El dossier

ERNEST VILA MAS

PRIMER VOTANT DE LA CONSULTA D’ARENYS DE MUNT EL 2009

“No hi havia gent fent cua, a les nou”

Ernest Vila, un fuster ara jubilat, casat i amb tres fills es va convertir sense voler-ho en protagonista d’aquella jornada històrica al seu municipi.

Com és que va ser el primer a votar?
Acompanyava el meu fill, que tenia un negoci de rucs a Can Jalpí, i ens vam engrescar a anar a votar quan faltaven cinc minuts per a les 9. Mentre ell era fent un cafè, jo em vaig posar a la porta del local del Centre. No hi havia ningú fent cua i vaig pensar que anirien de pressa. Quan va ser l’hora i van obrir em vaig veure envoltat de sobte de càmeres, focus i periodistes que estaven esperant al bar. Em vaig quedar mort de la impressió, perquè no m’agrada ser el centre d’atenció, però il·lusiona ser el primer a votar.
I què els va respondre?
Doncs més o menys això que et diré ara. Que si el Tribunal Constitucional tombava l’Estatut, Catalunya aniria cap a la independència. Tal dit, tal fet. És inadmissible que un Estatut votat pel poble i aprovat per una gran majoria al Parlament vagi a Madrid i dotze jutges el maneguin com volen. A banda d’aquesta situació que s’arrossegava des de feia anys, la presència dels pallassos de la Falange al poble també hi va ajudar.
Va motivar els indecisos?
Molt! Aquella colla es va dedicar a atemorir els veïns durant dies, però va aconseguir l’efecte contrari d’allò que volien. A Arenys de Munt es va organitzar una festa de la democràcia i com en totes les festes hi havia d’haver els pallassos, per fer riure. De fet, els teníem ben calats, perquè aquí vam ser els primers a enderrocar la Creu dels Caiguts l’any 1979 i ja ens van venir a visitar.
Quan al juny es va aprovar la consulta a l’Ajuntament, com va reaccionar el poble?
Primer molts van pensar que no anava seriosament i que no passaria d’un acte menor, però quan va començar a agafar embranzida, se’n va parlar als mitjans i van arribar les primeres prohibicions va anar agafant volada i vam acabar obrint camí a moltes altres poblacions.
Preveia que deu anys després el panorama polític fos aquest?
Ens ha quedat clar que Espanya sempre actua i actuarà amb mentalitat imperialista, però també és cert que ha acabat perdent, una darrere l’altra, totes les colònies. És un estat que no dialoga, que no negocia, que només imposa. Ara, aquí a Catalunya els polítics han pecat de poc valents. Quan es va proclamar la República el poble estava disposat a anar allà on calgués, a tallar les carreteres, a ocupar els aeroports... Ens vam trobar perduts i desconcertats quan es va fer marxa enrere.
Els polítics han fet la feina que calia?
No! I ara, deu anys després, semblen més enfrontats que mai lluitant pel protagonisme partidista. No poden continuar enganyant la ciutadania amb excuses de tota mena, ni acceptant el resultat d’un judici que ha estat una farsa. Cal unitat
Com va arribar a ser independentista?
Amb els anys i amb els cops. Vaig votar la Constitució, perquè llavors em vaig creure que era realment el pas que ens calia cap a una democràcia plena. Una Constitució que ara s’utilitza com es vol i que és intocable per als que manen, a excepció que els interessi canviar-la. Com jo, n’hi ha molts que estem emprenyats, però no cansats, perquè quan ens hem de mobilitzar sortim a totes.

TERESA MÁRQUEZ

mtmarquez@lrp.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)