El dossier

L’altre full de ruta

La imatge de l’obertura de l’any judicial, al Suprem de Madrid, ens deixa la imatge de la unitat indiscutible de l’altre full de ruta, el dels poders de l’Estat. Lloances al tribunal que ha jutjat els presos polítics, l’advertència que les sentències s’acaten i la fiscalia adobant el terreny per justificar el retorn dels presos a Madrid. Mentrestant, Marchena és l’home que controla els ‘tempos’

IMMUNITAT JUNQUERAS
IMMUNITAT JUNQUERAS
Per què Marchena va fer la consulta al tribunal de Luxemburg si no pretén esperar al seu dictamen?

Es feia estrany, dilluns passat, tornar a veure les imatges de la sala del Tribunal Suprem i els velluts vermells acomodant una representació de tots els poders de l’Estat en el pompós acte de la tradicional l’obertura de l’any judicial. La mateixa sala on durant mesos van jutjar mig govern de la Generalitat, dos representants de l’activisme social i la presidenta d’un Parlament per haver organitzat un referèndum.

El rei Felip VI, presidint l’acte des de la cadira on mesos enrere el magistrat Marchena va dirigir el judici del procés. A dreta i esquerra, el president del Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes; la fiscal general, María José Segarra, i la ministra de Justícia en funcions, Dolores Delgado. I la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i el president del Senat, Manuel Cruz, entre el públic. L’escenificació del poder (judicial, executiu i legislatiu), el de Madrid, en una imatge d’unitat, sense dissonàncies, amb proclames reiterades a l’imperi de la llei i l’advertència que l’independentisme està fora d’aquesta llei. “Tots tenim la imperiosa obligació d’acatar la sentència que es dicti, sigui quin sigui el veredicte”, va proclamar la fiscal general en el seu discurs. I arribats a aquest punt, ja ningú posa en qüestió que serà una sentència condemnatòria després de gairebé dos anys de presons preventives i denegacions reiterades a les peticions de llibertat. “Som esclaus de les lleis per ser lliures”, insistia el president del Suprem, Carlos Lesmes, manllevant l’antiga paraula del filòsof, jurista i orador Marc Tul·li Ciceró. Moltes apel·lacions a la llei i gairebé cap als drets.

Madrid, i el convent de las Salesas eren dilluns passat l’escenificació de la unió (si més no estratègica) davant el full de ruta de la defensa de la unitat d’Espanya.

MARCHENA CONTROLA ELS ‘TEMPoS’

Manuel Marchena va ser el gran protagonista de l’acte des d’un segon pla. Profusament felicitat pel judici del procés i l’home més buscat en les converses de l’aperitiu posterior a l’acte, en què s’intentava trobar alguna pista de quan arribarà la sentència. Fins ara hi ha hagut moltes especulacions sobre la data en què es farà pública, depenent dels processos polítics i judicials en marxa, de la Diada, de la commemoració de l’1 d’octubre... Marchena va voler fer saber bàsicament dues coses: que arribarà abans del 16 d’octubre i que no hi ha la intenció de llegir la sentència en audiència pública, un fet que es va interpretar com que estalviaria el trasllat dels presos a Madrid. Tanmateix, va ser la fiscalia general en la seva memòria anual la que va posar en qüestió que es mantinguessin en presons de Catalunya per un suposat tracte de favor. Una manera d’adobar el terreny per demanar que es compleixin les penes en presons de fora de Catalunya.

Pel que fa a la data del 16 d’octubre, és el dia en què es compliran dos anys des que la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela va citar a declarar els Jordis (Cuixart i Sànchez) i els va enviar a la presó de Soto del Real. Dictar la sentència després d’aquesta data obligaria el tribunal a prorrogar la presó preventiva dels Jordis, però no representa cap altre problema, a banda d’haver de fer una vista, on és evident que la fiscalia no posarà pegues a la pròrroga, tenint en compte que els demana disset anys de presó. El tribunal hauria de dictar una resolució fonamentada per fer aquesta pròrroga de presó, però tampoc sembla que hagi de ser un gran problema, ja que l’argumentari per tornar a denegar la llibertat ha estat utilitzat amb profusió pel tribunal des que va començar el judici.

Ni Manuel Marchena ni ningú del Suprem, però, va fer esment –en aquestes filtracions que van voler fer arribar als mitjans de comunicació– a la data del 14 d’octubre. Aquest dia està previst que se celebri al Tribunal de Luxemburg la vista en relació amb la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat electe. El tribunal de Justícia de la Unió Europea ha de resoldre la qüestió prejudicial que el mateix Marchena va plantejar després de denegar en primera instància al president d’ERC poder sortir de la presó per recollir la seva acta d’eurodiputat. Sembla que Marchena no té la intenció d’esperar el que pugui dir Luxemburg sobre els dubtes que ell mateix els ha plantejat i ho corroboraria el fet que fes saber que la sentència no arribarà més enllà de mitjans d’octubre.

PER QUÈ LUXEMBURG?

Per què va plantejar la consulta al tribunal de Luxemburg si no pretén esperar al seu dictamen? El president de la sala segona del Tribunal Suprem ha desplegat també les seves estratègies jurídiques sabent que la causa del procés acabarà al Tribunal Europeu de Drets Humans i sabent com sap que a banda de la necessitat que un tribunal sigui imparcial, és tan o més important que ho sembli. D’aquesta manera, Marchena s’ha cobert les espatlles davant la possible acusació de no haver respectat o vulnerat els drets polítics de Junqueras. No va ser ell qui el va suspendre com a diputat al Congrés –ho va fer, per indicació seva, la mesa del Congrés– i després va demanar a Luxemburg de resoldre els dubtes sobre la seva immunitat com a eurodiputat. Ara, però, és probable que no esperi la resposta, i el motiu és que també ha estat hàbil en plantejar la pregunta al Tribunal de Luxemburg. Marchena els va fer arribar dubtes sobre els drets d’un candidat electe en presó preventiva, però és evident que en el moment que es dicti la sentència, si és condemnatòria, Junqueras deixarà de tenir la condició de pres preventiu. L’escenari plantejat a Luxemburg, doncs, ja hauria canviat i la consulta ja no tindria sentit. Tot i això, hi ha veus que defensen que el tribunal hauria d’esperar a la resposta de Luxemburg per poder dictar la sentència del procés.

SUSANNA OLIVEIRA

soliveira@lrp.cat

.

Vista a luxemburg contra un ‘chanteur’

El dilluns 16 de setembre, s’ha de celebrar al Tribunal de Luxemburg la vista en relació amb l’euroordre contra el cantant mallorquí Josep Miquel Arenas Beltran, Valtònyc. En el calendari del tribunal es fa constar el motiu de la vista amb un curiós resum: “Mandat d’arrêt européen contre un chanteur” (‘ordre d’arrest contra un cantant’), no se sap si per la sorpresa que el motiu de la petició tingui a veure amb unes cançons, o bé per facilitar identificar de manera ràpida el contingut de la vista.

El tribunal no haurà d’entrar a valorar, però, les cançons de Valtònyc, sinó com s’ha d’interpretar d’acord amb el dret europeu l’euroordre de detenció enviada per l’Estat espanyol per complir una condemna de tres anys i mig per enaltiment del terrorisme, injúries i amenaces. El cas de Valtònyc el veurà la Gran Sala, un tribunal format per quinze dels vint-i-vuit jutges que formen el Tribunal de Justícia. La Gran Sala s’ocupa dels procediments i assumptes particularment complexos o importants, o bé d’aquells en què un estat membre o una institució que sigui part en el procediment ho demani. En aquest cas, la petició l’ha fet l’Estat espanyol.

El setembre del 2018, un tribunal de Gant (Bèlgica) va rebutjar l’euroordre d’entrega en considerar que els fets no encaixaven com a delicte amb el codi penal belga, no hi havia doble tipicitat. La fiscalia va apel·lar contra la resolució i va ser el tribunal d’apel·lació de Gant el que va decidir presentar una consulta a Luxemburg. Una consulta que es fa estranya i que sembla més un intent de traspassar la pilota al Tribunal de Luxemburg.

La consulta es concreta en l’article 2.2 de la decisió marc de les euroordres que permet l’entrega immediata sense valorar la doble tipicitat per a fets relacionats amb trenta-dos delictes, entre els quals el de terrorisme (Valtònyc està condemnat per enaltiment del terrorisme), i que estan castigats amb penes de com a mínim tres anys. El problema és que l’enaltiment del terrorisme estava castigat amb penes de fins a dos anys quan Valtònyc va ser processat, i va ser el 2015 quan es van elevar fins a tres anys. El tribunal de Gant vol saber si per a l’euroordre s’ha de tenir en compte la pena que hi havia prevista quan es va emetre l’ordre de detenció o la prevista en el moment dels fets.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor