El dossier

Teories de la conspiració

Els dubtes sobre les missions Apollo s’han anat perpetuant, tot i que els científics han pogut desmuntar una a una les acusacions de frau. A més, el silenci dels soviètics és la prova irrefutable que l’èxit de la NASA va ser real

SÍ QUE HI HAVIA ESTELS
A les fotos fetes a la Lluna no es veuen estels perquè es van fer amb un temps d’exposició molt curt

Tanta fama té l’arribada de l’home a la Lluna com totes les teories de la conspiració que s’han escampat per desacreditar-la. En qualsevol conversa sobre l’esdeveniment apareixerà, segur, algú que dubti que sigui cert. El seu argument serà: si s’hi va poder anar abans d’internet i amb una nau no gaire més complexa que una cafetera, per què no s’hi ha tornat mai més? Aquesta desconfiança persisteix i fins i tot augmenta a mesura que passen els anys i es va perdent la memòria dels fets.

Als Estats Units, algunes enquestes mostren que el 7% dels ciutadans estan convençut que tot plegat va ser un muntatge cinematogràfic. I fins i tot s’ha posat nom i cognoms al seu responsable: ni més ni menys que Stanley Kubrick, l’aclamat director de 2001: Una odissea de l’espai, que es va estrenar el 1968. Ara bé, ni Kubrick va confessar aquesta implicació abans de morir –com s’ha fet córrer–, ni tan sols hi ha cap prova convincent del suposat frau, ja que els científics les han desmuntat totes.

En primer lloc, hi ha el tema dels estels. A la Terra estem acostumats a veure el cel negre de nit i els estels brillar, però les imatges de les missions Apollo no mostren estels. Per què? L’explicació és senzilla: les fotos es van fer quan encara no hi havia càmeres digitals, sinó que funcionaven amb pel·lícula fotogràfica (en aquest cas ben protegida contra les radiacions). Com que la superfície de la Lluna i els vestits espacials brillaven molt es van fer amb un temps d’exposició curt, que va impedir que els estels (menys brillants) apareguin a les imatge.

Una altra qüestió polèmica és la de la bandera, que sembla onejar encara que a la Lluna no hi ha atmosfera. Però si es miren bé les fotos es veu que té una vara horitzontal i per això queda estesa, encara que arrugada pel fer d’haver estat plegada. També hi ha explicació científica per a les ombres que no són paral·leles (una qüestió òptica), per al fet que l’Eagle no deixés un cràter (no va necessitar gaire impuls per l’escassa força de la gravetat) i per als efectes de la radiació en els astronautes (el pas pels cinturons Van Allen, els més perillosos, van durar menys d’una hora). A més, s’hi van deixar reflectors que encara funcionen, es van recollir mostres i les últimes missions xineses han pogut fotografiar les petjades dels Apollo. Per si tot això no és suficient encara hi ha un argument irrefutable, tal com recorda el professor de la UPC Miquel Sureda. “Els soviètics tenien espies a la CIA, a la NASA i a tot arreu... Sabien perfectament què passava i la més mínima sospita de frau l’haurien fet pública. L’acceptació de la seva derrota és la mostra evident que va ser veritat.”

.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)