L’eix francoalemany
Merkel i Macron aconsegueixen imposar els seus candidats. Von der Leyen, Lagarde, Sassoli, Michel i Borrell ocuparan els principals càrrecs de la Unió Europea
Setmana de tensió i de cert malestar a Estrasburg. Tensió perquè l’elecció dels representants europeus ha estat tenyida de reunions entre els principals caps d’estat –sobretot entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron– per repartir-se les cadires més influents. Malestar perquè entre els designats no hi ha cap candidat dels que es va presentar a les eleccions.
El Consell Europeu va designar dimarts la nova cúpula de la Unió Europea per als propers cinc anys. La ministra de Defensa alemanya, Ursula von der Leyen, serà la nova presidenta de la Comissió Europea; Charles Michel, primer ministre de Bèlgica, presidirà el Consell Europeu; el socialdemòcrata David-Maria Sassoli ja és el president de l’Eurocambra, i el socialista Josep Borrell serà l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.
L’elecció de la nova presidenta ha aixecat polèmica i ha rebut intenses crítiques a Alemanya. Von der Leyen és una desconeguda entre els cercles més estrets de Brussel·les, tot i que el seu nom ja va sonar el 2010. Està considerada la mà dreta d’Angela Merkel. De perfil conservador, és desconeguda a la Unió Europea, però fins als 14 anys va viure a Brussel·les, perquè el seu pare era un funcionari de la Comissió Europea i per aquest motiu la seva filla va néixer a la capital europea. La seva condició de francòfona també li ha valgut l’aprovació d’Emmanuel Macron. El primer ministre belga, Charles Michel, és un dels mandataris europeus que s’ha mostrat més crític amb l’Estat espanyol pel conflicte obert amb Catalunya. Michel substitueix Donald Tusk. El periodista i expresentador de la televisió pública italiana, David Sassoli, de la família socialdemòcrata, substitueix un altre italià al capdavant de l’Eurocambra, Antonio Tajani. Sassoli fa deu anys que és a l’Eurocambra, on ja va ser vicepresident la legislatura passada. La francesa Lagarde deixa l’FMI (Fons Monetari Internacional) per fer el salt al Ban Central Europeu. Lagarde és una proposta directa del president francès, Emmanuel Macron. Per la seva banda, Josep Borrell assumirà el càrrec, si és validat pel Parlament Europeu, de ser el cap de la diplomàcia europea. El veterà polític s’ha afanyat a anunciar que no utilitzarà el càrrec per lluitar contra l’independentisme.
ADELA GENÍS
agenis@lrp.cat
.
el conflicte català i el brexit
L’inici de nova legislatura al Parlament Europeu estarà marcat principalment per la qüestió catalana. La manifestació de milers de persones davant del Parlament d’Estrasburg va recordar als eurodiputats que hi ha un conflicte obert entre Catalunya i l’Estat espanyol. També perquè hi ha tres parlamentaris –Puigdemont, Junqueras i Comín– que no han pogut prendre possessió del seu càrrec a l’Eurocambra. D’altra banda, aquest mandat també serà clau perquè un dels membres del club dels 28, el Regne Unit, abandoni la Unió Europea. El Brexit suposa una de les crisis més importants que ha hagut d’afrontar la UE des de la seva fundació.