El dossier

Símbol de la lluita popular

Els fets esdevinguts al voltant de l’1-O van representar una comunió inaudita entre els bombers i el poble català. Tres membres del cos en parlen en un llibre

“La nostra missió era fer costat a la gent, protegir-la durant les càrregues. Vam intentar fer de mediadors, però la policia no va voler”
els punts de votació i insistien que allò no era cosa nostra. En molts punts vam patir agressions”
“Els policies volien que abandonéssim

Una de les imatges d’aquell 1 d’octubre del 2017 que més gravada ha quedat en la retina de moltes persones és la de desenes de bombers catalans fent d’escut humà dels votants que pacíficament defensaven els col·legis electorals i que van patir una violència policial indiscriminada per part de les forces de seguretat de l’Estat. Desenes de bombers es van distribuir per multitud d’escoles del país, pensant primer que podrien exercir un paper mediador, convençuts més tard que la contundent actuació policial els reservava la funció de fer costat als votants i, sobretot, de defensar la democràcia i la llibertat.

Les experiències viscudes en diversos centres de votació del país, les emocions i frustracions que les van acompanyar, han estat ara recollides en un llibre que du per títol un dels càntics que es van fer populars el setembre i l’octubre del 2017: Els bombers seran sempre nostres. El volum el signa el col·lectiu Bombers per la República, una de les sectorials de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), però al darrere hi ha la recopilació de records que han fet tres membres del cos de bombers: Marc Ferrer, Ali Olmos i Carles Savalls. Són les tres úniques persones que posen noms i cognoms a un relat que ha preferit mantenir en l’anonimat la resta de persones que donen sentit al treball. “Hem parlat amb unes 170 persones per fer aquest llibre –no totes hi han volgut aportar la seva experiència– i vam veure clar que era millor no destapar noms per evitar qualsevol tipus de represàlies, tot i tenir clar que l’única cosa que vam fer aquell dia va ser oferir resistència activa i pacífica”, sostenen els autors del volum. Els noms de pila que hi apareixen són inventats. No pas les històries que s’hi descriuen. Experiències viscudes en cinquanta-un municipis catalans, un per un. Escoles electorals del país on molts bombers que estaven fora de servei es van desplaçar, gairebé de manera espontània, per complir amb la primera obligació del cos: vetllar per les persones.

“Jo era dels pocs bombers que tenia clar que la policia carregaria contra la gent aquell 1 d’octubre. La majoria no s’ho esperava i potser per aquest motiu molts bombers s’hi van anar sumant sobre la marxa i, prèviament, no s’havia organitzat una resposta massiva del cos”, explica en Marc Ferrer. La virulència de l’actuació policial va fer saltar del sofà al carrer tant bombers independentistes com no independentistes. El 28 de setembre, al Palau de Mar, ja es van manifestar uns 500 bombers a favor del referèndum. Es va desplegar una gran pancarta en què es llegia Love Democracy. Les estelades van destacar per la seva absència.

“Aquells dies es tractava de defensar la gent i de defensar la democràcia”, insisteixen. Quan les primeres imatges amb les càrregues policials van inundar les xarxes socials, molts bombers i personal de diversos departaments del cos van veure clar on era el seu lloc.

El llibre vol retre un homenatge a tots ells a partir d’un relat exhaustiu i honest dels fets. Per aquest motiu, s’hi expliquen intervencions de tot tipus: municipis on els bombers van colpejats per la policia quan van fer un mur de protecció per als votants; municipis on van fer acte de presència, però el seu paper va ser testimonial atès que no hi va haver enfrontaments; municipis on van intentar mediar amb els agents de la Guàrdia Civil oferint-los garantir una sortida de les furgonetes sense trepitjar els drets de la gent i que els agents van rebutjar..., però també municipis com Calella, on alguns veïns que es manifestaven davant l’hotel on s’allotjaven els policies no van acabar d’entendre que els bombers facilitessin la sortida dels agents: “Vam arribar entre aclamacions i vam marxar escridassats”, destaquen convençuts que, malgrat que alguna actuació no va ser del tot entesa pel poble català, el seu paper era i és el d’evitar el conflicte mentre estigui a les seves mans.

REBUIG A LA MEDIACIÓ

“En la majoria de casos, va coincidir el rebuig de la policia espanyola a la nostra mediació”, expliquen els tres autors: “Més aviat la policia percebia com una humiliació que prenguéssim partit pel poble. En algun cas ens van dir: «Us hauria de fer vergonya, sou companys»”, recorda en Carles.

L’1 d’octubre va marcar un abans i un després en la relació entre els bombers i els ciutadans que defensaven el referèndum, però malgrat l’idil·li que va aflorar, els bombers no volen ser vistos com a herois. “En qualsevol cas, ho som tan o tan poc com qualsevol de les persones que aquells dies va donar la cara”, indiquen. “Ens arribem a preguntar fins a quin punt mereixem tantes ovacions. La nostra vocació és ajudar la gent. El cos no vol ser una fàbrica d’herois. Per això no signem el llibre a títol individual, perquè entenem que la reacció d’aquells dies, i en especial de l’1 d’octubre, és fruit d’una decisió col·lectiva i fruit de la professionalitat de totes les persones que apareixen al llibre”, explica l’Ali Olmos.

Els bombers seran sempre nostres té pròleg de l’exdiputat de la CUP David Fernàndez i és fruit d’un treball elaborat durant cinc mesos pels tres autors. Malgrat que la major part del volum és descriptiu d’uns fets molts intensos viscuts en la pròpia pell dels bombers, els autors es permeten aprofitar les últimes línies per fer una crida a la unitat política i social del món independentista per afrontar una situació complexa que ha dut gent a la presó.

Els tres autors no neguen que el posicionament d’alguns bombers ha provocat debats interns al cos i, de fet, segons admeten al llibre, el paper d’aquests professionals en el procés és una discussió que segueix viva. Això no obstant, la gran majoria de professionals se seguiran trobant a l’hora de defensar la democràcia i la llibertat. “Tothom repetiria la resposta que vam oferir aquell 1 d’octubre”, auguren els tres autors de l’obra.

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

.

ELS BOMBERS SERAN SEMPRE NOSTRES Editorial: Columna Pàgines: 352 Preu: 15,90 euros Pròleg: David Fernàndez

UN CÀNTIC QUE JA ÉS HISTÒRIC

El 20 de setembre del 2017, el dia de les detencions dels alts càrrecs de la Generalitat, els bombers ja van reaccionar i al carrer es van començar a sentir crits de “menys policies, més bombers”. Vuit dies més tard, quan cinc-cents bombers es van concentrar al Palau de Mar, es va començar a popularitzar el càntic “els bombers seran sempre nostres”, una versió d’“els carrers seran sempre nostres”. Aquell dia es va forjar una relació especial entre els bombers i el poble. Aquella jornada, els bombers van prendre consciència del paper que la història els havia reservat. Van ser molt aclamats per la societat, però la decisió de fer costat a la gent també els va costar que dotze companys –nou de Reus i tres de Girona– tinguin encara ara una causa oberta al jutjat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)