El dossier

Amb l’URSS al capdavant

La Unió Soviètica no va aconseguir batre els americans a l’hora de portar un home a la Lluna, però sí que va ser la guanyadora de totes les etapes anteriors de la cursa

Durant els anys seixanta del segle passat, els americans competien directament amb els soviètics per penjar-se la medalla de portar el primer home a la Lluna, una gesta història que seria infinitament més important que guanyar qualsevol de les medalles d’or dels Jocs Olímpics. Tanmateix, encara que els EUA van aconseguir aquesta última fita i van eclipsar tota la resta, el cert és que la Unió Soviètica va ser la verdadera responsable de la conquesta de l’espai.

Tal com explica el físic i enginyer aeronàutic Miquel Sureda, hem de tenir en compte que l’arribada d’una nau tripulada a la Lluna va ser el tram final d’una cursa amb moltes etapes, “i és important destacar que va ser la Unió Soviètica la que va guanyar totes les anteriors”.

Així, el programa espacial de l’URSS va ser responsable del llançament del primer satèl·lit artificial, l’Sputnik (paraula que en rus significa ‘company de viatge’). Aquest artefacte de 83 kg era molt simple i bàsicament transmetia informació per ràdio. Es va poder enlairar l’octubre del 1957 en un coet que després també s’utilitzaria en míssils intercontinentals.

el von braun soviètic

El dissenyador del coet era Serguei Koroliov, l’enginyer que va liderar el programa soviètic de l’espai i que es considera l’equivalent de Wernher von Braun, tot i que la seva vida va ser molt més complicada que la del científic alemany que es va passar al bàndol dels nord-americans. Koroliov va acabar treballant a Roscosmos (la NASA soviètica) després d’haver passat per un gulag –on va sobreviure de miracle– a causa d’una purga estalinista, i d’haver treballat forçosament en el disseny d’armament balístic durant la Segona Guerra Mundial.

En qualsevol cas, i a les ordres d’aquest personatge enèrgic i meticulós, els soviètics també van ser els primers a posar un ésser viu en l’òrbita terrestre: la gosseta Laika, que es va enlairar el novembre del 1957 amb l’Spunitk 3 i que va passar dos dies en òrbita abans de morir per culpa d’un sobreescalfament de la nau.

PUNT CULMINANT

El desenvolupament d’aquestes missions pioneres, que va tenir com a conseqüència la creació de la NASA als Estats Units, va arribar al seu punt culminant amb la posada en òrbita del primer cosmonauta, el pilot militar Iuri Gagarin, el 12 d’abril del 1961.

Gagarin va anar a l’espai en una càpsula anomenada Vostok 1 que va sobrevolar la Terra durant 108 minuts abans de tornar a entrar a l’atmosfera i caure prop del curs baix del riu Volga. Gagarin, que a part de pilot era paracaigudista, es va ejectar de la nau quan estava a set quilòmetres d’alçada i va aterrar sense problemes amb paracaigudes en una zona rural, davant la mirada atònita d’una anciana pagesa, que primer el va prendre per un extraterrestre.

Després de l’èxit de la missió de Gagarin encara van arribar altres fites importants: la primera dona a l’espai, l’enginyera Valentina Tereixkova, el 1963; i la primera passejada espacial, que va protagonitzar el març del 1965 el pilot Aleksei Leónov. En aquella missió, els cosmonautes soviètics ja eren dos i viatjaven en una versió modernitzada de la Vostok. La passejada espacial no va estar exempta de problemes. En els 12 minuts que va estar fora de la nau, lligat a un cable de 5 m, Leonov va veure com el seu vestit espacial s’anava inflant per culpa del canvi de pressions. A part de perdre capacitat de maniobra, s’havia tornat tan gros que no cabia novament per l’escotilla, de manera que va decidir obrir una vàlvula del vestit manualment per deixar escapar l’aire. Al final, tot va acabar bé i la passejada va ser un gran èxit.

UN camp de batalla

“Els soviètics anaven al capdavant i la NASA, que havia començat la cursa més tard, es va adonar que totes les fites espacial que estaven més properes en el temps les guanyaria l’URSS. Per això es van enfocar en un repte més llunyà, que era anar a la Lluna, i això sí que ho van aconseguir”, afegeix Miquel Sureda, que és professor i investigador de la UPC i també fa tasques de divulgació relacionades amb l’espai.

La NASA es va beneficiar, sens dubte, de la mort de Koroliov, el gener del 1966, en una operació que segons sembla no va sortir bé a causa del seu delicat estat de salut. “Tot i que en realitat els soviètics sempre van negar que ells estiguessin interessats a portar homes a la Lluna, després es va saber que sí que era així. L’espai s’havia convertit en un camp de batalla militar i de propaganda”, explica Sureda, que recorda que en aquella època hi havia la teoria que una tercera guerra mundial la podria guanyar des de l’espai qui fos capaç de posar satèl·lits en òrbita amb bombes nuclears capaces d’aniquilar l’adversari.

.

El primer home en òrbita

Iuri Gagarin es va convertir en un malson per als Estats Units quan es va posar en òrbita entorn de la Terra el 12 d’abril del 1961. La seva nau estava controlada des de Baikonur, i durant el vol ell només va haver de parlar per ràdio i explicar com se sentia sense gravetat. De família humil, Gagarin va conviure amb la fama fins que el 1968 va morir quan el caça que pilotava es va estavellar. Aquell fet es va viure com una tragèdia nacional i també va afectar el programa espacial soviètic.

El coet Soiuz, el més funcional de tots

El coet Soiuz va ser una de les grans fites del programa espacial soviètic i va resultar ser tan funcional que, amb totes les modificacions necessàries, es continua utilitzant ara. De fet, és l’únic coet que es fa servir per portar persones a l’Estació Espacial Internacional des del 2011, quan la NASA va abandonar els transbordadors espacials. Des de llavors, l’administració nord-americana depèn dels contactes que signa amb Roscosmos per poder utilitzar aquests coets, que segons diferents recomptes ja s’han llançat a l’espai més de 1.700 vegades

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)