El dossier

Cadena de despropòsits

La recent detenció dels nou membres dels CDR acusats d’un delicte de terrorisme i el posterior decret de presó per a set d’ells estan marcats per la vulneració dels drets als quals ha de tenir accés qualsevol pres de l’Estat espanyol

XAVIER PELLICER
XAVIER PELLICER
“Hi ha un abús del secret de sumari. Els advocats encara no sabem en què es basen les acusacions als detinguts”
FILTRACIONS ALS MITJANS
FILTRACIONS ALS MITJANS
Alerta Solidària ha demanat al jutge que obri una peça separada per investigar el delicte de revelació de secrets

El 23 de setembre, Catalunya es va despertar amb la notícia de les nou detencions de persones vinculades a l’independentisme, en aquest cas vinculats als CDR. Set d’ells són a la presó de Soto del Real i els altres dos van quedar en llibertat poques hores després. Des d’aleshores, no hi ha dia en què els advocats d’Alerta Solidària i les mateixes famílies dels detinguts no hagin denunciat que s’estan vulnerant reiteradament tant els drets dels presos com dels seus lletrats. La llista de despropòsits es va allargant a mesura que passen les hores.

ORFES D’INFORMACIÓ

Força dies després de les detencions, els advocats d’Alerta Solidària que s’encarreguen de la defensa dels empresonats saben que el jutge de l’Audiencia Nacional Manuel García Castellón i la fiscalia els acusen de terrorisme, tinença d’explosius i estralls, però desconeixen en què es basen per atribuir-los aquests delictes. A més, la interlocutòria en què el jutge va ordenar la presó incondicional es va traslladar als advocats amb una part de la informació censurada, segons explica el portaveu d’Alerta Solidària, Xavier Pellicer.

REGISTRES SENSE ADVOCAT

Qualsevol persona té dret a trucar a un advocat de confiança o a demanar-ne un d’ofici en el moment que és detingut o que es produeix un registre domiciliari. En el cas dels CDR, hi havia qui coneixia aquest dret i va reclamar la presència del lletrat proper, però també es van produir situacions, segons Alerta Solidària, en què la Guàrdia Civil ni tan sols va llegir els seus drets al detingut i, com a conseqüència, alguns registres es van fer en absència d’advocat. Amb la llei a la mà, l’escorcoll no s’ha de produir fins que l’advocat no hi fa acte de presència, a no ser que l’afectat renunciï a aquest dret. En el cas que algú reclami un advocat d’ofici, la Guàrdia Civil té l’obligació de contactar immediatament amb el Col·legi d’Advocats. No ho va fer.

HORES SENSE DEFENSA

Més enllà que alguns detinguts van veure el seu advocat durant el registre, la primera trobada entre les dues parts en què per fi van poder parlar no es va produir, en el millor dels casos, fins passades trenta-sis hores de la detenció. La llei indica que el detingut ha de poder veure un lletrat en el període més curt possible, que hauria d’oscil·lar entre un màxim de tres o quatre hores. Dos dels detinguts van optar inicialment per un advocat d’ofici, que no se’ls va facilitar fins a quaranta-vuit hores després de la detenció. Sembla que finalment els advocats d’Alerta Solidària portaran la defensa dels set detinguts, però en les darreres hores no se’ls havia facilitat el contacte amb els dos presos que inicialment hi havien renunciat. “Cada gest que fem perquè es faci efectiva la vènia, ells fan el possible per evitar-lo. Això és una vulneració del dret de defensa”, indica Pellicer.

SENSE carta DE PRESENTACIÓ

La Guàrdia Civil va optar per entrar a les llars enderrocant la porta d’entrada i de matinada. Els detinguts i les seves famílies dormien. En molts casos, els investigats van pensar que els entraven a robar ja que, segons expliquen, els agents van trigar un temps a identificar-se i van esperar a sentir crits a l’altra banda de la porta. Els policies tampoc van ensenyar a l’instant l’ordre judicial que autoritzava el registre. La llei no indica com ha de ser l’entrada dels cossos de seguretat, però els advocats hi veuen un abús de força.

ELS DRETS DELS MENORS

Familiars dels detinguts expliquen que alguns menors van ser encanonats amb pistoles. Alerta Solidària ha posat el cas en mans d’organitzacions que treballen a favor de la protecció del menor, com ara Amnistia Internacional, la Comissió de Defensa dels Drets Humans, el Síndic de Greuges, el Defensor del Poble...

PRESSIONS ALS DETINGUTS

Durant el trasllat a Madrid, es van fer interrogatoris als detinguts sense que hi hagués present un advocat. Els lletrats sospiten que es van produir coaccions i pressions, també als dos detinguts que van declarar i que van optar per ser assistits per advocats d’ofici. Recorden que alguns interrogatoris es van fer quan els detinguts acumulaven trenta-sis hores sense dormir. A més, dins de Soto del Real s’ha evitat el contacte entre els cinc detinguts que han confiat la defensa a Alerta Solidària i els dos que inicialment hi havien renunciat.

AVÍS ALS FAMILIARS

Els familiars van ser apartats durant els escorcolls i no van ser informats. Van rebre una trucada d’uns noranta segons quan els detinguts ja eren a Madrid. Alguns presos no van poder fer ni aquesta trucada.

ASSABENTAR-SE PER LA PREMSA

Els advocats dels detinguts es van assabentar pels mitjans de comunicació de l’ordre del jutge d’ingressar-los a la presó. Els presos haurien hagut de tenir una entrevista amb l’advocat abans del trasllat.

A PRESÓ SENSE DELICTE

Des d’Alerta Solidària consideren que és “flagrant” que als set activistes socials se’ls enviï a presó preventiva per un delicte futurible. També que es filtri informació “interessada i manipulada” per apuntalar que són persones violentes.

PRESÓ INJUSTIFICADA

Els elements jurídics que sustentarien la presó provisional són insuficients, indiquen els advocats. No pot existir reiteració delictiva perquè no s’ha comès cap delicte. És com si haguessin ficat els Jordis a la presó dos anys abans del referèndum. Tampoc no existeix risc de fuga, detalla Xavier Pellicer, perquè són persones arrelades al territori, amb família. Finalment, no hi ha perill que destrueixin proves perquè la Guàrdia Civil ja ha registrat tots els espais que va considerar que podien ser font de proves.

TERRORISTES PERÒ AL CARRER

Als advocats se’ls fa difícil explicar-se l’operació de l’Estat, si no és perquè els presos “són simplement ostatges”. “Com s’explica que a dos dels detinguts se’ls deixi en llibertat acusats d’integració a grup terrorista?”, es pregunten. És una de les contradiccions del dispositiu. Alerta Solidària també interpreta que amb aquesta operació s’han atacat ciutats que són punts forts de l’independentisme.

REVELACIÓ DE SECRETS

De manera continuada hi ha un delicte de revelació de secrets, ja que no cessen les filtracions a mitjans de comunicació espanyols sobre el sumari. S’han traslladat a la premsa documents que només tenien el fiscal i el jutge i altres que només tenia la Guàrdia Civil. Aquest cos policial ha arribat a filtrar vídeos des de perfils oficials, com el de l’entrada a un pis. Els advocats han presentat un escrit de denúncia al jutge de l’Audiencia Nacional instant-lo a obrir una peça separada per investigar aquest i altres delictes.

CALÚMNIES I INJÚRIES

Alguns líders polítics de diverses formacions estan escampant acusacions sobre els detinguts i sobre els líders independentistes sense respectar la presumpció d’innocència. Alerta Solidària explica que es comet un delicte de calúmnies i injúries, però que l’haurien de denunciar els familiars. Alguns ho estan estudiant, però haurien d’iniciar un altre procés judicial i ara la seva prioritat és treure els detinguts de la presó.

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

GENERAR PARÀLISI I POR ENTRE LA GENT

SARA MUÑOZ

Des d’Alerta Solidària i des dels partits independentistes han reiterat que darrere les detencions i els empresonaments dels membres dels CDR s’amaga una estratègia: “Són mecanismes per generar unes determinades reaccions socials que són la paràlisi i la por dels independentistes”, assegura el portaveu d’Alerta Solidària. Des d’aquest col·lectiu d’advocats preveuen operacions similars, però creuen que quan les raons sobrepassen la llei “no es pot saber què passarà, ni com, ni quan.”

Gonzalo Boye: “Ho portarem als tribunals belgues”

SARA MUÑOZ

“S’ha vinculat directament els presidents Torra i Puigdemont amb una organització terrorista. I això no pot quedar impune.” Aquesta és l’advertència de l’advocat dels dos presidents, Gonzalo Boye, que ha anunciat que portarà als tribunals belgues les filtracions periodístiques “absurdes i esotèriques” que els han relacionat amb el suposat grup terrorista ERT. “S’han traspassat barreres perquè saben que és impune disparar contra ells”, explica Boye, convençut que als tribunals espanyols no trobaran cap empara. Per aquest motiu, presentaran una demanda civil –com la que van presentar contra el magistrat Pablo Llarena, ampliada després al Regne d’Espanya– de protecció al dret de l’honor. Boye no ha volgut explicitar encara contra qui anirà dirigida la demanda, argumentant que estan analitzant tot el que s’ha publicat sense el més mínim exercici d’ètica periodística. Boye explica, en un extens article (el podeu llegir a la plana 16) l’esperpèntica associació entre independentisme i terrorisme i assenyala “alguna estructura interna” de l’Estat que se’ls ha descontrolat.

ANIVERSARI DE L’1-O SENSE INCIDENTS

SARA MUÑOZ

Milers de persones van sortir el dimarts 1 d’octubre a manifestar-se arreu del país per commemorar el segon aniversari del referèndum d’autodeterminació i per exigir, un cop més, el retorn dels exiliats i l’alliberament dels presos polítics, tant dels líders de l’independentisme que estan a punt de complir els dos anys de presó preventiva com dels set membres dels CDR que ara són a Soto del Real acusats de terrorisme. La manifestació més massiva va ser la de Barcelona, convocada per l’ANC sota el lema Ho vam fer i vam guanyar, però molts municipis del país van acollir actes de protesta, també durant les jornades prèvies a l’1-O. Una de les iniciatives més destacades va ser la marxa de torxes fins a Lledoners. Els actes de record del segon aniversari van transcórrer sense incidents remarcables, més enllà d’una detenció i quatre identificacions quan mig centenar de persones van tallar la travessera de Dalt.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor