Terrorisme sense terror ni víctimes
El 23 de setembre, l’Audiencia Nacional feia detenir nou membres dels CDR i n’enviava set a la presó acusats de terrorisme i tinença d’explosius. Començava una campanya de criminalització del moviment social
SENSE CANVIS
L’Audiencia Nacional va anul·lar les ordres de presó de quatre CDR, però el jutge no els va alliberar després de repetir la vistaL’operació Judes, batejada amb el nom d’un dels traïdors més coneguts de la història, la va ordenar el jutge Manuel García Castellón, de l’Audiencia Nacional, i la va executar la Guàrdia Civil un 23 de setembre contra nou civils vinculats als CDR. Amb un desplegament policial inusual, però prou visual per fer-ne un espectacle per als mitjans de comunicació, es van detenir persones a Sabadell, Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Vicenç de Torelló i Sant Fost de Campsentelles.
El mateix dia, i amb una rapidesa igual d’inusual, la Guàrdia Civil va distribuir imatges en què es veien els agents entrant en un taller ple de bosses, eines i estris que intentaven justificar com a proves per a la fabricació d’explosius. De fet, la fiscalia ja va anunciar poques hores després de les detencions que estaven acusats de pertinença a grup terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls. Els set detinguts –Eduard Garzón, Xavier Buigas, Ferran Jolis, Alexis Codina, Guillem Xavier Duch, Jordi Ros i Germinal Tomàs Abueso– van ser enviats directament a presons de Madrid, mentre començava una campanya de desprestigi i criminalització a partir de les informacions obtingudes per les filtracions d’un sumari suposadament secret. Televisions, ràdios i premsa van condemnar una violència inexistent, van obviar la presumpció d’innocència i van atiar l’odi contra l’independentisme creant un nou concepte: el terrorisme sense terror ni víctimes. Els vídeos de Ferran Jolis i Jordi Ros, els dos únics que van tenir advocats d’ofici, declarant davant la Guàrdia Civil i el jutge instructor i explicant els seus suposats preparatius d’accions “sempre no violentes” a través dels equips de resposta tàctica (ERT) a favor de la independència de Catalunya van donar ales als defensors de la teoria terrorista.
SUMARI SECRET?
Els atacs contra els detinguts, i de retruc contra tot el moviment dels CDR, van agafar dimensions desproporcionades retroalimentades per informacions sorgides sempre des de la seu judicial i, fins i tot, van assenyalar el president Quim Torra com a implicat en les suposades actuacions terroristes. Les defenses dels detinguts, a mans d’Alerta Solidària, van assegurar que en el sumari no hi havia cap element ferm que sostingués les acusacions i que durant els registres domiciliaris no es van trobar explosius. També van reiterar que s’havia vulnerat el seu dret de defensa i que, per tant, les declaracions fetes “no tenien cap valor jurídic”. Alerta Solidària va denunciar anomalies en el procés judicial i vulneració de drets.
Tot just dimarts d’aquesta setmana, l’Audiencia Nacional va estimar parcialment els recursos de Garzón, Duch, Buigas i Codina, i va anul·lar les ordres de presó en considerar la seva indefensió perquè no havien rebut la informació necessària prèvia a la seva detenció. Tot i això, deixava en mans del mateix jutge Manuel García Castellón la decisió d’alliberar-los o no. Dimecres el jutge els va mantenir a la presó després de repetir la vista de mesures cautelars.
La mateixa petició d’alliberament va ser desestimada per a Jolis i Ros, de qui es va considerar que no havien patit indefensió i que la mesura cautelar de presó era prou fonamentada. Manuel García Castellón també investiga Tsunami Democràtic per un delicte de terrorisme i va anunciar que estudiaria assumir sota el mateix paraigua les causes obertes contra les protestes sorgides després de la sentència contra el procés.
TERESA MÁRQUEZ
mtmarquez@lrp.cat
.