El dossier

Temps extra

La Unió Europea torna a donar una pròrroga al Regne Unit, aquesta vegada fins al 31 de gener del 2020. El país s’encamina cap a unes eleccions el 12 de desembre en un escenari incert

GIR
GIR
L’escenari que es planteja ara al Regne Unit són unes noves eleccions
BALANÇ
BALANÇ
El Brexit ha provocat la marxa de dos primers ministres i crisis profundes a l’interior dels partits polítics

La sortida del Regne Unit de la Unió Europea va pel camí de convertir-se en un dels episodis més esperpèntics de la política europea dels darrers anys. La data límit perquè es fes efectiu el trencament s’havia previst per al 31 d’octubre i el primer ministre, Boris Johnson, havia assegurat que així seria. La nit de Halloween en terres anglosaxones tampoc ha estat la definitiva. Tampoc ho van ser el 29 de març del 2019 ni el 12 d’abril, les altres dates perquè es fes efectiu el Brexit. Ara el gir de guió és total: pròrroga en l’últim segon del partit i eleccions el 12 de desembre. L’última vegada que els britànics van anar a votar abans de Nadal data de 1923. Habitualment les dates de les eleccions són entre maig i juny perquè el bon temps pugui afavorir la participació.

A principis de setmana, els 27 socis de la Unió acordaven una flextension, un terme que serveix per definir les condicions d’aquest nou temps extra: el Regne Unit fins i tot podria deixar de ser membre del club europeu abans del 31 de gener (la nova data límit) si el Parlament britànic ho aprova. Les cases d’apostes –també un esport nacional en terres britàniques– ja es freguen les mans perquè hi ha diverses dates que pugnen per ser la definitiva.

Aquest nou gir del Brexit respondria a l’interès que tenen tant britànics com europeus de no provocar un trencament abrupte que es veu com un element desestabilitzador per a les dues economies. Tot i l’acord final, aquesta tercera pròrroga ha estat la més complicada de negociar. Primerament, perquè el primer ministre britànic, Boris Johnson, és totalment partidari del Brexit dur i ha treballat a contracor en aquest document. De fet, ho va haver d’acceptar –el mandatari va fer arribar una carta sense firmar– per complir una llei aprovada per majoria parlamentària.

Després, perquè el president francès, Emmanuel Macron, fa temps que s’ha convertit en el líder europeu que s’ha mostrat més taxatiu a l’hora de no acceptar les condicions que volen posar els britànics.

El mandatari no ha portat les negociacions directament però el seu paper s’ha erigit en determinant a l’hora de fixar els termes de les pròrrogues. Així com altres líders europeus s’han mostrat des d’un bon començament amb un perfil més conciliador, Macron ha arribat a assegurar: “Un any de pròrroga em semblaria massa.” Des del govern de París es considera que la incertesa de la sortida del Regne Unit perjudica la Unió Europea en el seu conjunt i per això es mostra partidari d’una sortida ràpida i ordenada.

El nou escenari que es planteja ara al Regne Unit són unes noves eleccions. Des que es va celebrar el referèndum –el juny del 2016– tres primers ministres han ocupat el 10 de Downing Street.

Aquests comicis no sembla que arribin en un moment òptim per als partits britànics però representen l’única opció que suposa per al Parlament la paràlisi del Brexit. I molts dubtes planen sobre el futur. Johnson es troba en una fugida cap endavant –sabent que els vents li bufen a favor i així ho destaquen les enquestes–, salva els esculls en forma de Parlament i d’Unió. El mandatari lidera la intenció de vot, segons la darrera enquesta de YouGov, i obtindria el 36% dels vots. Els laboristes de Jeremy Corbyn es quedarien amb un 23% dels sufragis; el Partit Liberal Demòcrata, amb un 19%, i l’11% seria per al Partit del Brexit de Nigel Farage.

el dilema laborista

Els laboristes viuen instal·lats en una crisi permanent des que es va plantejar el Brexit. Corbyn és un socialista de la vella escola que va mostrar una enorme tebior a l’hora de defensar el remain a la Unió Europea. Aquesta posició l’ha fet allunyar de les bases més joves del partit laborista, que són els més partidaris de quedar-se a la Unió Europea. Molts consideren que sortir del club és una manera de perjudicar el seu futur, sobretot el laboral. Després de les pugnes en els intestins del partit, Corbyn ha acabat donant suport a la proposta de Johnson d’unes eleccions i es mostra disposat a recórrer el país de punta a punta per mirar de guanyar-les. Segurament serà una de les seves darreres oportunitats polítiques.

El tsunami del Brexit no només ha arrasat primers ministres, càrrecs de govern i partits polítics. L’esquerda en la societat britànica és una ferida que molts asseguren que trigarà anys a cicatritzar. La història del Brexit també ha tingut moments molt difícils, com ara la mort de la diputada laborista Jamie Cox, assassinada per un suposat militant d’ultradreta. La política, de 41 anys, sortia de fer un acte electoral a favor de la permanència a la Unió Europea.

La polarització és un fet i a hores d’ara és una incògnita saber quin seria el resultat si es fes un nou referèndum. Alguns analistes asseguren que aquestes noves eleccions seran el termòmetre per descobrir quin és el suport real dels britànics.

Aquesta possibilitat és la que han somiat els més proeuropeistes, que citant els fundadors de la Unió Europea, com ara De Gasperi, Adenauer, Monnet i Schuman, consideren una atrocitat que un membre de la Unió Europea abandoni el club, quan durant dècades el desig de molts països ha estat entrar a formar part d’aquest grup d’estats.

antieuropeisme

El referèndum es va celebrar el 23 de juny del 2016. En aquell moment el primer ministre era el conservador David Cameron, que portava en el seu programa electoral la proposta de fer aquesta consulta. Des de feia temps, en certs estaments britànics es covava aquest sentiment antieuropeista. Un sentiment que va anar calant en l’ala més dretana del partit tory i que finalment va portar el país a decidir la seva pertinença a la Unió Europea. El resultat va ser molt ajustat: un 52% a favor de marxar contra un 48% que va optar per quedar-se. Les cròniques expliquen que va ser la filla de Cameron, Nancy, qui va comunicar al seu pare que anaven perdent. Poques hores després el premier es veia obligat a dimitir, un dels primers ministres més joves de la història del Regne Unit que deixava Downing Street. En aquell moment tenia 49 anys i havia fet campanya per romandre a la Unió Europea.

tres primers ministres

La seva successora va ser Theresa May. La mandatària va agafar l’encàrrec de consolidar el Brexit però no se’n va arribar a sortir. Tampoc era de les més convençudes en un primer moment però des de la seva investidura va lluitar per complir el mandat popular. Dues vegades va aconseguir la pròrroga i el juliol d’aquest mateix any va ser substituïda per Boris Johnson, exalcalde de Londres i un dels conservadors més convençuts d’executar el Brexit.

Els polítics britànics s’han trobat al davant una Unió Europea amb un discurs monolític, anant a l’una i amb poques ganes d’entrar en un mercadeig per segellar els acords de sortida. Les conseqüències tant econòmiques com socials que comportarà el Brexit encara són una incògnita difícil de desxifrar, mentre que la lliura esterlina ha patit diverses baixades cada vegada que s’ha parlat d’una sortida abrupta de la Unió Europea. Les eleccions que han de celebrar-se es presenten com a crucials per al futur del Regne Unit dels pròxims mesos, o potser no, perquè tal com assegurava la diputada laborista Jess Phillips: “Pot ser que l’endemà de les eleccions ens aixequem amb un Parlament sense una majoria clara i en el mateix estat de paràlisi.”

ADELA GENÍS

agenis@lrp.cat

Canvis a downing street

Des que es va aprovar el sí a la marxa de la Unió Europea, el 10 de Downing Street ha vist passar tres inquilins. El primer ministre britànic que va posar les urnes va ser el conservador David Cameron. El que va ser premier del 2010 al 2016 va trencar el seu silenci en una entrevista al diari britànic The Times. Admet que el preocupen les conseqüències de la sortida del Regne Unit de la UE però assegura que no es penedeix d’haver convocat el referèndum. Cameron va fer campanya per quedar-se a Europa i després del resultat va dimitir. Theresa May el va rellevar però després de tres anys no va aconseguir que el Parlament aprovés un acord. Johnson és el darrer inquilí de Downing Street. Partidari del Brexit dur, ara pilota el govern britànic.

La caiguda de la lliura

Un Brexit sense acord faria caure la lliura esterlina. Si més no aquestes són les previsions dels analistes, i el primer ministre britànic, Boris Johnson, ja n’ha pres bona nota. Un Brexit sense acord desacceleraria el creixement econòmic de la Gran Bretanya, augmentaria la inflació i probablement arrossegaria encara més la lliura davant del dòlar, segons va indicar una anàlisi del Banc Central d’Anglaterra. En els darrers mesos s’ha enfonsat fins a mínims que s’havien registrat l’any 2017. Segons un estudi del Parlament Europeu, els països més afectats econòmicament per la sortida del Regne Unit serien, a més d’Irlanda, França, Bèlgica i els Països Baixos no només per la seva frontera marítima sinó perquè són, en gran mesura, els ports d’entrada i sortida a Europa dels productes britànics.

la solidesa de la unió europea

La marxa d’un dels membres de la Unió Europea no és el que havien previst els seus membres fundadors. Schuman, Monnet, De Gasperi i Adenauer segurament mai van sospitar que algun dia es faria servir l’article 50 del Tractat de Lisboa que preveu que un dels estats marxi. L’última pròrroga que ha donat la Unió Europea al Regne Unit, ja que la sortida estava prevista per al 31 d’octubre, ha demostrat un cop més que el club europeu no vol una trencadissa que desestabilitzi els fonaments de la institució. La crisi amb els britànics és de les més greus que ha patit. Tot i això, els països membres han optat per una posició monolítica i sense fissures. En els darrers compassos de les negociacions, la França d’Emmanuel Macron ha exhibit múscul davant la posició més conciliadora d’altres líders europeus. El president francès es mostrava contrari a donar una nova pròrroga als britànics. La cancellera, Angela Merkel, ha actuat més en aquesta direcció, tot i que ha rebut nombroses crítiques per la gestió d’aquesta crisi. L’objectiu del govern de París seria aturar la incertesa que genera aquesta situació.

La Unió Europea, de moment, continua sent un gegant econòmic i les conseqüències per a l’economia britànica encara són una incògnita. El que sí que ha suposat el Brexit per a altres països europeus és el que es denomina “l’efecte vacuna”. La desestabilització que suposaria per a molts estats la marxa del club en seria un dels principals motius. El discurs antieuropeista que recorre alguns països com ara Hongria, Polònia i fins i tot Itàlia no s’ha acabat imposant, tot i que molts han aconseguit obtenir escons al Parlament Europeu. Un dels casos més paradigmàtics és el de l’UKIP de Nigel Farage, que ara lidera el Partit del Brexit.

la força dels ‘remainers’

Han demostrat que tenen força al carrer. De fet, han protagonitzat algunes de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a la capital britànica. Fa només unes setmanes van fer una exhibició de força reunint centenars de milers de ciutadans, la més multitudinària en contra del Brexit, segons alguns mitjans de comunicació britànics. Són els remainers. És a dir, els que són partidaris de quedar-se dins de la Unió Europea. Aquest debat que va engegar-se fa pràcticament tres anys i mig ha polaritzat i dividit la societat. A grans trets, el perfil dels que estan a favor de quedar-se a la Unió Europea són molts joves. Creuen que amb la sortida el seu futur, sobretot el professional, pot quedar truncat. Es queixen que es posa en perill el futur de les següents generacions i que marxar de la Unió Europea suposa un aïllament del Regne Unit. Demanen un segon referèndum i asseguren que si ara es tornés a celebrar guanyaria la seva opció. El 2016 el sí va guanyar per un 52% contra un 48%. El moviment remainer té com a principal partit polític els liberaldemòcrates, que són proeuropeus. Una altra opció europeista és Change UK, un partit polític que inclou diputats que havien format part tant de les files conservadores com de les dels laboristes. En les passades eleccions europees, però, qui es va endur la victòria va ser el partit antieuropeista de Nigel Farage.

els drets dels ciutadans europeus

Més de tres milions de ciutadans de la UE i més d’un milió de britànics tenen en joc els seus drets. Resoldre el seu futur va ser una de les prioritats des dels primers compassos de les negociacions. I, un cop segellat l’acord sobre aquest punt, el negociador comunitari, Michel Barnier, va dir que no es veurien afectats. Ho va resumir en una frase: “Podran seguir les seves vides com abans al seu país de residència.” Són milions de persones que treballen en centres hospitalaris, en universitats, en escoles o en el sector dels serveis. Persones que en el seu moment van decidir fer les maletes i construir una nova vida al Regne Unit. L’anunci de la sortida de la UE els va crear una gran incertesa. Un cop s’apliqui el Brexit la llibertat de moviments quedarà restringida però Londres s’ha compromès a respectar els drets de residència, feina, estudi, reunificació familiar i assistència sanitària per als ciutadans europeus que siguin en territori i per als que s’hi instal·lin durant el període transitori.

la fràgil frontera d’irlanda del nord

És un dels aspectes més delicats de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea: la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord. Els Acords de Divendres Sant, que es van signar el 1998 i van suposar la fi de tres dècades d’un conflicte sagnant, preveuen l’absència de barreres físiques. I és per aquest motiu que els objectius de Brussel·les i Londres en les darreres negociacions sobre aquest punt han estat evitar una frontera dura entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord, preservar l’economia de tota l’illa i protegir la integritat del mercat únic. Tot i aquests nous acords, Johnson no té, de moment, el suport del DUP, els conservadors nord-irlandesos.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)