El dossier

“Ens ha tocat”

L’Anna, parella d’un dels empresonats, explica com va ser la detenció i insisteix: “Ho tenim clar, tot és una estratègia política. A Catalunya, però, això no funciona. La seva por és la nostra força”

CRIDA
CRIDA
“Del poble, necessitem que no calli, que no s’aturi i que seguim endavant. Més força, més que mai. Que no ens cansem”

“Estàvem dormint... Vaig sentir un soroll que no era conegut i vaig veure per sota de la porta que hi havia llum. Vaig pensar que ens havien entrat lladres a casa. «Xavi, són a dins!» Vaig cridar: «Fora! Fora!», perquè marxessin. I aleshores vam sentir: «Guardia Civil!» Van esbotzar la portar de l’habitació.” Eren quarts de sis de la matinada del 23 de setembre, a Sabadell. “Vaig veure cascos i llanternes: «¡Al suelo! Al suelo!» Vaig recordar que els meus dos fills, de 6 i 8 anys, eren a casa i vaig anar cap a la seva habitació. Jo els deia: «¡Hay niños!» Van començar a entrar, per aquí, per allà... Els nens es van despertar, però no es van moure del llit. I jo em vaig quedar al seu costat.” És l’Anna, la parella d’en Xavi, un dels membres dels CDR detingut i empresonat. Parlem el 3 d’octubre. L’última vegada que ella li va sentir la veu va ser la nit del 23. “En Xavi em va trucar per dir-me on estava. I ja està... Li vaig poder dir que té un advocat, que tots tenen advocat.” Des del 23 de setembre no hi ha tornat a parlar. “Ni l’he pogut veure. De moment, hi poden anar els familiars directes i com que nosaltres no estem casats...” El seu nom està en una llista que ha de ser aprovada. Poden passar setmanes fins que no es vegin. “Ja ho he plorat, tot això.”

Aquella matinada, la Guàrdia Civil li va arribar a explicar què estava passant? “Em van informar que tant jo com els nens n’estàvem al marge. «Venimos a hablar con Javier», van dir.” Narra aquelles primeres hores encara amb una barreja d’incredulitat i cansament. “No m’imaginava res fins que van passar tres hores i vaig sentir els crits que venien del carrer: «Llibertat, llibertat!», i vaig començar a entendre què estava passant. No m’ho podia creure. M’havien informat que s’endurien en Xavi detingut, però els vaig dir que no entenia el perquè, i que on el duien, i em van respondre: «No te podemos dar esa información.»”

Abans de marxar, quan ja havien fet tot l’escorcoll, va signar els papers conforme havien entrat a casa. “I allí vaig llegir, subratllat, «delito de terrorismo». Crec que encara estic bloquejada..., però entenc que forma part de tot aquest xoc.”

Té la percepció que és com una loteria indesitjada. “Ens ha tocat a nosaltres, com li podria haver tocat a qualsevol altre.” I segueix: “Ho tenim clar, tot és una estratègia política. No té retop. Tot el que s’hi vulgui afegir, des del sensacionalisme, és anar a fer mal. A Catalunya, però, això no funciona. La seva por és la nostra força, la por que ens volen instaurar és la nostra força. No funciona. Què va passar, l’1 d’octubre? Que venen? Ho protegirem, alçarem els braços i ens plantarem al davant i si ens han de treure, que ens treguin. I ara, què ha passat?...” Ho té clar: “No em quedaré a casa. Potser no serà demà, ni demà passat, perquè m’he de recuperar, però sortiré a cridar, tornaré a penjar llaços grocs. Si el que volen és desactivar l’independentisme, els està sortint al revés. No ho han entès. Necessiten més detinguts i trencar més vides?” Hi ha molts interrogants flotant. Formen un núvol dens.

El suport entre famílies, coneguts i desconeguts, és clau, explica. “La resposta de la gent ha estat increïble. Moltes vegades, quan m’abracen persones que no he vist mai, se m’escapen les llàgrimes, que no són tant de tristesa com d’emoció.” I conclou: “Ara necessito reprendre la meva rutina, fins on pugui, perquè m’han robat la vida... I del poble, necessitem que no calli, que no s’aturi i que seguim endavant. Més força, més que mai. Que no ens cansem.”

MERCÈ MIRALLES

mmiralles@lrp.cat

.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor