El dossier

Tornem a fer-ho

L’independentisme es farà sentir el 2 de juliol a Estrasburg, on milers de catalans es manifestaran per denunciar el vet que pateixen Junqueras, Puigdemont i Comín

On n’hi ha dos n’hi ha tres. Després de les dues grans manifestacions a Brussel·les i a Madrid que van mobilitzar milers de catalans per protestar contra la situació dels presos polítics i els exiliats, l’independentisme torna a internacionalitzar el seu clam. Dimarts que ve, dia 2, coincidint amb la sessió constitutiva del Parlament Europeu, els carrers d’Estrasburg es tenyiran de groc per denunciar el vet que estan patint els eurodiputats Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín i que, de retruc, representa silenciar el vot de 2,3 milions de persones. Serà, doncs, la tercera manifestació multitudinària en un any i mig, ja que es preveu que centenars de persones es desplacin fins a la ciutat francesa.

La manifestació de dimarts està convocada pel Consell per la República, però a hores d’ara ja són diverses les organitzacions que s’hi han sumat, com l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Municipis per la Independència, Òmnium Cultural, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Poble Lliure, Crida Nacional i Reagrupament i Demòcrates. La convocatòria també persegueix exigir a l’Estat espanyol que compleixi la resolució dictada pel Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària del Comitè de Drets Humans de l’ONU i que alliberi immediatament els dirigents independentistes empresonats.

A hores d’ara, es fa difícil avançar la xifra definitiva d’assistents, atès que encara ara s’estan ultimant alguns desplaçaments. Fins a Brussel·les, el 7 de desembre del 2017, s’hi van desplaçar unes 45.000 persones. A Madrid, fa poc més de tres mesos, s’hi van congregar uns 120.000 manifestants, segons l’organització. A finals d’aquesta setmana, les territorials de l’Assemblea Nacional Catalana havien confirmat que ja hi havia 71 autocars plens que partiran des de diferents punts de la geografia catalana. La xifra podria ser finalment una mica superior. De Barcelona a Estrasburg hi ha 1.131 km. El viatge en autocar dura unes quinze hores. L’ANC també ha confirmat que ha omplert dos vols xàrters. A més, els vols regulars que fan el trajecte entre Barcelona i les ciutats properes a Estrasburg (no hi ha vol directe a la ciutat francesa) en les dates pròximes al dia 2 tenen tots els bitllets venuts des de fa dies.

Com ja va succeir a Brussel·les i sobretot a Madrid, també hi haurà persones que s’hi desplaçaran en vehicle privat, un trajecte que dura unes deu hores. Finalment hi ha l’opció d’agafar un TGV entre Sants i Montpeller, on es pot agafar un segon tren direcció a Estrasburg. Es una possibilitat, però, llarga i cara.

Pel que fa a l’acte que s’ha dissenyat per al dimarts, l’organització ha comunicat que hi haurà una primera convocatòria a les nou del matí per tal d’acompanyar els  eurodiputats quan entrin al Parlament Europeu. Més tard, a les dotze del migdia, es farà l’acte central de la protesta al pont de Joseph Bech, a la cantonada amb el carrer Lucien Febvre, just davant de l’Eurocambra. La idea és que el punt àlgid de l’acte, així com els parlaments de marcat accent polític, coincideixin amb la pausa que es fa a l’Eurocambra. A banda de la gran manifestació de dimarts, hi ha altres iniciatives que s’han engegat les darreres setmanes en defensa dels drets dels eurodiputats i de la ciutadania, com el manifest que ja han signat unes 30.000 persones.

FUTUR INCERT

Mentre molts catalans segueixen reclamant que es respecti el resultat que van dictar les urnes el 26 de maig i que es permeti exercir el càrrec als eurodiputats Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín, segueix sent una incògnita quin final tindrà aquest serial marcat pel vet de l’Estat espanyol. Carles Puigdemont i Toni Comín, els dos representants de JuntsxCat que viuen a l’exili, no van poder recollir a Madrid l’acta d’eurodiputats mitjançant els poders concedits al seu advocat i, en conseqüència, segueixen cercant la manera de ser en el ple del dia 2. La condició d’exiliats els permetrà, si més no, ser presents a la ciutat d’Estrasburg. Aquesta setmana, Puigdemont ha revelat que l’actual president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, havia ignorat per complet les quatre cartes enviades pels dos càrrecs electes. Immediatament, Tajani va sortir dijous a la palestra per rentar-se’n les mans i afirmar que el lliurament de l’acta correspon a les autoritats espanyoles.

Un dels advocats de l’equip que lidera la defensa dels dos afectats per aquesta situació anòmala, Gonzalo Boye, manté un silenci sepulcral sobre la data en què s’emprendran noves accions legals i s’acudirà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, però assegura que l’estratègia està molt clara i que s’està acabant d’ultimar si aquest pas convé fer-lo abans o després del dia 2. Un cop es truqui a les portes de Luxemburg, el més probable és que s’opti per un recurs d’urgència que permeti una resolució ràpida amb l’objectiu que Puigdemont i Comín puguin fer ús de les seves prerrogatives com a eurodiputats.

El cas d’Oriol Junqueras és diferent al dels seus companys d’Eurocambra. El Tribunal Suprem li va prohibir sortir de la presó per recollir l’acta d’eurodiputat, malgrat que només uns dies abans l’havia autoritzat a fer el mateix tràmit per al Congrés dels Diputats. L’advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde,  va presentar un recurs davant el Tribunal Suprem que ha provocat que Marchena s’obri a preguntar al Tribunal de Justícia de la UE sobre la immunitat del líder d’Esquerra. En cas que la qüestió arribi a Luxemburg, la resposta podria trigar entre quatre i sis mesos. Serà, per tant, posterior a la sentència que amb molta probabilitat inhabilitarà Junqueras. Ara bé, si el tribunal admet que té immunitat des del moment que va ser proclamat, la resposta serviria per a Puigdemont i Comín. Per embolicar encara més la troca, el grup dels Verds-ALE ha fet públics els noms dels 75 eurodiputats que l’integraran i no hi consten ni Puigdemont ni Comín, que havien sol·licitat ingressar-hi. En canvi, sí que hi apareix Oriol Junqueras.

En els darrers dies, diversos experts s’han manifestat en defensa dels drets que tenen els tres eurodiputats. El catedràtic de dret processal Jordi Nieva sosté que Espanya hauria de facilitar que Puigdemont i Comín prenguin possessió de l’acta d’eurodiputats. “No fer-ho no té cap altra justificació que la ideològica”, considera. Nieva confia que el Parlament Europeu “redreci la situació afavorint el dret de representació i no fent una barrera infranquejable del que és una simple formalitat administrativa”. Pel que fa al cas d’Oriol Junqueras, el catedràtic interpreta que “se li ha de permetre que prengui possessió i esperar el dictamen del Parlament Europeu per saber si això suposa que se l’ha de posar en llibertat perquè pugui exercir de diputat”. “Si el Parlament Europeu s’inhibeix –prossegueix Nieva– s’haurà de pronunciar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.” Si el Tribunal Suprem planteja la qüestió prejudicial “està fent allò que és correcte.”

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor