Qui hi tornarà abans?

més actors EN ESCENA

Fa cinquanta anys només competien els programes de la NASA i de Roscosmos (l’agència soviètica). Ara també existeix l’ESA (l’Agència Europea de l’Espai), la JAXA (Japó), l’ISRO (Índia) l’IAI (Israel)... I sobretot la CSNA (l’Administració Espacial Nacional de la Xina), que és cap a on es dirigeixen totes les mirades.

“S’està veient que quan els xinesos es plantegen un repte l’acaben aconseguint, encara que triguin més del previst. Al final ens trobem que la NASA, l’ESA i els russos estan supeditats al control polític, perquè els pressupostos els han d’autoritzar les administracions públiques. Els xinesos no han de patir per aquest control públic, estan invertint molts diners i sembla que els inverteixen bé”, explica Sureda.

El programa lunar xinès és molt ambiciós i, de moment, ja han aconseguit arribar amb robots al costat fosc. “Aquest programa –afegeix Sureda– té diverses fases: primer van aconseguir orbitar la Lluna, ara hi estan aterrant amb robots, però el seu projecte de futur és arribar-hi amb astronautes... Personalment, crec que és molt possible que la propera persona que trepitgi la Lluna sigui xinesa”.

La pressió de la Xina, però, pot fer que finalment els Estats Units passin de les idees als fets i tornin a competir directament pel control de l’espai. Salvant les distàncies, en aquest tema els polítics nord-americans fan el mateix que els nostres amb l’ensenyament: cada canvi d’administració provoca un canvi de directrius. “Si un president vol anar a la Lluna, el següent vol anar a Mart... i això no ajuda gens, perquè durant vuit anys es van desenvolupant tecnologies i després es canvien els objectius”, explica Sureda.

El colofó de tot això és aquesta última administració. Després de presentar al so de bombo i platerets el projecte Artemisa, en declaracions més recents Trump ha dit que en realitat la Lluna és un objectiu massa modest i que els Estats Units aspiren a portar humans a Mart. Són només declaracions d’intencions, però allò que els experts consideren realment important que és que des de l’administració nord-americana s’hagi reconegut literalment que estem en una nova cursa espacial. “Això pot permetre demanar diners al Congrés. S’està venent aquesta idea perquè desgraciadament la necessitat científica no és suficient per justificar la inversió. No dona vots. En canvi, s’està creant aquesta nova idea de competició amb la Xina per fer-ho possible”, insisteix Sureda.

TREBALL EN EQUIP?

Tot i això, el cert és que en l’exploració de l’espai, des que es va acabar la guerra freda, sempre hi ha hagut molta cooperació internacional. “Els pressupostos són justos i la gent s’especialitza. Si mirem, per exemple, la missió BepiColombo, d’exploració de Mercuri, veurem que és conjunta entre l’ESA i la JAXA, i que els instruments els han fet des d’universitats de diferents països”, assegura Miquel Sureda. L’investigador Josep Maria Trigo hi coincideix: “La col·laboració internacional entre agències, particularment entre la NASA, l’ESA i la JAXA, és ben evident. D’altra banda, però, hi ha restriccions molt importants amb la Xina. De fet, la NASA ha prohibit l’accés a científics xinesos a totes les seves instal·lacions a causa de clars casos d’espionatge tecnològic.” Així, la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina es pot traslladar ara a l’espai, perquè tal com s’explica a les primeres pàgines d’aquest dossier, la importància de tornar a la Lluna rau a buscar-hi elements que aquí, a la Terra, no són fàcils de trobar i que poden ser altament rendibles.