El dossier

30 anys sense el mur

Alemanya commemora el trentè aniversari de la caiguda del mur de Berlín, una fita que va suposar el declivi del comunisme i la reunificació del país

El 5 de febrer del 1989 moria Chris Gueffroy. El 8 de març, Winfried Freudenberg. Asseguren que són les dues últimes persones que van morir en l’intent de creuar el mur de Berlín que separava les dues Alemanyes. Gueffroy queia abatut pels guàrdies de la frontera en intentar creuar amb un amic cap a la República Federal Alemanya. Tenia només 20 anys. Freudenberg ho va intentar amb un globus que es va acabar precipitant a terra, encara a Berlín Oriental, després de cinc hores de vol.

Tan sols uns mesos després, i de manera gairebé inesperada, el mur va caure. Era la nit del 9 al 10 de novembre del 1989 quan, després d’anunciar-se que la República Democràtica d’Alemanya (RDA) facilitaria visats per viatjar a l’estranger, milers de berlinesos orientals es van dirigir als passos fronterers gairebé per sorpresa i sense que la policia sabés què havia de fer davant d’una multitud de gent que creuava el pont de Bornholmer Strasse per entrar a Berlín Oest. Les imatges de joves de les dues bandes del mur picant amb martells de grans dimensions van fer la volta al món. Significava la fi d’una era. L’acció es va fer de manera pacífica i van ser rebuts amb molta emoció pels compatriotes de l’altra banda del mur. I és que aquesta barrera es va construir de la nit al dia l’estiu del 1961 per un acord que van segellar l’aleshores líder de l’Alemanya Oriental, Walter Ulbricht, i el president rus, Nikita Khrusxov, que va accedir a la petició. El van aixecar tan ràpid que hi va haver famílies que van quedar separades i no es van poder tornar a veure fins que va caure el 1989. Durant els dies següents, van continuar les manifestacions i es va incrementar el nombre d’alemanys orientals que fugien o emigraven cap a la República Federal d’Alemanya (RFA) a través d’Hongria i Àustria. Finalment, aquell ignominiós mur va ser enderrocat, i aquells dos mons irreconciliables, construïts durant la guerra freda, van quedar cara a cara. El mur de Berlín va formar part de la frontera interalemanya des del 13 d’agost del 1961 fins al 9 de novembre del 1989.

Segons les dades de la fiscalia de Berlín, 169 persones van morir al mur entre el 1961 i el 1989. La majoria d’aquestes persones van ser assassinades per les Grenztruppen, que tenien ordres de disparar a matar si no es podia evitar la fugida per altres mitjans. D’altres, van ser víctimes a causa d’obstacles o en accidents dins del que es va anomenar la “franja de la mort”. Entre aquestes baixes també hi ha la de vuit guàrdies de frontera morts a mans dels que intentaven escapar, en molts casos desertors, i un soldat soviètic mort en accident. A la frontera que separava les dues Alemanyes la xifra va arribar fins a les 600 víctimes mortals.

El bloc dominat per la Unió Soviètica (l’Alemanya de l’Est) sostenia que la partició es va produir per protegir la seva població d’elements feixistes que conspiraven per evitar la voluntat popular de construir un estat socialista a Alemanya de l’Est. A la pràctica, el mur va servir per impedir l’emigració massiva des de l’Alemanya de l’Est i el bloc comunista cap a occident després de la Segona Guerra Mundial.

col·lapse del comunisme

Un mur de 45 quilòmetres dividia la ciutat de Berlín en dos, mentre que 115 quilòmetres més envoltaven la seva part oest i la separaven de la RDA.

Quan la caiguda es va fer efectiva, l’aleshores canceller de la RDA, Helmut Kohl, ja tenia preparat un pla de reunificació de la RDA i de la RFA, que va presentar al Bundestag un mes més tard, coneixedor que Mikhaïl Gorbatxov havia anunciat –en la reunió del Pacte de Varsòvia del maig del 1987– que l’URSS no envairia cap país de l’Europa de l’Est, tot i els canvis polítics que es poguessin produir.

Paradoxalment, per als berlinesos i per als ciutadans de l’Europa Oriental era evident que la caiguda del comunisme a Europa era qüestió de poc temps, com va confirmar després el ràpid procés que es va donar entre la caiguda del mur i l’extinció de l’URSS el desembre del 1991.

La caiguda del mur de Berlín s’inscriu en el procés del col·lapse del comunisme a Europa. De fet, el procés no hauria estat possible sense la perestroika impulsada per Gorbatxov. No obstant això, el setè secretari general del PCUS va haver de veure, resignat i impotent, com tots els països de l’Europa de l’Est i una part de les exrepúbliques soviètiques es passaven, un per un, a l’antic bloc occidental, al món de l’economia de mercat i del benefici capitalista.

La debilitat soviètica d’aquells moments va obligar el president Gorbatxov a desprendre’s de la zona d’influència de la Unió Soviètica a l’Europa de l’Est i a acceptar la reunificació d’Alemanya. L’èxit de la perestroika exigia el desarmament de l’URSS.

I aquest èxit depenia d’abandonar unilateralment l’Europa de l’Est perquè representava una càrrega econòmica, política i militar impossible de mantenir. No obstant això, el que Gorbatxov no preveia era que també caldria abandonar algunes repúbliques soviètiques com Letònia, Lituània i Estònia. La caiguda del mur de Berlín suposava també la victòria contundent i sense pal·liatius del bloc occidental i la fi d’allò que la doctrina Truman havia definit com la guerra freda.

l’anhelada reunificació

La reunificació alemanya es va fer realitat el 3 d’octubre del 1990. Tot i la il·lusió popular i l’impuls inicial donat per les autoritats al procés de reunificació, les diferències pel que fa a la història entre l’est i l’oest i les desigualtats polítiques, econòmiques i socials van posar de manifest profunds problemes que segueixen dividint la societat alemanya trenta anys després de la desaparició del mur.

Sis de cada deu alemanys de l’est se senten ciutadans de segona davant dels de l’oest; només el 40% considera que la reunificació ha estat un èxit i, entre els joves, aquesta percepció es redueix fins al 20%. El despoblament de les zones més rurals és evident i ha deixat una societat més envellida. El pes de l’Alemanya Oriental és menor en gairebé tots els àmbits. Les diferències entre els alemanys de l’est i els de l’oest encara continuen ben presents. I és que tot just fa trenta anys que va caure un dels murs més imponents del món i un dels que més ha canviat el curs de la història recent.

ADELA GENÍS

agenis@lrp.cat

CRONOLOGIA
1948
BLOQUEIG DE BERLÍN PER PART DE LA UNIÓ SOVIÈTICA
Entre el 24 de juliol del 1948 i el 12 de maig del 1949, la Unió Soviètica va tallar les vies terrestres i fluvials d’accés a Berlín Oest.
1949
NEIXEN LA RDA I LA RFA
El 23 de maig va néixer el que va ser la República Democràtica Alemanya. El 7 d’octubre va ser el torn de la República Federal.
1961
COMENÇA LA CONSTRUCCIÓ DEL MUR DE BERLÍN
Entre el 12 i el 13 d’agost del 1961, i gairebé per sorpresa, va començar la construcció del mur que va partir la ciutat.
1989
LA CAIGUDA
La nit del 9 de novembre, els berlinesos de la part oriental van aconseguir travessar el mur. Amb martells de grans dimensions el van començar a enderrocar.
1990
REUNIFICACIÓ ALEMANYA
La reunificació alemanya es produir el 3 d’octubre, data en què les àrees de l’antiga República Democràtica Alemanya van ser incorporades a la República Federal Alemanya.

30.000 missatges

Per commemorar el trentè aniversari de la caiguda del mur, la ciutat de Berlín prepara més de cent actes durant aquests dies. Una exposició artística del nord-americà Patrick Shearn permetrà la visualització de més de 30.000 missatges de persones que expliquen què va significar per a ells l’enderroc. Els missatges estan escrits en serpentines i ja es poden llegir. D’altra banda, l’Ajuntament de la capital alemanya vol intentar allunyar el turisme de postal de la zona on hi havia el mur i sobretot del famós checkpoint Charlie. Aquest punt que va ser l’escenari de tant dolor rep ara més de 4 milions de visitants l’any i s’ha convertit en un lloc on hi ha grans aglomeracions de turistes, tot i que en queda ben poc, de l’escenari original. S’hi construirà una plaça i un memorial.

Per commemorar el trentè aniversari de la caiguda del mur, la ciutat de Berlín prepara més de cent actes durant aquests dies. Una exposició artística del nord-americà Patrick Shearn permetrà la visualització de més de 30.000 missatges de persones que expliquen què va significar per a ells l’enderroc. Els missatges estan escrits en serpentines i ja es poden llegir. D’altra banda, l’Ajuntament de la capital alemanya vol intentar allunyar el turisme de postal de la zona on hi havia el mur i sobretot del famós checkpoint Charlie. Aquest punt que va ser l’escenari de tant dolor rep ara més de 4 milions de visitants l’any i s’ha convertit en un lloc on hi ha grans aglomeracions de turistes, tot i que en queda ben poc, de l’escenari original. S’hi construirà una plaça i un memorial.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)