El dossier

L’aportació catalana

El reconegut científic lleidatà Joan Oró va participar en les missions Apollo i Viking i va ajudar a impulsar la recerca a Catalunya, que ara se centra sobretot en la mineria espacial

RECERCA ESPACIAL
Una de les línies de treball de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya és la viabilitat d’explotar recursos espacials
L’ORIGEN DE LA VIDA
Les investigacions amb meteorits assenyalen que els seus materials podrien haver afavorit l’aparició de la vida a la Terra

No es pot parlar de la contribució catalana a la conquesta de la Lluna sense fer referència a Joan Oró (1923-2004), el lleidatà que va passar de treballar a la fleca dels seus pares a desenvolupar una brillant carrera científica als Estats Units. Les seves investigacions en bioquímica a la Universitat de Houston van fer que la NASA l’incorporés als equips que van preparar la recollida de roques de la Lluna durant les missions Apollo i, posteriorment, també en la preparació dels instruments que es van enviar en les sondes Viking per investigar l’atmosfera i la superfície de Mart.

Interessat sempre en el paper de la humanitat a l’univers, va ser un dels primers científics a estudiar la química prebiòtica, és a dir els orígens de la vida. També va ser pioner a assenyalar els cometes com a responsables d’haver portat a la Terra els compostos necessaris perquè hi apareguessin les primeres molècules orgàniques. Durant la seva dilatada carrera, Oró, que va estar nominat diverses vegades al Premi Nobel, va ser assessor de diferents organismes nord-americans i internacionals vinculats a l’exploració de l’espai.

ciències de l’espai

La de Joan Oró no és l’única aportació catalana a la investigació i la recerca relacionades amb la Lluna. En l’actualitat, l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) està treballant en la viabilitat de la mineria espacial, que hauria de començar enviant sondes d’extracció a la Lluna o als asteroides. Aquest institut i l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB, el Centre per als Estudis i la Recerca de l’Espai de la UAB i el Centre de Recerca de l’Aeronàutica i de l’Espai de la UPC formen l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, un organisme que es va crear el 1996 amb l’objectiu d’impulsar la recerca espacial a casa nostra.

Estudiar les possibilitats de la mineria espacial –que és només una part de les diferents línies d’investigació que té el centre– ha portat els membres de l’ICE a analitzar roques lunars. “La idea és estudiar la composició de la Lluna i l’origen dels meteorits que ens arriben des d’allà. Ens interessen molt determinats meteorits anomenats bretxes, que són una conseqüència del continu impacte de meteoroides amb la superfície lunar”, explica Josep Maria Trigo, que és l’investigador principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l’ICE.

Estudiar aquests elements ajuda a conèixer millor la superfície de la Lluna, que està coberta d’una pols molt fina que és el resultat de l’enorme quantitat d’impactes que ha patit des de la seva formació. L’estudi d’aquests impactes de meteoroides –s’anomenen meteoroides quan són a l’espai i meteorits quan ja han caigut a la superfície– també ajuda a comprendre l’origen del flux de materials que arriben a la Terra des de la Lluna: es calcula que els meteorits lunars passen uns 100.000 anys a l’espai abans d’entrar a l’atmosfera terrestre.

De moment, n’hi ha una cinquantena de localitzats i a diferència de les mostres recollides per les missions Apollo procedeixen de diferents parts de la Lluna, de manera que ofereixen molta més informació.

PROPIETATS EXTRAORDINÀRIES

De tota manera, la recerca de l’ICE no se centra només en els meteorits lunars. “També estem analitzant en primícia meteorits que venen de totes les parts del sistema solar, i hem descobert que alguns tenen unes propietats catalítiques extraordinàries.” Així, fa tres anys l’equip de Trigo publicava a la revista Nature una descoberta impactant: una classe de meteorits coneguts com condrites carbonàcies –que pertanyen a una col·lecció de la NASA i que tenen el seu origen en asteroides i possiblement també en cometes anteriors a la formació de la Terra– poden catalitzar compostos orgànics si la seva pols es barreja amb aigua i amb compostos de nitrogen. Aquestes propietats són desconegudes en roques terrestres, de manera que els experiments realitzats avalen la hipòtesi que la Terra va ser rebre una mena d’adob exterior que va fer possible l’aparició de la vida. I això podria haver passat també en altres indrets del nostre sistema solar.

Tornant a la Lluna, un altre projecte que es du a terme, en aquest cas a la Universitat Autònoma de Barcelona, és la Planta Pilot MELISSA, un laboratori on es desenvolupen tecnologies per autoabastir missions espacials. En aquest projecte, coordinat per l’Agència Espacial Europea (ESA), hi participen investigadors de diversos països, i de moment s’ha aconseguit preservar el cicle de vida sense cap aportació de l’exterior de quaranta rates de laboratori, que equivalen al consum d’oxigen d’una persona. L’objectiu és idear un ecosistema tancat per a les missions espacials que no poden rebre ajuda de l’exterior, amb el reciclatge de l’orina, els residus orgànics i el CO2 producte de la respiració, i que proporcioni al mateix temps aigua, aliments i oxigen.

Finalment, el 2004 un grup de la Universitat Politècnica de Catalunya va participar en la primera missió europea a la Lluna. En concret, investigadors del Grup de Mecànica i Nanotecnologia de Materials d’Enginyeria de la UPC van participar en el desenvolupament de l’espectròmetre de raigs X que va viatjar en la sonda espacial SMART-1, una iniciativa de l’ESA per recollir dades sobre la superfície lunar.

L’aparell va permetre investigar la composició química de la superfície de la Lluna, i va descobrir, per exemple, la presència de calci.

Un científic senzill

IRENE CASELLAS

Joan Oró –a la foto, a la NASA, amb la seva dona, en els anys cinquanta– va ser pioner en el foment de la recerca capdavantera a Catalunya. El científic, que durant els últims anys de la seva vida es va establir a Barcelona, va ser diputat al Parlament durant els anys vuitanta i assessor de la Generalitat. Una de les seves grans il·lusions era que Catalunya disposés d’un potent telescopi, un objectiu que es va aconseguir quatre anys després de la seva mort, a l’Observatori Astronòmic del Montsec. El telescopi porta el seu nom en homenatge a la seva figura. “Era entranyable i cordial, accessible a tothom i tremendament senzill, de cor republicà. De fet, sempre comentava: «Hem de ser senzills perquè provenim de molècules orgàniques simples»”, recorda Josep Maria Trigo.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)