Coneguda i assumida arreu
Aplicar una quantitat fixa diària o un percentatge segons el preu de l’habitació és una pràctica habitual tant a la majoria de països europeus com a les destinacions més conegudes d’arreu del món. I els turistes l’accepten sense problemes
La taxa turística no és cap invent català. De fet, el nostre país ha estat dels darrers a aplicar un impost per estada en establiment turístic quan a la resta d’Europa fa molts anys que van descobrir la fórmula i que els visitants assumeixen amb normalitat. Les principals destinacions turístiques, i desenes de ciutats i municipis que no ho són tant, afegeixen a la factura de l’estada un percentatge sobre el preu o una quantitat fixa que varia segons el país. A Roma, pot arribar a ser de 7 euros al dia; a París, de 5; a Lisboa, de 2, i a Cracòvia, de mig euro. Pel que fa al percentatge, a Rotterdam demanen un 6,5% del preu de l’establiment per persona i dia i a Berlín, un 5%.
Però el pagament de l’impost no és exclusiu del continent. La coneguda com a taxa turística forma part habitual de la despesa que un visitant ha d’incloure en els seus viatges arreu del món. A Nova York, demanen 3,5 dòlars per nit i habitació, però per entrar al país s’han d’haver pagat, prèviament, 14 dòlars. Un sistema que també fan servir a Cancún (deu dòlars quan hi entres i vint quan en surts) i a la Riviera Maia (dotze euros a l’arribada). Un dels països més cars pel que fa a impostos per als turistes és Bhutan: 230 dòlars/dia per persona si es viatja en grups de fins a tres.
TERESA MÁRQUEZ
mtmarquez@lrp.cat
.