El dossier

En sèrie

LA MATÈRIA FOSCA

L’any 2007 es va estrenar al cinema la pel·lícula de fantasia La brúixola daurada, protagonitzada per Nicole Kidman, Daniel Craig i la nena Dakota Blue Richards. Malgrat el seu desplegament d’efectes especials, una enorme campanya de màrqueting i el reclam de les estrelles protagonistes, la pel·lícula que havia de ser la primera d’una saga es va acabar convertint en un fracàs de públic i no va tenir continuïtat. Res estrany tenint en compte que adaptava el primer llibre de la trilogia de Philip Pullman sobre La matèria obscura, adreçant-se a un públic infantil sense tenir en compte que la història, tot i ser fantàstica, pot resultar complicada fins i tot per als adults. Han passat dotze anys, els nens que van quedar desconcertats amb aquell final incomprensible han crescut, i segurament ara els picarà la curiositat amb la nova adaptació que acaba d’estrenar HBO.

La materia oscura s’ha intentat vendre com la nova Joc de trons, però segurament només tenen en comú que es tracta de fantasia. Mentre George R.R. Martin va inventar un món únic d’ambientació medieval, els llibres de Pullman barregen universos diferents i plantegen dubtes filosòfics i metafísics, especialment en l’últim llibre de la trilogia, que està formada per Llums del nord (la història que adaptava el film La brúixola daurada), La daga i El llargavistes d’ambre.

La història comença en un Oxford semblant als dels anys cinquanta. En aquest món tots els humans tenen daimonis, un animal que sempre els acompanya i que en els nens pot canviar d’aspecte, mentre que en els adults ha adoptat una forma definitiva. Existeix un vincle tan estret entre ells que si un pateix, l’altre, també, i no poden estar separats físicament. Els daimonis i la seva capacitat de canviar de forma estan relacionats amb unes estranyes partícules, la matèria fosca del títol, que el Magisteri –el poder autoritari– anomena Pols. En el seu afany per controlar-lo, aquesta autoritat desencadena tot un seguit d’esdeveniments terribles que afectaran la protagonista, Lyra Belacqua, una noia òrfena que ha viscut tota la vida al Jordan College d’Oxford. Acompanyada pel seu daimoni Pantalaimon, Lyra té devoció pel seu oncle, Lord Asriel, un explorador entestat a investigar les aurores borals. Asriel, a qui dona vida l’actor James McAvoy (que precisament va començar la seva carrera en una altra fantasia antològica britànica, Les cròniques de Nàrnia) posa en alerta el Magisteri quan amb un nou mètode fotogràfic capta imatges borals on s’entreveuen ciutats d’un univers paral·lel. Asriel, a més, té una complicada relació amb la senyora Coulter (Ruth Wilson), que pararà una trampa a Lyra per aconseguir un objecte que els estudiosos del College han donat a la nena i que permet distingir la veritat de les mentides. A partir d’aquí, tot plegat es complica amb l’aparició de diversos personatges com ossos cuirassats, bruixes, espectres, àngels... per parlar sobre els abusos del poder, el secretisme i el pas de la infantesa al món adult. L’estrena a la BBC va convertir el primer capítol d’aquesta història –molt criticada en sectors conservadors perquè la consideren una apologia de l’ateisme– en el programa més vist dels últims cinc anys.

LA MATERIA OSCURA Plataforma: HBO Creadors: basada en les novel·les de Philip Pullman. Protagonistes: Dafne Keen, Ruth Wilson, James McAvoy, Lin-Manuel Miranda, Clarke Peters
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor