El dossier

ANDREU BOSCH

ALCALDE DE TEIÀ I PORTAVEU DELS CÀRRECS ELECTES MOBILITZATS CONTRA LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM

“La veu del món local es mereix ser escoltada”

Al desembre, un centenar de càrrecs locals van sortir units al carrer, més enllà de les sigles, contra la repressió de l’Estat i per encetar les mobilitzacions d’un món local que reclama ser escoltat

D’on sorgeix la necessitat que els càrrecs electes locals surtin al carrer per reclamar que s’aturi la repressió de l’Estat?
Neix setmanes abans de la convocatòria de la concentració d’alcaldes al Palau de la Generalitat a la qual ens va cridar el president. Allà hi va haver la primera trobada i, espontàniament, vam començar a treballar en l’acte del dia 5 de desembre. Alcaldes i alcaldesses ens trobem habitualment en fòrums i compartim experiències i neguits, com ara que dos anys després del referèndum el rol tan actiu que havíem desenvolupat des dels pobles i les ciutats no ha tingut continuïtat.
Se senten arraconats?
Ens sentim desaprofitats, poc utilitzats, perquè som els polítics més propers a la ciutadania, i és precisament aquesta ciutadania la que ens interpel·la als carrers i a les places sobre què s’està fent per complir el mandat democràtic de les urnes de l’1-O. No pot ser que cada dia estiguem donant compte d’allò que passa al país als nostres veïns i veïnes i que, en canvi, no ens fem sentir prou a la resta d’institucions i partits polítics. La veu del món local mereix ser escoltada.
A què atribueix aquesta frenada?
Aquesta és una reflexió que internament fem constantment i no hi trobem resposta. En aquest grup inicial de trenta alcaldes i alcaldesses impulsors del moviment, i que van signar el document que vam entregar a la delegada del govern a Catalunya, hi ha representants de diferents ideologies i partits polítics que han traslladat el debat als seus àmbits i formacions. I també ho hem fet saber a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Associació Catalana de Municipis (ACM), de les quals la majoria de nosaltres som membres.
Però ni l’AMI i l’ACM van donar un suport concret a l’acte del dia 5 de desembre.
És cert, però això no vol dir que no n’estiguessin assabentats, perquè en formem part. Més enllà de les accions puntuals que s’han fet sota el paraigua de les diferents associacions, creiem que han estat dos anys poc actius a l’hora de verbalitzar públicament el rebuig del món local als atacs sistemàtics de l’Estat espanyol contra la sobirania de Catalunya. No en tenim prou fent arribar les nostres queixes a través dels canals oficials.
Decebuts amb la resposta?
No anem en contra de ningú, però esperàvem un suport més explícit. És cert que la proposta no va passar pels canals oficials de l’AMI, però hi hem parlat i desitgem que les futures propostes se les faci seves. Volem una unitat real. Real i efectiva.
Per què un primer acte davant la delegació de govern?
Vam aprofitar la trobada de càrrecs locals al Palau per reunir-nos posteriorment durant unes hores i teixir les primeres complicitats. D’allà va sortir un document que va ser votat per unanimitat el 30 d’octubre i no vam voler deixar passar gaire temps per fer-ne entrega al màxim representant del govern espanyol a Catalunya. Calia un acte públic i amb cert ressò mediàtic.
Un centenar d’electes locals no és un nombre gaire gran.
És cert, però per nosaltres és un gran pas. No disposem ni de la infraestructura ni dels contactes necessaris i vam recórrer a les agendes personals per fer arribar la proposta a tothom. La pluja tampoc ens va ajudar, ni el fet que la delegada del govern no ens rebés, però sí que hi va haver cobertura per part dels mitjans, que van recollir les nostres demandes. Creure que això ens pot desmoralitzar és estar molt equivocat, perquè, d’aquest moviment, en formen part batlles i regidors que van estar al peu del canó durant el referèndum, la repressió policial i les amenaces d’inhabilitació i multes. Tot just hem començat i no ens aturarem, perquè ens mou el compromís amb el país.
Per què s’ha trigat tant?
No ho sé. En bona part perquè s’ha deixat en mans de les institucions, partits i associacions civils el gruix de les mobilitzacions d’aquest període, a les quals els càrrecs electes locals ens hem afegit d’una manera o d’una altra. I també perquè tots plegats esperàvem més iniciatives. El cert és que ja no es podia esperar més. S’ha tensat massa la corda. Tenim presos polítics, tenim ciutadans que estan sent detinguts per exercir els seus drets, tenim repressió policial que ha provocat ferits i tenim un estat que s’ha resistit a seure i dialogar malgrat que des de la justícia europea li estan fent sortir els colors davant la situació anòmala dels presos polítics. És el moment d’actuar. i de donar respostes.
Què recull el document?
No és un manifest de bones intencions. És un compromís real del món local per assolir l’autodeterminació i un compromís amb la ciutadania a través de la mobilització. El document es va defensar per primer cop davant l’Assemblea de Càrrecs Electes, i li vam demanar que es fes seu l’esperit de convocar accions unitàries perquè des del món local estàvem disposats a prendre-hi part.
Com s’han pres els partits aquesta unitat dels electes locals?
Hem demostrat que hi podem ser més enllà de les sigles, perquè en el nostre grup hi ha militants de diferents partits i alcaldes i alcaldesses independents. Cadascú de nosaltres hem fet d’altaveu de la proposta a la seva formació, però crec que la resposta general no ha estat generosa per part seva. Han d’entendre que més enllà d’una marca i una lleialtat a un plantejament polític som alcaldes i alcaldesses dels nostres ciutadans, i a ells no els anem preguntant de quin color polític són ni si ens han votat.
Què pensa de l’abstenció d’ERC en la investidura de Pedro Sánchez?
Com a grup ja vam anunciar el 5 de desembre que no entraríem a valorar les negociacions, perquè el nostre objectiu com a electes locals de diversos colors polítics i independents és recollir el sentiment generalitzat de la nostra ciutadania, que ens insta a reaccionar davant d’una situació de repressió que, de moment, no ha canviat.
Hi haurà més accions?
Continuarem treballant per sumar adhesions i participant en totes aquelles iniciatives amb les quals ens sentim representats. Aquest país i la seva gent s’ho mereixen.
COMPROMESOS
COMPROMESOS
“Els partits han d’entendre que més enllà d’una lleialtat a un plantejament polític som alcaldes i alcaldesses de la nostra ciutadania”
REIVINDICACIÓ
REIVINDICACIÓ
“No pot ser que diàriament estiguem donant compte d’allò que passa al país als nostres veïns i veïnes i que, en canvi, no ens fem sentir prou”

TERESA MÁRQUEZ

mtmarquez@lrp.cat

FILÒLEG I PROFESSOR

Andreu Bosch (Teià, 1968) ha estat alcalde de Teià per ERC en dos períodes, del 2003 al 2009 i des del 2015 fins a l’actualitat. Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona l’any 2008, el 2009 va entrar a treballar com a director de l’àrea de llengua i universitats de l’Institut Ramon Llull. Actualment, també treballa com a professor del departament de filologia catalana de la UB i com a professor de secundària a l’IES Maremar del Masnou. Paral·lelament, és conseller delegat de Serveis als Municipis i Innovació del Consell Comarcal del Maresme i president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral.

CONSENS EN CINC PUNTS

El document dels càrrecs electes del món local que es va fer arribar a la delegada del govern a Catalunya recull cinc punts molt clars. En concret, es rebutja la sentència del Tribunal Suprem en entendre que vulnera els drets civils i polítics; es demana l’amnistia i s’exigeix la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió en els àmbits en què s’exerceix; es dona suport a la mobilització popular; s’exigeix a l’Estat que dialogui i es demana mediació internacional, i s’anuncia que es continuarà treballant per l’autodeterminació.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.