El dossier

Una sentència que s’escampa

La condemna dels fets que van tenir lloc el 20-S i l’1-O criminalitza el dret a protesta i estableix un precedent que pot tenir efecte sobre accions ciutadanes que haurien d’estar emparades per la llei

LAURA MEDINA
LAURA MEDINA
“S’està aplicant el dret en clau restrictiva i de mà dura i no en clau garantista. Sembla un avís per a navegants
BENET SALELLAS
BENET SALELLAS
“Les causes noves podrien incloure un component simbòlic per perseguir que la gent no protesti”

Un dels grans interrogants que s’ha destapat a partir de la publicació de la sentència del procés és quins efectes tindran sobre altres causes obertes els arguments emprats pels jutges per justificar les penes de presó. Especialment inquietant és la forma en què el Tribunal Suprem castiga dos líders socials a 9 anys de presó per empènyer la ciutadania a sortir al carrer i fer ús de la resistència activa, ja que obre la porta, amb aquest correctiu, a posar en risc drets i llibertats fonamentals. La sentència del procés pot convidar, d’ara en endavant, a criminalitzar altres protestes ciutadanes, sobretot si estan embolcallades per un ideal independentista.

En el cas dels fets del 20-S davant la Conselleria d’Economia, s’acusa Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents aleshores d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, de voler obstaculitzar l’ordre judicial de la policia per registrar la Conselleria d’Economia, tot i que diversos vídeos demostren com els dos líders socials van forçar un passadís de gent per facilitar l’entrada i la sortida de la comitiva judicial. Ara bé, si intentar frenar una ordre judicial com interpreta el Suprem és delicte, qualsevol concentració de persones per evitar un desnonament es pot llegir com un fet delictiu? El ministre de l’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, ha fet públic que ja s’està investigant per esbrinar qui hi ha darrere del Tsunami Democràtic. La persecució de la protesta, si més no, està fent saltar moltes alarmes.

Benet Salellas, advocat defensor de les persones que estan sent investigades per tallar la via de l’AVE a Girona l’1 d’octubre del 2018 –col·lectiu batejat com a 21 Raons– opina que la sentència del procés estableix un abans i un després en la qualificació jurídica: “Ha obert tant el delicte de sedició per incloure-hi tantes coses que no hi cabien abans i que no hi haurien de ser que d’alguna manera configura un univers i una mena d’imaginari que facilita que cada cop es pugui criminalitzar més la protesta.”

Respecte a les causes que hi ha obertes en relació amb manifestacions lligades a la repressió de l’Estat envers l’independentisme, Salellas no descarta que el procediment incorpori el que ell anomena “un component simbòlic” per tal de “disciplinar els altres i perseguir que la gent no participi en aquest tipus de protestes”. L’advocat gironí, que forma part de l’equip de defensa de Jordi Cuixart, considera que el dret penal “s’hauria de cenyir a coses greus que tota la comunitat comparteix que han de ser castigades”.

Davant la persecució judicial de les protestes, Benet Salellas assegura: “A la ciutadania només ens queda exercir aquells drets que ens volen arrabassar”, i es mostra confiat que molts jutges, més enllà del soroll mediàtic, “entenen durant els processos penals que es tracta d’actes de protesta i no compartiran l’estratègia d’una cúpula judicial que està polititzada”. Més enllà de com s’acabaran escampant els efectes de la sentència del procés, no és pas nou que la restricció de drets “és un aire que bufa i una dinàmica que fa temps que funciona, accentuada des del 2015, amb l’enduriment del Codi Penal”, indica Salellas, que insta altres tribunals a “frenar els altres poders de l’Estat quan entren a trepitjar drets fonamentals”.

SEDICIÓ MAL ENTESA

Laura Medina és la coordinadora de l’àrea de protesta de l’Associació Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans. Es manifesta en una línia molt similar a la de Salellas quan afirma que la manera com el Suprem ha aplicat el delicte de sedició “potser no crea un precedent però si més no pot obrir la porta a interpretar el dret d’una forma tan àmplia que l’exercici de la protesta ciutadana pugui ser encabit en aquest delicte, malgrat que sigui de manera forçada”. Medina recorda que ja hi ha normatives que castiguen algunes accions sense necessitat de recórrer al Codi Penal. En els aldarulls que van acompanyar el final d’algunes concentracions de dimarts, per exemple, ella detecta danys i desordres públics, habituals en molts contextos de manifestació. Malgrat que el signe de les protestes que estan envaint el país arran de la publicació de la sentència és, per descomptat, el del pacifisme, la representant d’Irídia, entitat que també lidera les denúncies contra la policia interposades per alguns votants ferits l’1-O, tem que d’ara en endavant “es pugui fer referència a episodis concrets de violència per aplicar un delicte de sedició”, una estratègia que qualifica de “molt greu per la perillositat que implica”. De nou coincideix amb Benet Salellas a l’hora d’exigir que el dret penal “s’usi per perseguir delictes realment greus”. “Les protestes haurien de tenir un plus de tolerància perquè estem parlant d’un dret fonamental”, conclou.

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

.

JUDICIS ALS POLICIES DE L’1-O

Sara Muñoz

Als jutjats de primera instrucció del país hi ha obertes diverses investigacions contra policies que van participar en les càrregues de l’1-O. Els advocats que representen ciutadans ferits, com Albert Carreras, de Dret a Defensa, veuen com la sentència fa poques referències a aquests fets i poc concretes i, per tant, confien que això obri la porta a un judici just i independent, sense el pes del que ja s’ha dictat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor