El dossier

Opinió

L'ANÀLISI DE GONZALO BOYE

LES VERITATS DE LA SALA

A la vista de les quatre últimes resolucions, és evident que ells ja tenen un marc condemnatori bàsic
El contingut de la sentència només el saben set persones, els jutges que han celebrat el judici; tota la resta són serials d’estiu
Les úniques veritats són aquelles que la mateixa sala ha fet públiques

Res del que escoltem des d’ara i fins que es notifiqui la sentència ho hem d’assumir com a cert, ni tan sols com a informació, sinó com a meres especulacions. El contingut de la sentència només el saben set persones, els jutges que han celebrat el judici; tota la resta són serials d’estiu als quals s’ha de donar poca o cap credibilitat.

Les úniques veritats amb què comptem són aquelles que la mateixa sala ha fet públiques i, d’aquestes veritats, podem extreure algunes conclusions que, sense saber què dirà després la sentència, ens poden servir per anar assumint com serà... I ja us avanço que no ens agradarà.

De les veritats de la sala, quatre són explícites i una implícita. Les explícites estan descrites en: 1) la interlocutòria per la qual s’acorda conduir els electes al Congrés i al Senat per prometre els seus escons; 2) la interlocutòria per la qual es denega la sortida al mateix tràmit d’Oriol Junqueras com a eurodiputat electe i proclamat que és; 3) la interlocutòria per la qual es denega la llibertat de tots els presos i, per què no afegir-ho, 4) la interlocutòria de la sala d’apel·lacions per la qual se’ns desestima l’apel·lació contra el processament de Meritxell Serret i Toni Comín.

Es tracta de quatre clares resolucions en què el tribunal i la sala d’apel·lacions deixen molt clar que els importa poc o gens el que hagin resolt instàncies i tribunals estrangers i, sobretot, que estan disposats a fer una interpretació dels fet que res del que es digui, de moment, els farà canviar d’idea... Estan sumits en una autèntica autarquia de la qual serà complex treure’ls.

Un tribunal que estigués obert a deliberar sobre una possible absolució mai dictaria les resolucions que he esmentat aquí; encara més, mai hauria mantingut a la presó, un cop acabat el judici, algú a qui pensa absoldre o condemnar a una pena relativament moderada... Aquesta és la veritat implícita: vindran condemnes i seran importants.

A pesar d’això, les deliberacions segueixen i seguiran al llarg de tot el mes de juliol i es reprendran al setembre. Això em provoca l’interrogant següent: si les coses són clares, sobre què estan deliberant o què estan debatent? I, sincerament, la resposta no és senzilla ni sembla que ens hagi d’agradar.

Si podem assumir que venen condemnes i que seran importants però segueixen les deliberacions, aleshores no hi ha més remei que concloure que: a) hi ha un consens mínim o bàsic que implica condemnes rellevants i b) les discrepàncies són sobre com de rellevants seran aquestes condemnes.

No m’agrada ser ocell de mal averany, però hem de ser realistes, i tot penalista sap que si uns dies després d’un judici els acusats no han quedat en llibertat aleshores és assumible que seran condemnats... La pregunta és: per quins delictes i a quines penes?

Ningú, tret dels set jutges que estan deliberant, té la resposta, però crec que no m’equivoco si m’aventuro a dir que igual ens emportem la sorpresa que al final del procés de deliberació ens podem trobar amb una sentència que no ens agradarà i, també, amb algun vot particular que ens agradarà molt menys. És a dir, que el que s’estigui debatent no sigui el que molts desitjaríem, sinó justament el contrari, i que si no s’assoleix un acord hi haurà un o diversos magistrats que acabaran fent un vot particular que no serà per absoldre, sinó per rematar.

Em puc equivocar, i m’alegraria molt que fos així, però a la vista de les últimes quatre resolucions del Tribunal Suprem, i de la seva forma i contingut, és evident que ells ja tenen un marc condemnatori bàsic i que la discussió, el debat, la deliberació va per camins que no ens volem ni imaginar.

Els presos, un cop acabat el judici, no han quedat en llibertat com assegurava un expert sinó que, a més, han buscat tots els estratagemes que se’ls han ocorregut per privar-los, fins i tot, dels seus drets polítics i de l’obligació de representació que tenen com a electes i proclamats al Congrés, al Senat i al Parlament Europeu. Crec que va ser gratuït, aventurat i fins i tot pervers dir que després del judici els presos quedarien en llibertat, i generar unes expectatives que no es corresponen, ni es corresponien, amb la realitat d’aquest procés penal que de penal té poc i de polític, molt.

Potser m’equivoco, però és possible que qui assegurava que després del judici els acusats quedarien en llibertat només pretengués jugar una carta política per desmobilitzar aquells que estaven decidits a donar suport als presos a les urnes... Ves a saber si va ser així o no, però, potser, la bona tècnica no ocultava una altra cosa que una actuació política més sibil·lina del que molts podíem pensar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.