El dossier

L’hostilitat dirigida

Hostilitat. Aquest és el concepte clau d’una sentència de 493 folis en què el Suprem sustenta les dures condemnes als líders independentistes. Una hostilitat exercida per una massa de gent i dirigida pels acusats

Han trobat en el tipus penal de la sedició, elàstic com un xiclet, els arguments per imposar penes assimilables a l’homicidi
La sedició, en deu frases
“En els fets provats es posa de manifest que les actuacions dels dies 20 de setembre i 1 d’octubre del 2017 van estar lluny de ser una pacífica i legítima manifestació de protesta”
“En les vint-i-quatre accepcions que el diccionari de la RAE associa a la veu ‘alçar’ o ‘alçar-se’, cap es vincula de manera exclusiva a l’ús de la violència”
“L’hostilitat desplegada va fer inviable el dia 20 de setembre que els funcionaris poguessin complir amb normalitat les ordres del jutjat número 13 d’instrucció de Barcelona i va ocasionar una por real”
“Els comportaments del dia 1 d’octubre van implicar l’ús de la força suficient per neutralitzar els agents de policia que legítimament tractaven d’impedir la votació”
“Era manifesta la inviabilitat dels actes concebuts per fer realitat la promesa independència. L’Estat va mantenir en tot moment el control [...]. I el va mantenir convertint l’eventual propòsit independentista en una simple quimera”
“El terme ‘tumultuari’ no pot tenir una altra significació que la d’oberta hostilitat, i addiciona un contingut d’hostilitat i violència que no necessàriament ha de ser física ni implicar l’ús de la força”
“El dret a la protesta no pot mutar en un exòtic dret a impedir físicament als agents de l’autoritat donar compliment a un mandat judicial, i fer-ho d’una manera generalitzada en tota l’extensió d’una comunitat autònoma on durant un dia queda suspesa l’execució d’una ordre judicial”
“Davant l’aixecament multitudinari, generalitzat i projectat de forma estratègica, no és possible eludir la tipicitat de la sedició”
“L’autoritat del poder judicial va quedar en suspens substituïda per la mateixa voluntat dels convocants [del referèndum] i d’aquells que secundaven la convocatòria, una voluntat imposada per la força”
“S’ha de postil·lar que el delicte de sedició ja consumat no pot ser esborrat per actuacions posteriors de tercers. La tipicitat d’uns fets no es difumina pels excessos policials denunciats”

“Les mirades d’odi” amb què la querella del fiscal general Maza sintetitzava la violència dels manifestants del 20-S i els votants de l’1-O per construir una rebel·lió, han mutat a “l’hostilitat” per argumentar una sedició en la dura condemna que el Tribunal Suprem va fer pública el dilluns 14 d’octubre. Una mutació terminològica que, curiosament, s’ha produït també en les declaracions dels policies encausats a Girona per les càrregues policials de l’1 d’octubre. Si els primers agents que van declarar eren profusos a reiterar les mirades d’odi dels votants per justificar les càrregues policials, la setmana passada –just abans que es fes pública la sentència– els agents insistien en bloc en l’hostilitat dels votants. Curioses coincidències

L’ús de les paraules ha estat clau durant tot el procés contra els líders independentistes per fer encaixar uns fets en el Codi Penal. No va ser casual l’ús de l’expressió “concentració tumultuària” que alguns membres del govern de Rajoy van fer servir per qualificar les manifestacions davant la Conselleria d’Economia el 20-S. Un concepte que el fiscal general Maza va incloure després en el seu relat de la querella per bastir la violència i la força d’una massa de gent. Sobretot si es recorda que just tres dies abans d’aquella gran manifestació el mateix fiscal general en una entrevista al El Mundo argumentava que l’actual legislació no permetia una resposta severa contra el moviment independentista: “El problema és que el 1995 es va suprimir el delicte de sedició impròpia, que era això mateix que està passant ara d’intentar retirar de l’Estat espanyol una part de la nostra nació sense violència ni actituds tumultuàries.”

El primer pas, doncs, va ser bastir el “tumult” que requeria la sedició i que va permetre la primera querella per aquest delicte contra els Jordis i el seu empresonament. Una acusació que després la fiscalia va fer mutar fins a la rebel·lió, el delicte més greu del Codi Penal que va mantenir fins al darrer moment en el judici al Suprem, després d’afegir-hi les mirades d’odi relatades per dos centenars de policies per bastir una violència ambiental, a la qual sumava la “violència normativa” del Parlament català personalitzada en Carme Forcadell com a presidenta de la institució.

el xiclet de la sedició

El Tribunal Suprem ha optat per desfer-se dels arguments de les mirades d’odi i al mateix temps de les declaracions de més dels dos centenars de policies –i també dels votants– que van declarar en el judici i, de passada, de totes les hores de vídeo visionades. En un breu paràgraf en una sentència de prop de cinc-cents folis argumenta que uns i altres “van oferir una versió filtrada per una profunda càrrega emocional”. Una decisió salomònica que permet al tribunal evitar pronunciar-se, d’altra banda, sobre les càrregues policials.

El nou argument és l’“actitud hostil” dels concentrats el 20-S, dels que protestaven aquell dia en altres registres arreu del territori, davant les casernes de la Guàrdia Civil i els hotels on s’allotjaven els policies, i dels que l’1-O van impedir que les forces de seguretat complissin el manament judicial d’aturar el referèndum.

El canvi terminològic no és gratuït. El tribunal presidit per Marchena recorre a la jurisprudència del mateix Suprem, concretament a una sentència del 10 d’octubre del 1980 –de la qual no dona més detalls que la data– per fixar l’argument de l’alçament tumultuari que requereix la sedició de l’article 544 del Codi Penal. Segons aquella sentència, aixecament tumultuari “no pot tenir una altra significació que la d’oberta hostilitat, i addiciona un contingut d’hostilitat i violència que no necessàriament ha de ser física ni necessitar l’ús de la força”. N’hi ha prou, argumenta, amb actituds intimidatòries, injurioses, etc. I aquí, explicita, hi ha el límit entre la sedició i la pacífica oposició col·lectiva. I perquè no hi hagi dubtes a l’hora de valorar si la sedició requereix més o menys violència, els magistrats recorren a la RAE per sentenciar que de les vint-i-quatre accepcions del verb alçar-se, “cap es vincula de manera exclusiva a l’ús de la violència”. Com també passa, diuen, amb el terme tumultuari.

I quin era els paper dels nou condemnats a penes de presó en aquestes hostilitats? Les van dirigir convocant un referèndum, fent lleis il·legals i instant la gent, amb tuits i declaracions, a manifestar-se. La teoria jurídica del domini del fet, que en una traducció matussera seria que ells n’eren els directors d’orquestra i que tenien la possibilitat d’aturar el concert. Un concert en què tots els que van participar, segons el Suprem, eren poc més que titelles sense criteri que van ser enganyats.

El Suprem ha trobat en el tipus penal de la sedició, tan elàstic com un xiclet, els arguments per imposar als acusats penes gravíssimes assimilables a les de l’homicidi. Un tipus penal, que, tal com queda interpretat, deixa poc marge al dret a protesta.

.

Oriol JunquerAs
Exvicepresident
Sedició i malversació 13 anys de presó i d’inhabilitació
Joaquim Forn
Exconseller d’Interior
Sedició 10 anys i 6 mesos de presó i d’inhabilitació
Carles Mundó
Exconseller de Justícia
Desobediència 60.000 euros de multa i 1 any i 8 mesos d’inhabilitació
Meritxell Borràs
Exconsellera de Governació
desobediència 60.000 euros de multa i 1 any i 8 mesos d’inhabilitació
Santi Vila
Exconseller d’Empresa i Coneixement
desobediència 60.000 euros de multa i 1 any i 8 mesos d’inhabilitació
Raül Romeva
Exconseller d’Afers Exteriors
Sedició i malversació 12 anys de presó i d’inhabilitació
Dolors Bassa
Exconsellera de Treball i Benestar Social
Sedició i malversació 12 anys de presó i d’inhabilitació
Jordi Turull
Exconseller de Presidència
Sedició i malversació 12 anys de presó i d’inhabilitació
Josep Rull
Exconseller de Territori
Sedició 10 anys i 6 mesos de presó i d’inhabilitació
Carme Forcadell
Expresidenta del Parlament
Sedició 11 anys i 6 mesos de presó i d’inhabilitació
Jordi Sànchez
Expresident de l’ANC
Sedició 9 anys de presó i d’inhabilitació
Jordi Cuixart
President d’Òmnium
Sedició 9 anys de presó i d’inhabilitació
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor