Fúria xilena

“A Xile la democràcia està en crisi. La gent ha sortit al carrer a manifestar-se en resposta a més de trenta anys d’abusos de governs postdictadura, que en total sumen quaranta-set anys d’injustícies socials. Des de la meva situació de privilegi a Barcelona, no em desentenc del que hi passa, perquè sé que s’estan vulnerant els drets de tots els xilens, especialment dels més pobres. Em sento en deute amb els que han mort o han estat violentats per la força pública i amb els que continuen posant el cos en aquesta valuosa lluita de tots.” Són paraules de Carolina Fuentes, una estudiant xilena que explica amb indignació el què està passant al seu país. No és el seu nom real, ho prefereix així per por de represàlies. A Barcelona han aconseguit ser un bon nombre els que es manifesten amb tambors, pancartes i molt de soroll en ple centre de la capital catalana. En dies agitats com els que estem vivint, la majoria de gent que passa pel carrer els aplaudeix i els felicita. Gent de diverses nacionalitats s’uneixen a la protesta. Xile viu moments crucials i definitius.

I quin ha estat el detonant que ha portat les protestes al carrer i ha desencadenat una revolta sense precedents? L’augment del preu del bitllet de metro. Darrere de la indignació per aquest augment hi ha la resposta a més de trenta anys d’abusos i de privatització dels serveis bàsics. De fet, un dels càntics de les protestes que s’ha fet més popular diu: “No són 30 pesos, són 30 anys” (més els 17 d’abusos de la dictadura). Xile és un dels països de l’Amèrica del Sud que té el preu del transport més alt.

Els manifestants critiquen que tot aquest sistema està sota el paraigua de la Constitució de l’any 1980, que es va implementar a la força per la dictadura d’Augusto Pinochet. El resultat és que les diferències socials cada vegada són més grans. Segons va revelar l’última edició de l’informe Panorama Social de América Latina, elaborat per la Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), l’1% més adinerat del país es va quedar amb el 26,5% de la riquesa el 2017, mentre que el 50% de les llars de menors ingressos va accedir només al 2,1% de la riquesa neta del país. Les dades també mostren que una família amb pocs recursos ha de destinar el 30% dels ingressos al transport. A les marxes de protesta destaquen dues cançons que s’han convertit en símbols: El derecho a vivir en paz, del cantautor assassinat durant la dictadura Víctor Jara, i una altra que es va fer molt popular al Xile dels anys vuitanta i que durant les marxes massives s’ha cantat a ple pulmó, El baile de los que sobran, del grup Los Prisioneros. Les diferències de classe, de sous, entre l’escola pública i la privada, els elevats preus de les universitats i els crèdits que han de pagar els joves per estudiar són les desigualtats de què parla aquesta lletra que es va compondre fa gairebé quaranta anys. “No hi ha oportunitats de trobar una feina decent”, assegura Fuentes. L’estudiant afegeix: “Els governs no han complert, han abusat de la Constitució feta per Pinochet. Piñera està reprimint el poble. Ha tret les forces militars i els carabineros, que estan assassinant amb permís del govern. Hi ha desapareguts, dones violades i la gent està apareixent cremada (amb trets de bala) a l’interior de supermercats suposadament saquejats. Estan creant escenaris on buiden els supermercats, els cremen i en culpen el poble. Són muntatges”, assegura l’estudiant.

Les protestes a Xile van començar el 18 d’octubre i han causat la mort de més d’una vintena de persones. També es denuncia que hi ha 200 persones que han perdut l’ull a causa de les actuacions policials. Davant d’aquest escenari, el president Piñera ha anunciat canvis en la Constitució. El govern ha ofert la renovació del gabinet, així com un paquet de reformes econòmiques i socials que no han convençut els manifestants. “Xile no és el mateix país què teníem fa un parell de setmanes. Xile ha canviat i el govern també ha de canviar”, reconeixia el mandatari. El país ha estat considerat durant anys un dels més estables i pròspers del continent sud-americà. Piñera el va qualificar “d’oasi” enmig una regió amb greus problemes econòmics. L’estabilitat trontolla i la revolta ha arribat per quedar-se. Les propostes, de moment, no convencen els manifestants, que demanen canvis més profunds. Algunes d’aquestes demandes serien prohibir la munició –perdigons i bales de goma– que utilitza la policia, una acusació constitucional per fer fora el president i la creació d’una assemblea constituent, entre altres propostes. Com es diu a Xile: “Cal lluitar, fins que sigui digne viure, fins que la gent gran deixi de treballar per sobreviure i tornin a casa per tenir una vellesa digna, més tranquil·la, segura i amb l’amor d’una societat que els protegeixi”, rebla l’estudiant xilena.

ADELA GENÍS

agenis@lrp.cat

.