Maleït sorteig

ENGANXAR ELS PENQUES

Miguel Navarro és policia local i té derivada, en primera instància, l’atenció de les persones que presenten al·legacions. És el mateix sistema de molts municipis grans. Si l’agent té dubtes, aleshores deriva el cas a la JEZ. Navarro assegura que la majoria d’al·legacions, un 80%, aproximadament, s’ajusten al que diu el manual d’instruccions. Sempre hi ha, però, els penques que miren de provar sort. “Arriben amb el reglament ben estudiat per exposar arguments que entrin dins les causes, a veure si cola”, sosté. Navarro els té calats. Fa uns dies, va arribar un senyor dient que era analfabet i que no podia ser a la mesa. El cens electoral va revelar que tenia estudis de batxillerat. També, recentment, una senyora va relatar que l’impacte de la citació l’havia deixat muda temporalment. Tot i que la reacció pugui semblar inversemblant, la dona portava un informe mèdic corroborant l’impacte, així que el 10-N no serà en cap mesa. També hi ha qui en algun moment ha vist com les seves súpliques han estat ignorades. Albert Benet era el delegat del primer equip del CE Europa la temporada 2014/15. Aquell any, el club va disputar el play-off d’ascens a segona divisió B, i el 24 de maig, jornada d’eleccions municipals, rebia la visita al Nou Sardenya del Jerez de los Caballeros. Benet havia d’estar en una mesa, al municipi d’Alpens. No li van acceptar l’al·legació per poder assistir al partit de futbol i aquell dia va fer de vocal de la mesa amb la samarreta de l’Europa posada. A més, recorda, va obligar a encendre una televisió per poder seguir a la sala on es votava la retransmissió del partit que feia BTV.

Hi ha persones que mai han estat cridades com a membres d’una mesa i d’altres que sembla que la sort, o la mala sort, els persegueixi. En Quim és un català de 64 anys que ha estat citat vuit cops: quatre autonòmiques, dues generals, unes municipals i el referèndum de l’OTAN. Només una de suplent, amb la mala sort que el titular no s’hi va presentar i s’hi va haver de quedar. Gairebé s’ha vist sempre de president, un fet que al final de la jornada t’obliga a traslladar els resultats al jutjat. “El primer cop t’ho agafes com una novetat. Va ser l’any 1982. Les darreres ja penses que això és grotesc. Quan em van preguntar si assistiria a un curset previ els vaig respondre que no, que més aviat el podia impartir jo.” Va arribar a exposar el seu cas a un advocat perquè es feia creus que fos possible. La penúltima vegada tenia un cap de setmana pagat a Andorra per celebrar les noces d’argent amb la seva dona. Ni així se’n va lliurar. Té un germà a qui mai li ha tocat. Aquest 10-N no serà a la mesa. Ha estat el centre de totes les bromes que es puguin imaginar. Molta gent li recomana que aprofiti la seva sort en els sortejos i compri loteria. En vuit conteses les ha vist de totes les formes i colors: “Un cop em va tocar amb dos vocals joves que havien sortit de festa i gairebé no havien dormit. Queien sobre la taula i els vaig enviar a prendre cafè. En unes municipals, un veí volia votar Felipe González i ens amenaçava de denunciar-nos per frau. En una altra ocasió, en un col·legi de monges, vam veure que no teníem ni un bolígraf. Vaig haver d’anar a buscar la mare superiora i demanar-li que ens obrís una classe. També hi va haver un cop que un senyor volia votar amb la cartilla militar.”

L’Erika Bou també acumula una llarga experiència. En suma sis, de meses. És curiós però mai l’han cridat com a suplent. El darrer cop no la van localitzar a casa i es va trobar a la bústia un paper que la instava a recollir un document en una empresa de repartiment. No sabia què s’hi trobaria i durant el camí anava pregant que no fos la temuda citació. No sap exactament com va reaccionar quan va veure que sí, que la predicció s’havia complert, però quin gest deuria veure la senyora que li va lliurar la citació que li va dir: “No em posis aquesta cara, que jo no en tinc la culpa.” La vegada anterior, explica, va recollir vots amb 39 de febre. No va poder marxar a casa perquè la mesa ja estava constituïda amb el seu nom. L’Erika va arribar a preguntar a la Policia Local com podia ser que sortís tants cops el seu nom si tot plegat depenia d’un bombo. Subratlla que sempre ha tingut jornades tranquil·les, però, com la majoria de persones que han passat per aquest tràngol, les qualifica de “soporíferes”. Dona gràcies als companys de mesa que s’ha anat trobant. La jornada electoral és més llarga que un dia sense pa per als membres de la mesa, fins i tot quan hi ha força activitat. Probablement, algunes de les jornades més avorrides van correspondre a eleccions europees que no coincidien amb cap més, sobretot les d’abans del procés, per exemple les del 2009. “Per allà no passava ni Déu”, recorden algunes persones que van patir la soledat del dia.

SANCIÓ PER NO ANAR-HI

Malgrat que d’entrada no sigui plat de bon gust, assistir a la convocatòria és un deure ineludible. El dia de les eleccions s’ha d’arribar al col·legi a les vuit del matí, puntual com un clau. Qui opti per ignorar l’ordre s’enfronta a una pena de presó de 3 mesos a 1 any o a una multa de 6 a 24 mesos. També es poden donar situacions estranyes, com la que va viure en la pròpia pell en Carles Garcia: “Em va tocar de suplent del president. Quan vaig arribar allà, el titular es va presentar, va dir adeu i va marxar.” No va tenir més remei que reemplaçar-lo. Ell ja ha passat per una mesa en dues ocasions. El primer record que li ve al cap? “Que hi ha interventors i apoderats que són molt pesats.”

En el conjunt de l’Estat espanyol, 535.000 persones integraran les meses electorals del 10-N, distribuïdes en 22.867 col·legis. Tothom percep una dieta de 65 euros que es cobra uns dies després de la jornada i es pot beneficiar d’una reducció de cinc hores de la jornada laboral de l’endemà. Pel que sembla, no és una compensació prou atractiva perquè la gent se senti afortunada. Una cartera de Badalona que vol romandre en l’anonimat relata que aquests dies, malgrat que en aquesta ciutat Correus no distribueix les citacions, detecta sovint el nerviosisme de la gent per no ser designada. Ella mateixa confessa que el seu marit, fa uns anys, va fer tot el possible per fer veure que no era a casa quan li portaven l’escrit. Una nit, pels volts de les 11, la Policia Local es va presentar a casa seva amb la convocatòria. A prop seu, una veïna explica que ella és una habitual de les compres per Amazon, i que quan calcula que arriben a les llars les notificacions de les meses, evita comprar res per no haver d’obrir la porta a desconeguts. Manté també que ja va “llepar” el 26-M i que allà hi havia gent que explicava una llegenda urbana: quan t’ha tocat un cop, tens més números per tornar a sortir i repetir.

Professionals que fiscalitzen els sortejos que es fan en cada municipi desmenteixen rotundament la llegenda. Alfredo Smilges és el cap del departament d’estadística de l’Ajuntament de Badalona. Explica que el sorteig, al marge del model que triï cada ajuntament, “és sempre aleatori, perquè així ho obliga la llei orgànica del règim electoral general (LOREG). En el procés que ell coordina, un sistema informàtic determina en quin número es fa el tall en la llista de candidats. Prèviament, l’Ajuntament ha elegit un altre número a l’atzar que indicarà el salt entre seleccionats. Un exemple: el consistori tria el 200 i el sistema informàtic designa el 120. Les persones que han d’estar a la taula són les que a la llista ocupen els números 120, 320, 520... i així successivament. “Descartem fer-ho per ordre alfabètic, ja que si no, sempre tocaria a molts membres d’una mateixa família”, indica Smilges. Per formar part dels candidats només s’ha de saber llegir i escriure, tret dels presidents, que han d’acreditar estudis. Per aquest motiu, els presidents i els vocals no formen part d’un únic sorteig. Alfredo Smilges és conscient que moltes persones viuen com un malson la seva tria, i precisament per això insisteix que el sistema no només percep la possibilitat de fiscalitzar la votació com un deure “sinó que tots plegats l’hem d’entendre com un dret”.

Aquest expert en estadística assegura que preparar un procés electoral “és logísticament complex” i també assenyala algunes imperfeccions del sistema: “Les persones que tenen entre 65 i 70 anys entren en el sorteig, però després hi poden renunciar automàticament. Tenint en compte l’envelliment de la població, cada cop ens trobem amb més casos en què hem de buscar un substitut o substituta, amb la despesa econòmica i la inversió en temps que comporta la gestió.” Afegeix, a més, que no s’ha pogut resoldre l’analfabetisme estructural, el de les persones que saben llegir i escriure, però no entenen allò que llegeixen. També recomana als ciutadans que guardin documentació de la convocatòria per si són cridats més de tres cops en deu anys, ja que una quarta crida els exonera d’assistir-hi: “Que no donin per fet que l’administració o la JEZ guarda aquesta documentació si volen presentar al·legacions.”

ELS NOMS UN A UN

David Roca és administratiu a l’Ajuntament de Breda. Explica que en aquest poble el sorteig es fa a través d’un programa informàtic que, en aquest cas, designa les persones de les quatre meses que es constitueixen en aquest municipi de 3.800 habitants. El sorteig es fa en un ple extraordinari, i els noms es canten un per un. La batalla d’aquest municipi és aconseguir que la JEZ els aprovi una mesa més. Ara en tenen quatre, el que representa uns 800 votants per taula. El personal del consistori ajuda els seus veïns a redactar les al·legacions que envien a la JEZ. “Ara no semblen tan estrictes com abans i de vegades les accepten si veuen perjudici econòmic, com pot ser un viatge pagat o una persona que aquell dia ha d’obrir un bar.” En els anys que fa que supervisa la jornada electoral s’ha trobat coses molt curioses als sobres: “Des de propaganda ratllada fins a missatges diversos, un tiquet del Mercadona i fins i tot un bitllet de 20 euros que vam enviar a la subdelegació del govern amb la resta de vots nuls.”

De situacions esperpèntiques, se’n viuen en alguns moments en tots els col·legis electorals. Des d’observar sense tenir temps d’evitar com algú estampava un ou contra una urna fins a mirar de fer entendre a un senyor gran que no podia votar amb el carnet de la Guàrdia Civil tot i que ell insistia que allò tenia més valor que el DNI. I mai no falten els clàssics en el recompte de vots: interventors que volen ficar massa cullerada o sorpreses dins del sobre, com la rodanxa de xoriço que ja té més qualitat de clàssic que un Barça-Madrid de futbol.

No falla qui vol suplantar una persona que aquell dia no pot anar a votar i no ha tramitat el vot per correu. Yolanda Castellano recorda una situació viscuda fa molts anys, quan un senyor volia votar en nom del germà i, en sentir-se descobert, va introduir la papereta a la força. Va fer mitja volta i va marxar. La urna ja no es podia obrir. La Guàrdia Urbana va decidir que per un vot erroni no passava res. En aquell mateix col·legi, prossegueix, la policia va haver d’intervenir en una discussió entre interventors del PP i del PSC i enviar cada grup a un racó de la sala.

La Irene, que es va estrenar en una mesa amb 18 anys i ja n’acumula cinc, guarda un especial record del primer cop, quan era suplent de la presidenta i li va fer el favor de quedar-se una part de la jornada perquè a la dona se li casava la germana i la Junta Electoral de Zona va considerar que no era un motiu de prou pes per donar-li festa. Explica que en tots els recomptes s’ha trobat, com a mínim, una papereta en què es podia llegir “Força Barça!”.

En el que coincideixen la majoria de persones consultades és a situar en el recompte el moment més enutjós de la jornada, sobretot si les xifres no quadren i el nombre de votants no es correspon amb el nombre de vots. Les eleccions al Senat acostumen a ser les que obliguen a plegar més tard, perquè el recompte és més lent. Quan ja són altes hores de la nit i els números segueixen sense encaixar, l’opció més comuna acostuma a ser la de fer desaparèixer un vot nul. La part més positiva de la jornada: passar el dia saludant familiars, amics i coneguts, ja que els membres de la mesa ocupen l’espai on a darrera hora podran votar.