El dossier

El missatge es queda, el poder minva

El nou espai polític de l’esquerra que el 2015 i sota diversos noms va irrompre en molts ajuntaments ha vist com, en quatre anys, s’ha diluït part del poder conquerit. Per contra, ha implantat un nou relat que altres forces han incorporat. Parlem amb alguns dels seus protagonistes.

JOSÉ M. OSUNA
ALCALDE DE RIPOLLET (ARA DECIDIM RIPOLLET)
REPETIR VICTÒRIA
“Hem tornat a guanyar perquè, malgrat venir d’un govern en minoria, hem aprovat molts projectes i hem donat una imatge de coherència i unitat”
VELLA I NOVA POLÍTICA
“Són conceptes que al darrera tenen massa màrqueting i hi ha coses de la nova política que sempre han existit. Jo sóc partidari de parlar de la bona política”
MIRANT CAP AL FUTUR
“Un dels elements que hem assenyalat que calia millorar és el de la coordinació entre les candidatures que apostem per altres formes de fer política”
DOLORS SABATER
EXALCALDESSA BADALONA (GUANYEM BADALONA EN COMÚ)
EL PAPER DE LES NOVES FORCES
“Quan la vella política comença la retirada, a les noves formacions ens toca gestionar el replà on si més no d’entrada convivim les dues maneres de fer política”
MOVIMENTS QUE FAN POR
“Quan el sistema establert entén que les noves formacions tenim la capacitat de gestionar les finances d’una manera diferent és quan pensen que som perillosos”
EL PRINCIPAL ERROR
“Hem comès l’error de no valorar prou el màrqueting comunicatiu. No ens hem sabut vendre. Vam pensar que som tan ètics que la ciutadania ho sabria valorar”
MATIES SERRACANT
EXALCALDE SABADELL (CRIDA PER SABADELL)
NO SABER VENDRE EL PROJECTE
“Pensàvem que destinar recursos a explicar-nos era fer populisme i, a partir d’això, plantegem un lideratge tou. Ara, penso que probablement no ens hem venut com caldria”
HO TORNARIEN A FER
“Aquests quatre anys, hem governat des de l’ètica, el compromís i el rebuig al populisme, i això no sempre és fàcil. Però tenim molt clar que ho tornaríem a fer”
CAPACITAT DE GASTAR
“La llei afecta la despesa, però no hem tingut la capacitat de gastar. Hem pensat molt bé cadascun dels projectes i això alenteix, però molts haurien de veure ara la llum”
CARLES ESCOLÀ
EXALCALDE CERDANYOLA (GUANYEM CERDANYOLA)
PATIR UN BLOQUEIG
“Hem vist com havíem de patir un bloqueig sistemàtic d’algunes polítiques de què havíem fet bandera, com ara la recuperació dels serveis que havien estat privatitzats”
L’HERÈNCIA QUE QUEDA
“Hem implantat el discurs i ara la majoria de forces se l’han fet seu, i també hem provocat canvis estètics: ara, per exemple, es veuen menys corbates”
EL BALL DE SIGLES
“No havia de ser un handicap perquè la missió de cada espai, com a força municipalista, era generar dinàmiques pròpies, però ha primat la dinàmica nacional”
SUSANNA SEGOVIA
SECRETÀRIA ORGANITZACIÓ CATALUNYA EN COMÚ
L’ORIGEN DEL MOVIMENT
“Algunes organitzacions i moviments socials vam veure que, des del carrer només, no es poden impulsar els canvis, i vam implantar unes noves formes de fer política, diferents al PSC, CiU i ERC”
LES LLISTES ÚNIQUES
“Per aconseguir espais de transformació potser la millor estratègia no és la llista única. Les lògiques, les maneres de funcionar, organitzatives… penso que cadascú té les pròpies”
UN ESPAI POLÍTIC QUE MOLESTA
“Tenim els sectors econòmics i mediàtics en contra i això s’intensifica quan veuen que no som quatre replegats, sinó que arribem per fer coses”

La irrupció dels anomenats ajuntaments del canvi va ser la gran sorpresa de les eleccions municipals del 2015. En la majoria de casos, eren candidatures que introduïen en el llenguatge popular el concepte de “confluència”, un front ampli de gent molt diversa, la majoria provinent del teixit social i sense experiència en les institucions. Per trobar l’embrió dels nous espais s’ha de retrocedir quatre anys, al 2011, quan va esclatar el moviment dels indignats, el 15-M, que promovia una democràcia més participativa que situés la gent en el centre de la política. La primera formació hereva d’aquella revolta popular va ser Podem. El 2014, neixen Barcelona en Comú i la resta de forces municipalistes, presentades en societat sota un ampli ventall de noms: Guanyem, Decidim, Som, Crida... ICV i EUiA, en algunes ciutats, se sumen al nou corrent, encara com a partits polítics independents (ara s’han dissolt per integrar-se en els comuns). La CUP es va apuntar a la nova tendència, en sintonia amb el seu ADN.

El 2015, se celebren eleccions municipals i les forces emergents sacsegen el taulell polític i ocupen l’espai dels partits tradicionals d’esquerra. L’eclosió, en el cas català, coincideix amb una triple crisi: la territorial, l’econòmica i la de representació. En paral·lel, els socialistes perden gas, un element que va contribuir a enfortir els nous moviments. El concepte de la nova política es normalitza, contraposat a la vella política. Els nous partits conquisten alcaldies com les de Barcelona, Badalona, Sabadell (compartida amb ERC), Cerdanyola del Vallès... On no conquisten l’alcaldia, trepitgen amb molta força.

Només quatre anys després, els nous partits han perdut pistonada i, sobretot, poder polític. Analitzem amb alguns dels seus protagonistes l’evolució d’aquest espai. D’entrada, molts s’allunyen d’aquesta concepció que divideix entre la nova i la vella política i són més partidaris de referir-se a la “bona política”. És el cas de José María Osuna, que ha mantingut l’alcaldia de Ripollet al capdavant d’Ara Decidim Ripollet, de l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú), del politòleg i regidor de Barcelona en Comú Joan Subirats i de l’exalcalde de Cerdanyola del Vallès Carles Escolà (Guanyem Cerdanyola), que prefereix parlar “d’exigència ètica o de govern de transformació”. També l’exalcalde de Sabadell Maties Serracant (Crida per Sabadell) es decanta per parlar de “política ètica”.

En el que tothom coincideix és a defensar que els nous moviments han instaurat “una manera diferent de fer política”, que ha obligat la vella política a “rearmar-se”, diu Dolors Sabater. La defineixen, segons ella, indicadors com ara l’honestedat, estar al servei del bé comú, situar temes nous en l’agenda (com ara el feminisme), la participació real, les remunicipalitzacions, les finances redistributives… És ben cert que el poder s’ha esfumat en moltes ciutats, però totes les persones entrevistades celebren que les seves prioritats, el seu relat, hagin arribat per romandre-hi. I van més enllà: altres formacions ho han incorporat.

Ricard Vilaregut, autor del llibre Ajuntaments pel canvi. Menys del que volien, més del que es pensaven, indica que el municipalisme “és un mètode de treball, va més enllà dels governs locals; és situar les persones en el centre de la gestió”. Vilaregut, que és politòleg, va contribuir a dissenyar l’espai de Barcelona en Comú, juntament amb Joan Subirats, actual número 2 de Colau. “Ha quedat l’agenda. Hem canviat els programes dels governs locals: habitatge, emergència climàtica, feminisme, mobilitat, participació… Tothom es preocupa ara de l’espai públic. S’ha establert una relació més directa amb la gent i s’ha imposat la idea de recuperar el lideratge públic”, resumeix Subirats.

Sense abandonar la capital del país, la secretària d’organització de Catalunya en Comú, Susanna Segovia, es refereix a la darrera campanya a Barcelona: “Hem vist com el relat era el nostre i com el discurs del PSC, ERC i JxCat ha canviat.”

Carles Escolà hi afegeix que els nous ajuntaments han trencat la idea que la política és una carrera professional: “Hem intentat que la participació fos transversal.” Un dels pocs candidats que ha revalidat la victòria, José María Osuna, facilita les claus de la seva victòria: “Crec que respon a quatre anys en què hem governat en minoria però hem aprovat moltes coses. I hem donat imatge de coherència i unitat, a més d’implantar unes formes més pròximes i més participatives. Teníem un equip de govern i una alcaldia consolidada.”

Dolors Sabater, que el mandat passat va ser alcaldessa durant tres anys gràcies a un pacte d’esquerres que li va permetre desbancar Garcia Albiol, enumera els grans encerts del seu govern, frustrat el 2018 per una moció de censura: “El pressupost participatiu, el pla d’igualtat de gènere a l’Ajuntament, el pla LGTBI, la tarificació social del servei de teleassistència i les escoles bressol, les subvencions de l’IBI a nous col·lectius, la remunicipalització de serveis que vam plantejar, tot i que no ens va donar temps a executar-les...”

La llista d’encerts, segons les fonts consultades, és extensa. Ricard Vilaregut, que va coordinar el govern d’esquerres de Badalona, atribueix als nous ajuntaments el poder de canviar l’agenda política: “Abans del 2015, no es parlava com ara de transparència, d’ètica, de polítiques públiques d’habitatge, de participació, de mobilitat sostenible…” I ara, subratlla, “el missatge ha arribat per quedar-se”. Vilaregut defineix el nou espai polític, en les seves diferents versions, com “la ITV del sistema”: “Quan el mecanisme està malalt som els mecànics que arreglem les peces.” Susanna Segovia opina que l’espai que ella representa “ha estat més creatiu i més valent a l’hora de prendre decisions”.

MANCA DE TEMPS

Qui va ser alcalde de Sabadell entre el 2017 i el 2019, Maties Serracant, també fa anàlisi de quins han estat els grans èxits que es poden atribuir: “Destacaria que hem apostat per l’administració electrònica i que hem planificat molts projectes que, ara, capitalitzaran el PSC i Podem.” En aquest sentit, Serracant fa autocrítica per la velocitat insuficient que han imprès als projectes i perquè li hauria agradat tenir més capacitat per gastar els diners disponibles. “No hem anat més ràpid perquè no hem pogut, no perquè no hàgim volgut”, sosté. Un altre error comès, prossegueix, és que no s’ha sabut vendre l’acció de govern com caldria perquè pensaven que destinar recursos a explicar-se “era fer populisme”. Té clar que governar des de l’ètica i el compromís “no és fàcil”, però encara té més clara una cosa: “Ho tornaríem a fer.”

Dolors Sabater situa “la manca de màrqueting” en el centre de la diana dels errors comesos: “La nostra ètica és fer bé les coses i, en canvi, no ho hem sabut vendre, donant per fet que la ciutadania ho valoraria.” Joan Subirats gira la vista enrere i descriu com els nous moviments “van generar tanta il·lusió entre alguns col·lectius que es va arribar a creure que, en quatre anys, ho canviaríem tot”. “Se’ns exigeix que en quatre anys ressolem el que no s’ha resolt en 30-40 anys”, defensa la líder de Guanyem a Badalona. Després, es topa amb el dia a dia de la gestió, ple de dificultats, “i tot és més difícil” del que es pensaven. Ricard Vilaregut subratlla: “Som molt bons en polítiques públiques i dolents a guanyar eleccions.”

A Vilaregut l’acompanya durant l’entrevista Jaume Oliveras, un exregidor del PSUC que va remar a favor de la confluència badalonina: “Hem introduït el nou missatge, però fa la sensació que hem matat el missatger. Ens vam pensar que el bipartidisme havia acabat. Hem fallat a l’hora de vendre’ns i això fa que la gent no ho entengui. Hem fracassat estrepitosament en la política de comunicació, almenys a Badalona. Tant, que ens ha costat l’alcaldia de la Dolors [Sabater)].” Un exemple citat per Vilaregut: “Vam eliminar el full informatiu de les bústies pensant que era populisme xaró i barat.” “Nosaltres tenim el discurs i ells tenen l’aparell i la tradició de govern”, assenyala Jaume Oliveras, que, a més, indica: “Has de cremar molts esforços per aconseguir que qualli que som gent diferent.” Joan Subirats, per la seva banda, reconeix que tots els qui el 2015 van aterrar en política anaven amb la idea que a l’Ajuntament podien “fer més coses en poc temps”. Malgrat les dificultats, ho té molt clar: “El projecte ha vingut per quedar-se.”

LA DIVISIÓ DE SIGLES

Expliquen que Pablo Iglesias arribava a Catalunya a fer campanya i el primer que preguntava era: “Aquí, amb qui anem?” El ball de sigles i de noms, acompanyat, en alguns casos, d’una palpable mala maror, no ha ajudat a consolidar el projecte. Segons Susanna Segovia, “per aconseguir espais de transformació potser la millor estratègia no és la llista única”. Admet, però, que, en alguns casos, gent de l’espai dels comuns ha anat en tres llistes diferents i la dispersió del vot ha expulsat algunes candidatures. José María Osuna recorda que a Ripollet la suma va funcionar: “Vam mantenir la confluència de Compromís per Ripollet i Podem i, a més, vam sumar ICV i EUiA, creant Decidim Ripollet.” Dolors Sabater és una ferma defensora de la unitat i considera que el moment de la moció de censura (el 2018, el PSC li va arrabassar l’alcaldia gràcies als vots del PP) era ideal per mantenir la unitat del govern i defensar la feina feta. També considera que molta gent està cansada de la lluita entre partits.

L’actual regidor de Barcelona en Comú Joan Subirats és del parer que la manca d’unitat “no ajuda, sobretot si no tens un lideratge molt fort”. Però recorda també que estem en un canvi d’època molt fort, marcat per la precarietat laboral, pel canvi del sistema de comerç i, com no, pel procés de fragmentació política. Jaume Oliveras creu que la divisió “ha despistat la ciutadania” i Vilaregut remarca que la divisió els “ha perjudicat electoralment”. “És el mal endèmic de l’esquerra”, apuntala. L’exalcalde de Cerdanyola no veu, d’entrada, un problema en la multiplicació de les confluències i la varietat de noms, atès són “forces municipalistes que han de generar dinàmiques pròpies”, però admet que, sovint, “prima la dinàmica nacional”.

Sabadell és una de les ciutats on l’espai dels comuns ha quedat més seccionat. El 2015, en ple esclat del cas Mercuri, concorren la CUP i Entesa per una banda i Unitat pel Canvi (comuns i Podem) per una altra. El maig d’aquest any, els comuns es trenquen en tres candidatures diferents. Passen de quatre regidors a zero. A més, Primàries Catalunya s’emporta 1.000 vots, Crida per Sabadell perd 400 vots i un regidor i Podem es decanta per donar suport al PSC i impossibilita reeditar el pacte de l’anterior mandat.

UNA CURSA D’OBSTACLES

A banda dels encerts i els errors propis, quan algú governa una administració per primer cop descobreix, d’entrada, que emprèn una cursa amb més obstacles dels que havia calculat. “Aixequem catifes i hi ha resistència que repetim. Tenim els sectors econòmics i mediàtics en contra i això s’intensifica quan veuen que no som quatre arreplegats, sinó que arribem per fer coses, i això molesta”, afirma la secretària d’organització de Catalunya en Comú. Les dificultats per articular governs en majoria, i en conseqüència per aprovar pressupostos i projectes, també ha estat una pedra a la sabata. I, en alguns casos, ha sumat més hores a la feina institucional, limitant la presència al carrer.

Joan Subirats contempla l’opció de no haver cobert totes les expectatives generades, però creu que compensa observar com els partits tradicionals “han canviat el relat”. Tot plegat, subratlla, “ha anat en benefici de la ciutadania”. Les fonts consultades també apunten cap a la remuntada del PSOE de Pedro Sánchez i la conseqüent revifada del PSC com un dels factors que ha perjudicat les forces emergents. “Ara, hi ha el perill de tornar al més del mateix”, adverteix Dolors Sabater. Carles Escolà lamenta haver constatat que “no ha interessat que determinades polítiques que superen la part estètica tinguin èxit” i també indica que s’han dedicat més esforços “a fer que no pas a vendre”. L’alcalde de Ripollet segueix reclamant “més coordinació entre candidatures del mateix perfil” i Maties Serracant assenyala l’element de la judicialització com un dels obstacles de la gestió. Ell ha rebut tres denúncies, inclosa la vinculada a l’1-O.

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

2011
15-M.
Esclata el moviment dels indignats, l’embrió dels nous espais polítics.
2015
Punt àlgid.
Les noves confluències irrompen amb força en els ajuntaments.
12
alcaldies
tenen els comuns després de les darreres eleccions municipals.
35
municipis
han vist com els comuns i Podem es presentaven per separat.

L’ALCALDIA DE LA CAPITAL DEL PAÍS

SARA MUÑOZ

Les darreres eleccions municipals han dinamitat bona part del poder del nou espai polític, un fet que encara explica més que els comuns s’empassessin els vots de Manel Valls per mantenir Barcelona. “És la forma de seguir transformant la vida de la gent”, defensen Joan Subirats i Susanna Segovia. Actualment, els comuns tenen una dotzena d’alcaldies al país, comptant feus d’ICV com ara el Prat i Montcada.

Les altres confluències d’esquerra han estat castigades a les urnes, i en alguns municipis fins i tot han desaparegut del mapa municipal. La CUP té dinou alcaldies.

EL SISTEMA ESTABLERT

SARA MUÑOZ

Totes les persones entrevistades comparteixen l’opinió que les noves confluències han aterrat per plantar cara als poders econòmics establerts i que això es percep com un perill per al sistema tradicional. “Plantem cara als fons financers i als bancs i això no agrada a tothom”, sosté Joan Subirats, de Barcelona en Comú. “La capacitat de gestionar les finances d’una altra manera és perillosa per al sistema establert”, assegura l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater, que parla d’una lluita de David contra Goliat. La secretària d’organització de Catalunya en Comú, Susanna Segovia, apunta cap als lobbies com el gran entrebanc a superar i com l’element més distorsionador: “La reacció dels sectors que concentren el poder és pensar que no els interessem i no ens podem quedar”.

EL DESGAST DEL PROCÉS

SARA MUÑOZ

Totes les forces que representen el nou espai polític es manifesten favorables al dret a decidir. La independència ja són figues d’un altre paner i, sobre el paper, convergeixen opinions de tot tipus. Però, a l’hora de la veritat, el procés català també ha estat motiu de divisió en algunes ciutats, on per exemple la unitat entre Podem i la CUP ha estat molt excepcional. Els comuns, en casos com ara el de Badalona, també s’han decantat per allunyar-se dels independentistes. Joan Subirats admet que l’eix nacional “genera tensions” i l’alcalde de Ripollet destaca que a Decidim “hem aconseguit integrar tots els corrents”, tot i que sap que el procés “no és una qüestió fàcil”. Exalcaldes com ara Maties Serracant, Carles Escolà i Dolors Sabater relaten que l’oposició ha fet servir aquest tema per atacar-los.

COM recuperar espai

SARA MUÑOZ

La majoria de formacions que han perdut gas iniciaran en breu un procés de debat intern per analitzar-ne les causes i buscar-hi solucions. Totes tenen molt clar que ni tan sols la pèrdua de vots els farà moure de les seves conviccions. Un perill que han d’afrontar és que la gent torni als partits tradicionals, i més si han incorporat part del discurs del nou espai, però Susanna Segovia pensa que està per veure si seran capaços de fer les polítiques que diuen. I, en cas que tinguin la capacitat de transformar el discurs en acció, Segovia té l’esperança que “serà més fàcil arribar a acords”. Ningú no tornarà a la política tradicional –“això ja ho fan els altres”–, tot i córrer el risc, subratlla Subirats, “que, davant una realitat complicada i davant la incertesa, la gent busqui els partits de tota la vida”.

L’ESPERIT DEL PSUC

SARA MUÑOZ

Els nous moviments polítics han integrat persones de procedència diversa. Alguns dels fixatges destacats provenen del PSUC, que l’any 1979, el de les primeres eleccions municipals des de la recuperació de la democràcia, van fer el salt a la política. El primer alcalde de Badalona, Màrius Díaz, ha tancat, ara, la llista de Guanyem Badalona, malgrat que el seu anterior espai, el d’ICV, estava representat en una altra llista. Joan Subirats i Jaume Oliveres van militar en el PSUC. Veuen similituds entre el vell partit i l’espai nou, com ara la conquista de l’Ajuntament per part del poble i el fet de prendre consciència que amb la lluita al carrer no n’hi ha prou per canviar les coses. La seva experiència també els ha ensenyat que “no es pot pensar que entrant en els ajuntaments ja està tot fet”, diu Subirats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)