Suant la samarreta
L’ANC ha liderat des del 2012 la reivindicació de la Diada, que ha passat de ser una trobada rutinària d’uns milers de persones a una gran mostra de força independentista
Suar la samarreta, literalment, i cada any d’un color diferent, és el que han fet més d’un milió i mig de catalans de mitjana durant les últimes set diades empesos per la capacitat de convocatòria i d’organització de l’Assemblea Nacional Catalana i el suport, alguns anys directe i d’altres tàcit, de l’Associació de Municipis per la Independència i Òmnium Cultural.
Després de la convocatòria massiva del 10 de juliol del 2010 contra la retallada de l’Estatut, no va ser fins a la Diada del 2012 que no va cristal·litzar la capacitat organitzativa i de convocatòria per revitalitzar la clàssica manifestació de l’Onze de Setembre, que a principis de la dècada estava lluny de les fites assolides en la segona meitat dels anys setanta, fins aleshores les mobilitzacions més multitudinàries del catalanisme.
Amb un discurs netament independentista i amb una logística impecable basada en el voluntariat i en la comercialització de samarretes per al finançament, si les urnes mesuren el suport polític, la Diada torna a ser el termòmetre de l’estat d’ànim dels lluitadors per l’estat català.
CARLES RIBERA
cribera@lrp.cat
.