El dossier

gemma aguilera

periodista

“Tot i que els 12 anys pesen molt, veig Turull fort”

La periodista ha escrit a quatre mans amb Jordi Turull un volum en què es repassen en profunditat els fets des de la tardor del 2017 amb la valuosa aportació de qui els va viure des de la primera fila

PERSISTIM Autors: Gemma Aguilera i Jordi Turull Editorial: Columna Pàgines: 256 Preu: 15,90
MOMENT CLAU
MOMENT CLAU
“El més trepidant és tot el que explica del cap de setmana immediat a la declaració d’independència
PREVENCIÓ
PREVENCIÓ
“El que no ha volgut Jordi Turull amb aquest llibre és que explicant un fet amb molt detall es pugui perjudicar algú”

L’única infracció que devia cometre Jordi Turull l’octubre del 2017 va ser fumar al pati dels Tarongers durant les maratonianes reunions en què es decidia el futur de Catalunya al Palau de la Generalitat. Però lluny d’aquest pecat menor, l’exconseller de Presidència avui compleix una pena de dotze anys de presó com a resultat de la farsa judicial orquestrada per l’Estat espanyol. El mateix dia que es coneix la proposta de les juntes de tractament d’aplicar el segon grau penitenciari a ell i a la resta de presos polítics, conversem amb la periodista Gemma Aguilera, col·laboradora d’aquesta revista i coautora amb Turull d’un llibre en què el polític posa per primer cop en negre sobre blanc reflexions sobre el període més convuls de la història recent de Catalunya.

Tenint en compte que un dels dos autors és a la presó, com s’ha gestat aquest llibre?
Hi ha un fet que ho condiciona tot, que és la repressió, perquè ell està a la presó i tens converses amb una persona que està a l’altre costat d’un vidre amb un telèfon de locutori, que dificulta molt la comunicació. No pots tenir ni ordinador, ni gravadora, i la restricció horària és molt important, perquè hi ha un règim de visites molt estricte. La revisió del que hem escrit ha estat un procés molt complex. I, d’altra banda, hi ha la repressió judicial, que ens ha impedit que apareguin determinats noms de persones o determinats episodis perquè no acabi més gent en un jutjat encara que no hagi fet res.
En el llibre hi ha molts episodis en què, a banda de no donar noms, hi passa de puntetes, sense fer sang.
Ell va demanar específicament que el llibre no servís per passar comptes amb ningú ni per evidenciar moments de molta tensió entre l’independentisme institucional, perquè el que ha passat ha passat. Ara bé, com que ell té aquesta manera de ser sorneguera, moltes vegades queda clar de qui està parlant o a quina picabaralla s’està referint.
Molts dels noms que s’obvien en determinades escenes, surten en altres llibres. Potser no calia estalviar-los al lector si resulta que en altres relats són públics i notoris?
El que no ha volgut Turull és que explicant un fet amb molt detall es pogués perjudicar algú. I, d’altra banda, quan explica algunes discussions tenses, estalvia alguns noms que evidentment apareixen en altres llibres o són fàcils de deduir... Ell, però, no ha volgut assumir aquesta càrrega de consciència d’haver atiat el foc.
Al principi de la narració vostè recorda que un dels malnoms que ha rebut Turull en el món de la política és el d’Iceman, pel seu caràcter fred i reservat. En el llibre es pot veure que darrere d’aquesta façana hi ha un home molt més emotiu.
Jo, a Jordi Turull, el coneixia molt poc. Era un personatge molt reservat i gens amant de les filtracions, cosa que no agrada gaire als periodistes. Mai mentia, si convenia et deia: “Això no t’ho puc dir”, però sí que semblava molt distant personalment. La meva percepció ha canviat diametralment des que ens vam posar a fer el llibre. Crec que amb tota aquesta repressió ha emergit el Turull persona, el Turull i la seva família, el Turull i el patiment. I, d’altra banda, a mi com a periodista, aquesta barrera que tradicionalment hi ha, i que sempre cal mantenir entre periodistes i polítics per al bon funcionament de tot, aquesta línia vermella de la confiança, és més difícil de mantenir. Costa molt anar a la presó a entrevistar algú que està allí de manera injusta i quedar-te indiferent i no sentir-hi empatia. En contrapartida, potser el periodisme que en surt és més humà.
Quan va durar la redacció del llibre? Quantes vegades es van veure i en quins moments?
Ens vam reunir una desena de vegades, deu visites a la presó d’unes tres o quatre hores cada visita, durant el juliol i l’agost.
O sigui, entre el final del judici i la sentència.
Vam esperar que acabés el judici perquè ho condicionava molt tot, des del relat de tota la història fins a la presó, recordem que durant el judici no era a Lledoners. Vam treballar, doncs, durant tot l’estiu, i l’editora, ironies de la vida, va rebre el llibre acabat per part nostra el dia 1 d’octubre. Quan va sortir la sentència hi vam afegir l’últim capítol, de valoració de la sentència.
Com l’ha vist anímicament, a Jordi Turull, durant el temps que han treballat junts?
L’he vist gairebé sempre molt fort, molt convençut i sobretot, amb el tema del llibre, més motivat per explicar a la gent què és el que ell va viure, com ho va viure i per què ho va fer. Després del judici té una mica de mala sensació, perquè no ha pogut explicar tot el que volia explicar. Els donen quinze minuts en l’al·legat final i ell pensa que cal explicar més coses i en aquest sentit fa el llibre per tal que la gent el jutgi segons la seva versió dels fets, perquè el judici dona una versió dels fets preparada i manipulada. Tot i que els dotze anys de presó pesen molt, el veig determinat a continuar intentant aconseguir el que el poble va demanar.
Què hi pot trobar el lector, en aquest llibre, que no s’hagi explicat en altres llibres que han anat sortint?
Es dona una combinació que com a lectora trobo interessant, que és que hi ha una veu periodística, que és la meva, que posa el focus a explicar els fets, com una mena de càmera panoràmica que hi passa per damunt, mentre que Turull va incorporant valoracions i detalls des del seu punt de vista, que és un punt de vista d’algú que ho ha viscut des de primeríssima línia, que potser no és coincident amb els d’altres testimonis, perquè no només compten els fets polítics, sinó com ho viu cadascun dels protagonistes emocionalment. La combinació de narració periodística i d’anàlisi personal fa que el llibre sigui una mica com un capítol de Netflix, tot molt trepidant amb un protagonista que es va explicant. La idea ha estat no pas que jo li escrigui el llibre, sinó explicar una història realment a quatre mans.
Quina és la seva aportació específica com a periodista?
La d’algú que ha viscut com a informadora tots els fets, des del ple del 6 i 7 d’octubre fins a la sentència, i els intenta exposar objectivament, tenint en compte que no hi pot haver una objectivitat total perquè també estic condicionada pels fets que he viscut com a ciutadana.
Quins són els moments més intensos?
Ell diu que els millors moments de la seva vida, política i personal, són els previs al referèndum i l’1 d’octubre. En el costat negatiu, hi ha l’episodi de la investidura fallida. Ho passa molt malament per la seva família. I periodísticament crec que el capítol més trepidant és tot el que explica del cap de setmana immediat a la declaració d’independència del 27-O. Com a periodistes, en aquells moments cap de nosaltres va saber què estava passant, i ell descriu molt bé com passa i què passa aquells dos dies. I sobretot com tothom acaba respectant les decisions dels altres sobre quedar-se o marxar a l’exili.

CARLES RIBERA

cribera@lrp.cat

.

SERVIDOR PÚBLIC

“Difícilment s’arribarà a la culminació del camí si s’imposa el sectarisme partidista o voler fer-se una gran biografia personal, perquè l’heroi de la independència no serà una persona o un partit, sinó el poble.” Aquesta frase de Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966) extreta del llibre resumeix molt bé tant el to del volum com la personalitat del seu autor, que des de la seva circumspecció i serenor personal transmet la seva visió de dos anys clau de la història de Catalunya amb passió però sense ràbia. El llibre inclou un pròleg del president Carles Puigdemont i un epíleg de Lluís Llach.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor