El dossier

16 mesos de por

Quan es compleixen vuitanta-cinc anys dels fets del 6 d’octubre del 1934, el periodista i historiador Pere Bosch revisa en un llibre la repressió desencadenada contra el govern de la Generalitat i el país

“El 6 d’octubre desencadena una repressió cega i una resistència que implica la societat catalana més enllà dels partits”

A les portes d’una sentència com la que s’espera aquest mes d’octubre és impossible no fer una certa analogia entre el procés actual i el capítol de la història catalana del segle XX conegut com a Fets d’Octubre o, més senzillament, el Sis d’Octubre. Si bé no hi ha coincidències ni argumentals ni fàctiques entre la insurrecció catalana del 6-O del 1934 i l’1-O del 2017, la comparació és ineludible si es mira el que va passar a partir dels endemans respectius, amb un procés judicial sumaríssim contra el govern de la Generalitat, la suspensió de l’autogovern i la repressió contra unes 5.000 persones entre càrrecs electes i activistes que es va desencadenar durant setze mesos, amb la condemna a trenta anys de presó a Lluís Companys i els seus consellers com a punt culminant.

Quan es compleixen vuitanta-cinc anys d’aquell Sis d’Octubre, l’historiador i periodista Pere Bosch i Cuenca, director adjunt d’aquesta revista, publica el llibre El primer procés contra Catalunya, editat per Eumo. El treball ressegueix, a través de trenta-cinc capítols, alguns episodis i personatges que van protagonitzar la vida política de Catalunya des del 7 d’octubre del 1934 fins a l’1 de març del 1936. Bosch ha ordenat i ampliat bona part del material publicat durant l’últim any i mig a la secció “L’hemeroteca” d’aquest setmanari, posant el focus no tant en els fets del Sis d’Octubre, la bibliografia sobre els quals és abundosa, sinó sobre els setze mesos de plom que van succeir a aquell episodi. Segons explica el seu autor, en el llibre “s’intenta reconstruir el trencaclosques de l’escenari polític i social en què es va veure immers Catalunya des de l’endemà de la revolta i fins que es va produir el retorn triomfal de Lluís Companys [l’1 de març del 1936, després d’haver guanyat les eleccions] i el restabliment de l’autogovern”. En paraules de Bosch, va ser un escenari “marcat per una repressió cega i un intent de resistència que va anar molt més enllà de l’àmbit familiar i partidista per implicar el conjunt de la societat catalana”.

ELS FETS

“En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica.”

Aquest fragment de la proclama de Lluís Companys feta el 6 d’octubre del 1934 posa en context l’abast polític d’una insurrecció que cal emmarcar no pas en una proclama estrictament independentista, sinó en la reacció, no exclusiva a Catalunya, contra la deriva reaccionària d’un govern de la República controlat des de les eleccions del 1933 per forces de dreta populista i ultraconservadora. La proclama del president de la Generalitat va derivar en una revolta improvisada, amb la participació activa dels Mossos d’Esquadra al costat del seu govern, que va ser sufocada en poques hores per l’exèrcit espanyol a les ordres a Catalunya del general Domènec Batet, amb un balanç d’una setantena de morts i prop de 300 ferits, la majoria a la ciutat de Barcelona, i tot el govern empresonat menys el conseller Josep Dencàs, que va fugir a l’exili.

La reacció de l’Estat espanyol no es va fer esperar i es va ocupar militarment el Parlament, es va suspendre l’autonomia catalana indefinidament i es van retirar específicament les competències d’Ordre Públic, Ensenyament i Justícia, tot i que, de fet, la suspensió del govern de la Generalitat en la pràctica significava perdre totes les competències. Es va clausurar gairebé tota la premsa republicana –capçaleres com La Humanitat, La Publicitat, El Diluvio i Solidaridad Obrera–, encara que no hagués tingut res a veure amb els fets, amb la voluntat de generar un desert informatiu al voltant de la versió oficial. A més, un centenar llarg d’ajuntaments governats per Esquerra van ser dissolts i repartits a dit, i en pocs dies van ser empresonades més de 3.000 persones. La victòria del Front d’Esquerres el març del 1936 va amnistiar de facto tots els represaliats durant setze llargs mesos i va retornar una certa calma que es va tornar a estroncar el juliol d’aquell mateix any amb l’inici de la Guerra Civil. El poble va salvar el poble, encara que per poc temps.

El treball de Pere Bosch i Cuenca ressegueix les hemeroteques d’aquella època de repressió, amb capítols tan poc coneguts com l’ocupació militar del Parlament, el saqueig del Palau de la Generalitat, les campanyes de solidaritat amb els presos, la depuració als municipis, l’ofensiva distorsionada de la premsa de Madrid i l’impacte mediàtic del judici que es va fer exactament a la mateixa sala on la primavera passada van ser jutjats els presos polítics actuals. Trenta-cinc capítols d’una història de Catalunya en què la lletra menuda descriu una realitat que va més enllà del traç gruixut i que permet arribar a la conclusió que, siguin quins siguin els fets, l’Estat espanyol sempre té el corró a punt per reprimir la societat catalana amb desmesura i visceralitat.

CARLES RIBERA

cribera@lrp.cat

El primer procés contra Catalunya Editorial: Eumo Editorial Pàgines: 224 Preu: 18 euros

Capítols curts i didàctics

El llibre està dividit en capítols temàtics breus, que es poden llegir de forma àgil i a l’atzar, sense ordre cronològic i sense necessitat d’aturar-se en el capítol anterior o de prosseguir amb el posterior. Aquest estil respon a la voluntat de l’autor d’oferir un format amb històries curtes i explicades amb el llenguatge periodístic i didàctic a què té acostumats els lectors de La República.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)