El dossier

El procés d’envellir

La vellesa, amb Alzheimer o sense, requereix suport especialitzat. Un especialista clau: el geriatra

FAMILIARS I ALZHEIMER
FAMILIARS I ALZHEIMER
“Moltes vegades el diagnòstic arriba tard, perquè es pensa que el que passa és l’evolució normal de la vellesa i també perquè costa acceptar-lo”

Arribarà el dia que formarem part del col·lectiu de la gent gran. Malament rai, si no és així. Ens adonarem –si res no canvia– que la senectut no té bona premsa. Pitjor encara si se li sumen patologies com les demències. Anna Ferré és cap de la Unitat de Demències de Badalona Serveis Assistencials (BSA). Geriatra, i coneixedora de l’entrellat de l’Alzheimer. La seva especialitat li permet abordar la totalitat de la persona en la vellesa. De la mateixa manera que tenim un pediatra, i més tard un metge de família i una infermera, estaria bé disposar d’un geriatra de capçalera.

Un dels espais on els geriatres porten la batuta són els sociosanitaris, com el del Carme, a Badalona. Allà parlem amb Ferré de les demències. El metge de família i el geriatra tenen un vincle especial. “Els metges de família són els principals derivadors de pacients al geriatra, quan hi ha sospites de deteriorament cognitiu.” Què ens ha de portar a fer una consulta? “Els familiars ho saben i ho veuen: la persona afectada es comença a desmemoriar, oblida cites, dates importants; perd coses per casa, es passa el dia buscant les ulleres... Hi pot haver canvis en el caràcter, o més irritabilitat no explicable per altres raons. Potser deixa de relacionar-se, hi ha problemes d’orientació...” Tot allò que sigui un canvi de conducta ens ha de fer reaccionar. “De vegades és difícil, perquè són petits senyals. Com abans es consulti, millor. Més val pecar de més que de menys. Moltes vegades el diagnòstic arriba tard, perquè es pensa que el que passa és l’evolució normal de la vellesa i també perquè costa acceptar que els teus pares, per exemple, perden facultats.”

Les demències que més diagnostiquen, explica Ferré, són l’Alzheimer i la demència vascular. En el primer cas, les neurones deixen funcionar correctament; en el segon, és la mala irrigació la que fa que hi hagi un mal funcionament. Aquesta segona té més a veure amb factors de risc vascular: hipertensió, diabetis, colesterol, tabaquisme... La vida saludable és prevenció. També per a l’Alzheimer.

Canvis socials

Fer-se gran amb salut, vet aquí. Els nens i la gent gran tenen semblances pel que fa a la fragilitat. En general, els primers són entendridors i tothom està disposat a acompanyar-los. I els segons? “A la nostra cultura la gent gran no és tan entendridora. No hi ha temps per a ells. Els nens fan il·lusió, la gent gran, socialment, de vegades es veu com una càrrega, per desgràcia.” Cada vegada vivim més i cal ser més previsors, posar la lupa sobre les persones grans per evitar tant com es pugui que perdin la seva autonomia. “Es veu, hi ha una allau de gent gran i generen despesa, però encara en generen més si no es fa prevenció.” Prevenció és procurar qualitat de vida, que és estar bé, i que comença per tenir uns ingressos dignes, ajudes materials a mesura que es van necessitant. Endarrerir –o evitar– la dependència. “Si es fa una inversió de diners, energies i recursos ens estalviarem altres diners, energies i recursos que són superiors, per a situacions sense solució.” “S’ha de fer un canvi de model social.” Anem tard.

M.M.

mmiralles@lrp.cat

.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor