòbils dels procuradors a través de pirates. Els responsables de The Intercept Brasil asseguren que les converses es van aconseguir a través d’una font anònima fa unes setmanes, i que el que s’ha publicat fins ara és només el principi del cas.

Retallada en educació

Professors i estudiants estan en peu de guerra amb el govern de Bolsonaro. Protesten per la retallada en educació, que serà del 30% en un país on hi ha un alt nivell d’analfabetisme. Entre els lemes que es corejaven en contra del president destacava: “Em lliuro de les armes. M’armo amb llibres”, en al·lusió a la defensa de les armes que fa Bolsonaro. El president no va ajudar a calmar els ànims quan van qualificar els estudiants universitaris “d’idiotes útils” i d’estar manipulats per l’esquerra. El ministre d’Educació, Abraham Weintraub, també va acusar els estudiants d’estar més pendents de “provocar disturbis que no pas de buscar l’excel·lència”. Les manifestacions en contra de les retallades en el sistema educatiu han estat multitudinàries.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)