El dossier

La Lluna, un negoci astronòmic

Cinquanta anys després de l’arribada dels primers astronautes a la Lluna, la NASA planteja la missió Artemisa: portar-hi una dona el 2024. Si la cursa espacial del segle passat es va fer per demostrar la supremacia militar, la d’aquest segle serà clarament per motius econòmics

El 20 de juliol del 1969 (per a nosaltres ja era el 21) Neil Armstrong es va convertir en la primera persona que trepitjava la Lluna. El 14 de desembre del 1972, Eugene Cernan va ser qui ho va fer per últim cop. Des de llavors no hi ha tornat ningú: en cinc dècades no s’ha pogut justificar l’extraordinària despesa que suposa viatjar fins al nostre satèl·lit... fins ara. A la primavera, la NASA va anunciar el seu nou programa Artemisa, que vol portar-hi una dona el 2024. Al marge de les consideracions sobre la qüestió de gènere, què ha canviat perquè la Lluna torni a estar en el punt de mira?

fer-la rendible

“A escala internacional, diverses agències espacials estan fent passes importants en l’àmbit exploratori i de mineria. La Lluna conté metalls, terres rares i també aigua. Hi ha una cursa per accedir a les zones més interessants i esbrinar si l’extracció seria rendible”, explica el professor i investigador Josep Maria Trigo, que pertany a l’Institut de Ciències de l’Espai (organisme del Consell Superior d’Investigacions Científiques) i a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya.

A banda de la NASA, l’ESA (Agència Europea de l’Espai) i Roscosmos (Rússia), les agències espacials xinesa i índia també estan competint en missions en diverses regions de la Lluna. “I, no ens equivoquem, aquesta carrera és un pas previ a la conquesta de Mart i dels asteroides que ens envolten, que tenen molt d’interès des del punt de vista científic i també de la mineria espacial”, afegeix Trigo. Aquesta disciplina estudia com aprofitar els recursos que ofereix l’espai, i es pot convertir en la “febre de l’or” d’aquest segle XXI.

metalls i terres rares

Els metalls que els humans hem estat utilitzant durant molt de temps, com el ferro i el níquel, són prou abundants a la superfície de la Terra i en principi no s’ha de patir per la seva disponibilitat. En canvi, altres materials que s’han començat a fer servir amb l’aparició de les noves tecnologies són molt més escassos, tot i que se sospita que poden ser abundats a la Lluna o als asteroides.

Això és a causa que la Terra ha canviat moltíssim des que es va crear. Ha patit el que s’anomena segregació química, és a dir –explicat d’una manera molt planera– que els elements primigenis que la van formar van anar canviant fins a la configuració de les capes terrestres que tots hem estudiat a l’escola: l’escorça, el mantell i el nucli.

El resultat és que alguns materials no es troben ara fàcilment a la superfície. “Hi ha una sèrie de metalls preciosos i de terres rares que es fan servir en l’àmbit de la tecnologia que són molt peculiars. Les seves mines es troben en països que no necessàriament han d’estar disposats a compartir-los, de manera que poden ser font de conflicte”, afegeix Trigo.

El cas de la Xina i les terres rares és un exemple. El gegant asiàtic controla el 85% de la producció mundial de disset elements imprescindibles per poder fabricar des de mòbils fins a ordinadors, passant per làsers, aparells de rajos X, bateries, imants, fibra òptica... Això li proporciona una influència massa important, que els Estats Units evidentment no veuen amb bons ulls. I per això miren ara cap a una altra banda, cap a l’espai.

Així, tal com recorda l’investigador del CSIC, si deixem la Terra i busquem més enllà podem trobar asteroides –deixalles dels primers objectes que es van anar agregant per crear els planetes– on la diferenciació que ha patit la Terra no s’ha produït mai, perquè mai han estat prou grans perquè això passés. “Tots els elements de la taula periòdica els pots trobar en cada tros de material. És a dir que a la superfície dels asteroides podem trobar elements que aquí no trobaríem mai”, indica. Per això és important tornar a la Lluna, per poder-hi establir petits punts d’exploració que obrin la porta a la mineria espacial.

la porta de l’espai

La Deep Space Gateway (DGS) és un projecte que estan impulsant conjuntament les agències que són sòcies a l’Estació Espacial Internacional (americans, russos, europeus, canadencs i japonesos) per crear una estació semblant que orbiti la Lluna. Quan es va anunciar, el 2017, l’objectiu era construir-la el 2020, però tot indica que va amb retard. De moment, la NASA ha fet una oferta a la indústria nord-americana: qui pugui enviar càrrega fins a la futura estació lunar podrà signar un contracte per quinze anys i 7.000 milions de dòlars. Això és una mostra que la conquesta de l’espai –durant dècades limitada als estats– cada cop té més participació privada. En el cas de la Lluna, un altre reclam potent és la presència d’heli-3, una possible font d’energia que no es troba a la Terra. “Tenim la tecnologia per aprofitar tots aquests recursos, però encara no la tenim per fer-ho de manera rendible”, indica Miquel Sureda que és físic, enginyer aeronàutic i professor de la UPC . Sureda creu que encara falten uns quants anys perquè les bases a la Lluna siguin una realitat. “S’haurien pogut establir abans si s’hagués continuat amb la inèrcia de la cursa espacial. Si el 1969 haguessin dit als astronautes de les missions Apol·lo que s’aniria a Mart en la dècada dels setanta ningú ho hauria dubtat. Era només una qüestió de voluntat i de trobar els recursos per fer-ho”, conclou.

Empreses privades

IRENE CASELLAS

Les noves tecnologies han fet possible que fins i tot petites empreses i start-ups puguin enviar minisatèl·lits a l’espai. Ara bé, quan es tracta de projectes més ambiciosos s’ha de parlar de tres grans empreses: Space X, la companyia d’Elon Musk i els seus potents coets Falcon; Boeing, amb els coets Atlas; i Blue Origin, l’empresa del fundador d’Amazon, Jeff Bezos, que també fabrica coets suborbitals. Ara bé, segons els experts, de moment l’únic coet que podria tenir capacitat per fer possibles missions tripulades a a la Lluna és l’Orion, que la NASA està desenvolupant juntament amb el vehicle de llançament SLS, derivat del transbordador espacial.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)