El dossier

Monopoli de la por

La Comissió Europea de Drets Humans denuncia un “ús desproporcionat de la força policial”

El 19 d’octubre passat, després de reunir-se amb el conseller Miquel Buch per analitzar els enfrontaments que s’havien produït els darrers dies en algunes poblacions del país, el ministre de l’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, va afirmar que “el monopoli de la violència el té l’Estat per garantir la seguretat dels ciutadans”. Probablement, es va tractar d’un lapsus, i el ministre es volia referir al monopoli del poder o a l’ús de la força com a mecanisme per garantir la seguretat de la ciutadania. El debat suscitat aquests darrers dies, en què els polítics i bona part dels mitjans de comunicació espanyols han maldat per presentar com a violent un moviment essencialment pacífic com l’independentista, ens han pogut fer oblidar que ha estat precisament l’Estat el que ha exercit la violència de forma sistemàtica, i no pas per preservar la seguretat dels ciutadans, sinó més aviat per coartar-la i per limitar, al mateix temps, l’exercici dels seus drets polítics.

En un estat de tradició autoritària com l’espanyol resultaria relativament senzill recordar un munt d’exemples d’aquest ús i abús de la força, però només cal que recordem alguns episodis recents. O és que no podem qualificar com a violència l’enviament de milers de guàrdies civils al crit d’“a por ellos” i el seu atac indiscriminat contra ciutadans pacífics que només desitjaven emetre el seu vot l’1 d’octubre? O és que no van patir la violència, per no limitar-nos només al nostre país, les més de 1.000 persones que l’any 2017 van denunciar tortures o maltractaments policials (una xifra quatre vegades superior a la de l’any anterior) a l’Estat espanyol, segons dades de la Coordinadora per a la Prevenció i la Denúncia de la Tortura? En aquests casos, a més, la violència no respon a l’acció de grups incontrolats, sinó que prové de funcionaris públics que actuen amb absoluta impunitat, sense cap disculpa pública ni cap intenció d’investigar els possibles abusos per part dels seus responsables polítics.

Els darrers dies han estat múltiples les organitzacions que han denunciat els abusos o han reclamat una investigació. Des de Catalunya, el dispositiu Som Defensores, format pel Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, la cooperativa d’advocats Iacta, l’Institut Internacional per l’Acció Noviolenta-Novact, STOP Bales de Goma i la Fede, que agrupa entitats de justícia global, han denunciat 122 casos de violència policial. Des d’Iacta, Núria Monfort ha denunciat que s’han atès un centenar de trucades de persones afectades per retencions, identificacions, detencions i escorcolls. A banda de la denúncia de la utilització de pilotes de goma o de gasos lacrimògens, també hi ha hagut denúncies de possibles maltractaments a la comissaria de la Verneda i s’ha fet un ús indiscriminat de la presó preventiva a partir d’atestats policials fets amb motlle i molt més fonamentats en el context social que no pas en l’actuació individual dels empresonats. Les denúncies també han vingut des d’Amnistia Internacional, que ha afirmat que “hauria de ser responsabilitat de la policia reduir les tensions tant com fos possible” i ha denunciat que “no és acceptable” l’ús excessiu de la força per part dels cossos de seguretat. Les crítiques també s’han produït per part de les institucions europees. La comissària europea de Drets Humans, Dunja Mijatovic, va mostrar la seva preocupació per la situació al nostre país i especialment per les “demostracions del desproporcionat ús de la força policial, i va reclamar a les autoritats espanyoles que protegissin la llibertat d’expressió i de reunió. La comissària europea també ha estat requerida pel síndic de greuges, que ha anunciat una actuació d’ofici després de denunciar els “greus actes de violència” que es van produir a la Via Laietana. I és que aquests darrers dies hem pogut comprovar que l’Estat no només té el monopoli de la violència, sinó també el de la por.

Pràctiques prohibides

Només des de la Generalitat hi ha disposició a investigar les actuacions policials

Les protestes d’aquestes setmanes han posat al descobert la utilització de pràctiques prohibides. Alguns col·lectius de drets humans han recollit, fins a la data d’avui, un total de 122 casos de “violència policial” durant els aldarulls de les dues últimes setmanes i han demanat la revisió dels protocols, investigacions judicials i la prohibició tant de les pilotes de goma com dels projectils de foam, així com la identificació clara i entenedora de tots els agents. Un dels materials més controvertits han estat les pilotes de goma, que es van començar a usar en la primera acció a l’aeroport, totalment pacífica, i que han provocat la lesió irreversible de quatre ciutadans. Arran del cas d’Ester Quintana, el Parlament va aprovar un seguit de mesures sobre l’ús de material antidisturbis en els actes públics. En el punt 24, per donar-ne exemple, es fixava que a partir del 30 d’abril del 2014, s’havia d’arribar a la prohibició total de les pilotes de goma, sense determinar, almenys explícitament, que aquesta mesura afectés només el cos dels Mossos d’Esquadra. La jurista Gemma Calvet, que va tenir un paper especialment rellevant en l’impuls de la prohibició, opina que “el consens polític que va generar vetllava per la gestió de l’ordre públic a Catalunya, actués qui actués, tot i que pot existir debat jurídic”.

Alguns agents antiavalots també han donat cops de porra per damunt de la cintura i, en algun cas, directament al cap. Des del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, es recorda que els cossos policials no poden utilitzar la porra per damunt de la cintura: “S’han donat cops amb la porra de dalt cap a baix, i això no és només il·legal, sinó que també és delicte després d’una sentència de l’audiència provincial per uns fets similars en les mobilitzacions de Can Vies.” En tot cas, només des de la Generalitat s’han mostrat disposats a investigar les actuacions policials, ja sigui a través d’una revisió interna o d’una comissió específica al Parlament, tal com va anunciar el president de la Generalitat, Quim Torra.

Sense agafar el telèfon

Dilluns passat, el president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dur a terme una visita llampec a Barcelona. Poques hores i cap contacte amb la realitat catalana, però molts missatges implícits. El primer de tots és que només existeixen unes víctimes de la violència, les forces de seguretat espanyoles. Cap gest ni cap missatge per a la resta de ferits. El segon missatge és que el president espanyol és incapaç d’entendre la realitat catalana i es passeja pel país com un marcià. La imatge del seu guardaespatlles ensenyant un subfusell des de l’interior d’un vehicle blindat després de rebre una escridassada del personal sanitari resumeix perfectament aquesta idea. El darrer missatge és que el PSOE, que apel·lava constantment al diàleg, ara és incapaç d’aprofitar una visita per reunir-se amb el president de la Generalitat o, senzillament, per despenjar el telèfon.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)