El dossier

Ser turista té un preu

L’any 2012, en una conjuntura econòmica de restricció, el govern aprovava l’aplicació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, conegut popularment com a taxa turística i que es convertiria en una nova font addicional d’ingressos per revertir en el propi sector

MALTRACTATS
El sector dels habitatges turístics critica la pujada només de la seva quota i demana acció contra les pràctiques il·legals
DIFERÈNCIES TERRITORIALS
En l’últim període comptabilitzat, només 30 municipis van superar els 200.00 euros recaptats INVERSIÓ GLOBAL Lloret participa en un pla pilot per renovar el municipi amb la participació del sector públic i el privat

L’impost sobre les estades en establiments turístics, rebatejat per tothom amb el nom equivocat de taxa turística, va néixer com una necessitat. Necessitat per part del govern d’aconseguir de manera ràpida una font d’ingressos addicional per mantenir la promoció d’un dels únics sectors econòmics que el 2012 es mantenia no només ferm, sinó a l’alça. La proposta de l’aleshores president Artur Mas, i que va tenir com a ferma defensora la directora general de Turisme, Marian Muro, establia que el turista que visités Catalunya sumaria a la seva despesa prevista una quantitat fixa en concepte de pernoctació. L’objectiu d’aquesta recaptació era clar: garantir la disponibilitat de recursos per continuar invertint en polítiques del sector, un dels motors econòmics del país i que ja representa prop del 12% del PIB.

La mesura, que es va acabar aplicant al novembre per la resistència de l’empresariat, que es negava a fer-ho durant l’estiu, va ser molt criticada. Molts hi veien una sortida fàcil i poc rumiada i aventuraven conseqüències desastroses que acabarien per frenar l’arribada de turistes que buscarien alternatives menys gravoses per a la seva butxaca. Avui, prop de set anys després i plenament consolidada, la viabilitat de la taxa turística ja no és discutida per ningú i tothom reconeix l’encert, encara que sigui amb recança, de poder disposar-ne. Ara, però, la queixa es concentra en l’ús final que es fa dels diners que, amb el temps, ha anat modificant l’objectiu inicial de promoció del sector. La taxa, a l’Estat espanyol, només existeix a Catalunya i les Balears. Des del 2012 al 2018, s’han recaptat 278,5 milions d’euros.

QUÈ, QUI, COM?

L’impost s’aplica a hotels, apartaments, habitatges d’ús turístic, hostals, càmpings, establiments de turisme rural, albergs de joventut i vaixells de creuer. L’impost, diferent segons la tipologia de l’establiment, es computa un màxim de set dies, per evitar penalitzar les llargues estades i estan exempts de pagar-lo els menors de setze anys, les estades que es facin per motius de salut o de força major i les subvencionades per programes socials d’una administració. Inicialment, la Generalitat gestionava el 70% de la quantitat recaptada i el 30% restant anava a mans dels ajuntaments. El març del 2017, una esmena de SíQueEsPot a la llei d’acompanyament dels pressupostos va fer que el Parlament aprovés canviar el repartiment i deixar-lo en un 50% per a cadascuna de les parts.

Les tarifes actuals, que es mouen entre els 2,25 euros i els 0,45 euros, van ser revisades l’abril del 2017 i van incloure com a novetats principals una quota específica per als habitatges d’ús turístic i una per a les estades de vaixells de creuer segons estiguessin amarrats a port més o menys de 12 hores. Les quotes varien en funció de si els establiments es troben a la ciutat de Barcelona o a la resta de Catalunya. En aquest sentit, i com a exemple, la diferència més significativa respon a l’habitatge d’ús turístic que a la capital catalana té una quota de 2,25 euros i a la resta del territori, de 0,90 euros. Precisament, aquestes modificacions de fa dos anys, aprovades també amb la llei d’acompanyament, van aixecar el rebuig de l’empresariat, que es va considerar agreujat davant altres establiments a què no s’havia tocat la quota. “Va passar dels 0,45 als 0,90 euros, que amb l’IVA es transforma en un euro de cost, es va prendre de forma unilateral per part de la Generalitat i ens ho vam trobar fet pocs abans de Setmana Santa”, assenyala Joan Calvet, president de l’Associació d’Apartaments Turístics (AAT) Costa Daurada i Terres de l’Ebre.

Per Calvet, equiparar l’impost dels habitatges d’ús turístic “que habitualment escullen famílies perquè és una opció més econòmica” amb el dels hotels de quatre estrelles “és un greuge per al sector, perquè la pujada no es va fer extensiva a la resta d’equipaments”. Tot i això, el president de l’AAT reconeix que el visitant “no s’ha queixat” i que l’impost no ha acabat afectant el volum de turistes que els arriben. Calvet defensa, en aquest sentit, el treball conjunt que fan ajuntaments i ens turístics de la Costa Daurada sota el paraigües de la Diputació. “És un model que funciona, perquè no es dupliquen esforços i les accions que es duen a terme tenen el vistiplau del sector”, assenyala i afirma que s’ha convertit en un referent per a altres territoris del país que en valoren el resultat. Del mateix parer és Eduard Farriol, president de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT) de la província de Tarragona. “Des de la FEHT, creiem que s’hauria d’intentar que altres municipis, per exemple, de la Costa Daurada nord, com són el Vendrell, Calafell i Cunit, i poblacions de les Terres de l’Ebre també s’unissin com s’ha fet amb Cambrils, Salou i Vila-seca per crear sinergies positives amb la promoció aplicant els recursos provinents de l’impost turístic”, assenyala

pros i contres

Benet Maimí, doctor en Economia i Turisme i professor al Tecnocampus Mataró-Maresme. (UPF) a l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme de Sant Pol de Mar (UDG) constata que, malgrat la mala premsa que hi va haver en un primer moment sobre l’impost turístic, “el temps ha demostrat que va ser una decisió positiva, encara que pagar no agradi a ningú”. Maimí enfoca el principal conflicte en la destinació que els ajuntaments fan dels diners que reben de la taxa. “L’empresariat es queixa de la interpretació, sovint discutible, de les accions que es fan amb uns diners que s’haurien de destinar a promoció”, apunta i hi afegeix que cal garantir la col·laboració entre sector públic i privat per “obtenir els millors resultats”.

En aquest sentit també es manifesta Santiago García-Nieto, president de la Confederació Empresarial d’Hosteleria i Restauració de Catalunya (Confecat). “Des del sector no volíem un impost nou, però el vam haver d’acceptar amb la condició que els diners es destinessin directament al turisme, perquè necessitàvem mantenir la promoció”, explica García-Nieto, que lamenta que el darrer repartiment de la quota hagi anat en detriment de la Generalitat, “que era qui establia el destí final dels recursos per a la marca global de Catalunya”. “L’ús que en fan alguns ajuntaments s’ha pervertit, perquè han justificat com a promoció partides destinades a neteja, a seguretat ciutadana i, fins i tot, a activitats d’associacions de veïns”, lamenta el president de Confecat, que recorda que el compromís del sector, malgrat les reticències, ha estat complert des del primer moment, “quan molts dels hotelers van assumir el cost de l’impost per evitar que afectés l’arribada de turistes”. Santiago García-Nieto coincideix també que el visitant “no ha tingut cap problema amb l’impost i no ha fet mal a la competitivitat de la destinació”.

DIVERSITAT TERRITORIAL

La diversitat de l’oferta arreu de Catalunya té la seva traducció en la recaptació de l’impost sobre les estades en establiments turístics. De fet, segons les darreres dades del departament, les diferències entre destinacions són abismals. Barcelona capital s’emporta el 54,2% de la recaptació de tot Catalunya, seguida per les marques Costa Brava (17,2%), Costa Daurada (12,7%), Costa Barcelona (11,2%) i, a molta distància, Pirineus (1,6%), Terres de l’Ebre (1,1%), Val d’Aran (0,9%), Paisatges Barcelona (0,5%) i Terres de Lleida (0,5%). En l’últim període comptabilitzat, només 30 municipis van superar els 200.000 euros de recaptació i representen 9 de cada 10 euros que s’obtenen amb l’impost. L’oferta tradicional de sol i platja demostra aquí la seva força, perquè tots són costaners a excepció de quatre: l’Hospitalet de Llobregat, Girona, Naut Aran i Vielha e Mijaran. La capital catalana torna a mostrar unes xifres espectaculars si es comparen amb la resta. Durant el 2017/2018, va recaptar prop de 30 milions d’euros, seguida de dues destinacions madures com són Lloret de Mar i Salou, amb imports que superen els 3 milions d’euros.

“Barcelona juga una lliga superior, però nosaltres ens mantenim en els primers llocs de la resta de municipis amb una bona ocupació no només a l’estiu, sinó durant la resta de l’any gràcies a les trobades esportives i al turisme de congressos”, exposa Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar. L’alcalde explica que la inversió del consistori en el principal motor econòmic de la població “va molt més enllà de la meitat dels diners recaptats per la taxa”. A banda de la promoció directa amb la participació de Lloret en fires i altres accions, fan “grans esforços en l’ordenació turística”. “Al municipi, qualsevol cosa té una connotació turística i de la gran majoria d’accions que es duen a terme des d’altres departaments també se’n beneficia”, assenyala Dulsat. En aquest sentit, l’alcalde recorda que s’inverteix més d’un milió d’euros en el manteniment de platges, “el principal actiu de la població”.

L’alcalde assegura que el sector ha acabat assumint l’impost i rebutja les crítiques sobre la destinació dels diners que fan alguns consistoris i que l’empresariat posa en dubte que siguin per beneficiar el sector. “Hem de tenir una mirada més àmplia, perquè nosaltres no competim amb Salou, sinó amb les destinacions de tot l’arc mediterrani i hem de fidelitzar un client garantint la millor promoció, però també el millor urbanisme, la millor cultura i la millor neteja dels espais públics”, reflexiona, i recorda que, amb aquest objectiu, el 2017 es va posar en marxa el pla operatiu per a la reconversió i la renovació de Lloret.

Hi col·laboren la Generalitat, l’Ajuntament, el Patronat de Turisme de la Costa Brava i la Mesa Empresarial. Les administracions invertiran 3,7 milions d’euros per executar un seguit d’actuacions, com ara la millora i finalització dels camins de ronda, un pla de dinamització comercial i actuacions vinculades a la ciutat esportiva. Per la seva banda, els empresaris de Lloret de Mar es comprometen a invertir 60 milions d’euros fins al 2019 per millorar l’oferta d’hostaleria i oci. “Estem parlant d’un projecte global, entre sector públic i privat, que ens permet donar els serveis que ens demanen a 180.000 persones, que és la població màxima a què pot arribar Lloret durant l’estiu”, afirma.

NOVETATS EN L’HABITATGE

La tipologia tradicional dels establiments turístics està canviant. Tot i que els hotels van continuar sent amb molta diferència els principals recaptadors de l’impost el 2018, amb més de 37 milions arreu de Catalunya, tant aquests com els càmpings, els apartaments, el turisme rural i els albergs van recular respecte d’anys anteriors. En canvi, el fenomen dels habitatges turístics i els vaixells de creuer van ser les dues úniques tipologies que van pujar, sobretot coincidint amb la modificació de l’any anterior, que incloïa una quota específica per a aquestes dues tipologies. Segons dades de la Generalitat, els habitatges d’ús turístic passen a representar 1 de cada 5 euros recaptats. El 2018, van suposar el 20% de tots els ingressos.

Des de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava, Girona i Pirineus (ATA) es mostren queixosos pel que consideren una criminalització del sector davant la pressió del lobby hoteler. “Sembla que siguem el mal turístic i l’únic augment que es va fer el 2017 en la quota va recaure en nosaltres per una equivocada percepció dels hotelers, que se senten amenaçats, sobretot els de Barcelona”, recorda la vicepresidenta, Esther Torrent, que destaca que el fenomen dels habitatges turístics, que sembla que la capital catalana acaba de descobrir, “fa setanta anys que funciona a la demarcació de Girona”.

Torrent lamenta que alguns ajuntaments hagin aprofitat l’entrada de més diners per a la promoció turística per rebaixar les partides que, inicialment, ja s’hi destinaven en els pressupostos municipals. “Han minvat els recursos que ja hi havia i això no és bo”, comenta. Des de l’ATA, però, incideixen en el que consideren el principal problema del sector: la proliferació dels habitatges il·legals. “L’administració hi ha de treballar de valent, perquè des de l’associació no disposem de prou recursos i només podem gestionar les queixes que ens arriben”, explica.

La taxa turística, doncs, ha vingut per quedar-se, però, malgrat que ha superat les reticències inicials, n’ha creades de noves. “El sector turístic és un sector poruc, li espanten els canvis, però ha d’entendre que el turista, el seu client, és un ciutadà temporal i ha d’assumir com la resta el cost que genera la seva estada al municipi”, manté Ricard Santomà, degà de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi (HTSI). El degà valora positivament l’aparició de l’impost i defensa la feina que fa l’administració per promocionar la marca Catalunya arreu del món, “perquè beneficia tot el país”.

40%
dels ingressos
provenen dels hotels de quatre estrelles i establiments similars.
278,5
milions
d’euros s’han recaptat a Catalunya amb la taxa turística des del 2012

TOP 10

Barcelona

29.672.181,75

Lloret de Mar

3.329.195,41

Salou

3.241.225,73

Cambrils

1.062.141,65

Vila-Seca

1.043.711,70

Santa Susanna

984.656,75

Hospitalet de Llobregat 830.546,55

Sitges

773.983,90

Calella

755.204,75

Roses

744.563,42

Els deu municipis amb major recaptació.

Període 2017-2018

ECOTAXA 2.0

Les Balears van ser la primera destinació de l’Estat a incloure un impost turístic per pal·liar els efectes negatius dels visitants sobre el territori. Va sorgir a principi del 2000, però va ser retirada. Ara, funciona des del 2016 i el 2018 es va doblar. Té un cost d’entre un i quatre euros per dia.

Pobles sense ingressos

En el decurs dels gairebé set anys d’existència del recàrrec, 846 de les 947 poblacions catalanes han generat ingressos. Aquests 101 pobles que han quedat al marge representen, segons les dades del departament, el 2,4% del cens català (185.000 persones) i el 6,2% de la superfície (1.986 km²). Per demarcacions, 53 municipis corresponen a Lleida, 29 a Barcelona, 10 a Tarragona i 9 a Girona. Els municipis més poblats sense

recaptació corresponen a entorns urbans i són Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) i Badia del Vallès (Vallès Occidental).

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor